tag:blogger.com,1999:blog-12590658209536351402024-03-14T02:20:58.782-07:00Apunts atònitsfets i reflexions que no donen per més que uns apunts o un estona de xerrameca. De l'escola, dels moviments socials, del carrer... Tant és.
Benvinguts i benvingudes!Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.comBlogger147125tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-18310197118986141312023-09-16T09:04:00.003-07:002023-09-16T09:04:36.140-07:00La tercera de Mal d'escola<p> Benvolgudes i benvolguts,</p><p>aquest curs tornarem a fer el Mal d'escola, la tercera temporada ja! Una estona de ràdio que, l'Adriana i jo mateix, organitzem per aprendre i compartir al voltant de l'educació i els seus mons. Un podcast impossible de fer sense la Laia Batlle, la Isa López, el Jordi Solé, la Maria Romano i totes les que escolteu el programa. </p><p>Aquesta temporada, que arrencarà a l'octubre, ja tenim la <a href="http://maldescola.cat/">web totalment operativa</a> gràcies al Quim Arrufat, on podeu trobar tots els programes i pressentiments de les dues temporades anteriors.</p>Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-74965029457362221162023-08-23T09:10:00.030-07:002023-08-23T09:37:44.130-07:00Pregonar per agrair i no parar.Benvolgudes i benvolguts,<div>tancar les etapes és important. I si es pot fer bé, millor que millor. Mai tindré prou paraules d'agraïment al poble de la Joncosa del Montmell per convidar-me a fer el pregó de les festes d'enguany i, així, poder-me acomiadar del poble. </div><div>Han estat uns mesos d'acomiadaments, molt bonics i intensos. Comiat plens d'emoció i reconeixement mutu, amb tota la comunitat educativa del Montmell, no hi ha paraules que puguin descriure el viscut i fet,<a href="https://agora.xtec.cat/escteresagodes/general/comiat-del-toni/" target="_blank"> malgrat ho intenti.</a></div><div>Moltes gràcies per aquests 12 intensos anys.</div><div>Us deixo el text i el vídeo del pregó.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div><br /></div><div> <br /><b><span style="font-size: large;">Pregó festa major La Joncosa del Montmell, 18 d’agost del 2023 </span></b><br /><p style="text-align: left;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Benvolgudes i benvolguts, alumnes, exalumnes, veïnes, amigues i amics, família, famílies i companyes.</span></div><span style="font-size: medium;"><div style="text-align: justify;">Moltes gràcies a la comissió de festes de la Joncosa per convidar-me a fer el pregó de la festa major, és un goig i una alegria molt gran que hagueu pensat en l’escola per iniciar les festes de 2023. Una escola amb una llarga història, més de 173 anys documentats, són molts els edificis del poble que han fet d’escola al llarg d’aquests anys. I moltes les seves mestres, la Teresa Godes que va ser-ho de l’any 32 al 55 i la Flora Sanabra que a finals dels 60 va inaugurar aquest edifici, són bones representants de la llarga història de l’escola de la Joncosa del Montmell.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Com bé sabeu aquest és un moment de canvi molt important en la meva carrera professional i en el meu camí vital. Després de 12 anys deixo de treballar a la nostra escola. 12 anys donen per a molt, i si són fent de mestre (i director) a un municipi com el Montmell, encara més.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Fa vint-i-tres anys que vaig arribar a aquesta comarca. Des de llavors sempre hi he viscut o treballat, de forma ininterrompuda. A aquesta comarca em sento profundament vinculat. En primer lloc, perquè la meva procedència també és d’un Baix, les meves arrels provenen d’un origen compartit per moltes de les persones que viuen al Montmell, el Baix Llobregat, on vaig créixer. Al llarg d’aquests anys, he pensat sovint que una part de la meva vinculació amb el Montmell tenia a veure amb aquest origen comú. El Montmell i el Baix Llobregat comparteixen el fet de ser terra frontissa, amb dèficits estructurals històrics de tota mena, llocs on el dret de pertinença es cotitza car, i on cal lluitar-ho tot, pam a pam, dia a dia. Us sona, oi?</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’altra part de la meva vinculació amb el Montmell es deu a l’esperit tenaç, la força i la fermesa de moltes de les persones que he trobat aquí al llarg de tots aquests anys. A la Joncosa he conegut persones que no van permetre que es tanqués l’escola quan els números ballaven, i no precisament d’alegria: sabedors que l’escola és vida a un poble petit, els Josep’s (a finals dels 70) van inventar-se el transport escolar, avançats al seu temps, i amb una DKV van començar a portar els infants de les naixents urbanitzacions del Montmell a l’escola. També, he conegut persones que van sostenir l’escola quan es disparava el nombre d’alumnes (allà a començaments del segle XXI) passant d’una vintena d’infants a més de 100 en menys de 10 cursos. Aleshores es van construir edificis adjunts, es van fer ampliacions, i es va habilitar un barracó que va ocupar aquest pati 13 anys, a més d’aules al centre cívic. La Cori, la Vanessa i la Patricia, directores en aquells anys van ser puntals en aquelles dues dècades.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Des de la meva arribada, al Montmell he estat envoltat per una comunitat que ja lluitava per tenir una escola digna, que exigia un edifici nou, amb mocions, acampades, tallades de carretera i reunions. Aquesta fermesa, compromís i lluita és el que vaig trobar i viure de ple tan bon punt vaig arribar. Quan no t’han regalat res és fàcil vincular-te amb els qui han viscut experiències semblants. I a la Joncosa vaig sentir aquesta connexió des del primer moment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Totes les escoles rurals i petites són especials. A les escoles de poble no només fas de mestre, també fas de conserge, administratiu, electricista, lampista o jardiner. Les escoles rurals són espais on valorar més la riquesa col·lectiva, la que aporta cadascuna de les persones que conformen la comunitat educativa. Tothom i tot suma. Però a més, l’escola no és només aquest edifici, ho és tot el Montmell, amb cadascú dels seus racons. I tenir el Montmell com a “escola” és un goig per als infants i un privilegi per a les persones que hi treballem. Conèixer, compartir i aprendre del patrimoni natural i social d’aquesta comarca és tan màgic com real. Recórrer les seves vinyes, veremant o amb els ceps podats, caminar pel estrets carrers amb la sort de trobar-se veïnes i veïns que surten, amb alegria, a la porta cridats per les veus infantils que van o venen. Envoltats per horts, barraques i murs de pedra seca, i emmarcats per la serralada del Montmell, un paisatge canviant que t’atrapa i et sedueix mentre veus i experimentes el pas del temps vinculat als cicles de la natura. Del marró de la terra llaurada de l’hivern al verd de la primavera, de les garrofes de la tardor als raïms de l’estiu. I la flaire de les plantes psicotròpiques quan és l’època. Terra de sentits i contrastos, aquesta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">I sí, l’escola del Montmell és especial. Recordo que fa uns anys una família em va dir que l’escola s’estava convertint en un centre d’educació especial. No ho deien contents, sinó amb preocupació, jo no em vaig poder estar d’agrair-los una observació amb què estava, i estic, plenament d’acord. Sens dubte no li donàvem el mateix sentit a l’adjectiu “especial”, el que per a ells era un problema, per a tot el claustre i moltes famílies, era un orgull.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Abans de ser mestre, vaig treballar uns quants anys de jardiner amb persones amb presumpta discapacitat, alguns d’ells, al Ventall, entitat coneguda per molts de vosaltres. Treballant amb aquest col·lectiu maltractat i injustament menystingut, vaig rebre el millor dels “piropos” que mai he rebut: “tu ets com nosaltres, però ho dissimules millor”, em va dir l’Edu, de Bellvitge. Aquell dia, vaig sentir un daltabaix al cap. La frase expressava una lúcida veritat, que ens fa conscients del que viuen les persones que senten que han de dissimular contínuament les seves carències i limitacions davant els altres per ser acceptats a la societat, quan en realitat això ho fem absolutament totes i tots, sense excepcions, al llarg de la nostra vida. I és que dir que cada persona és especial no només és una frase feta bonica, és real. Però també és real que depenent de com els altres mirin les nostres habilitats, carències i limitacions, patim exclusió o discriminació. I no està l’escola pública per excloure ni discriminar ningú, sigui com sigui. Si més no, a l’escola on he fet de director 10 anys he mirat que no passi. Efectivament, l’escola Teresa Godes i Domènech és molt especial, això ho sap tothom qui forma part de la seva comunitat educativa. I no tinc cap mena de dubte que així continuarà sent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquest temps, hem viscut com l’escola va passar de ser una escola menystinguda, i de la qual molta gent es prenia la llibertat de malparlar, a ser una escola estimada, per les seves famílies i alumnes, per les mestres que hi treballen, i pels habitants que viviu al poble. Recordo perfectament les llàgrimes de la Mar, una de les presidentes de l’AFA, el dia que em va dir que l’havien felicitat al Vendrell per portar la seva filla a la nostra escola. Lluny de fums i fames aconseguides amb publicitat, l’escola Teresa Godes ha assolit un reconeixement professional i humà a la comarca gràcies al que succeeix en ella cada dia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquests 12 anys m’han donat l’oportunitat de créixer, i la Joncosa s’ha convertit en un dels llocs importants de la meva vida. També he fet algunes de les millors amistats que tinc, aquí he passat alguns dels meus millors moments. A la Joncosa m’he casat i tot! I també he viscut alguns dels pitjors moments, és clar. Molts dies i intensitat que sempre agrairé haver viscut. Feliç d’haver participat en la consolidació d’aquesta escola, de facilitar que sigui estimada i valorada per tothom que ve i tothom qui la coneix. Satisfet per tenir un edifici nou, tan bonic com necessari i petit. A més de portar 30 números de la revista BOCINETS, 10 anys de passeig literari, tenir una orquestra de corda, formar jugadores d’escacs, i ser un lloc estimulant on aprendre, amb una comunitat en majúscules, tan potent, digna i humana. Un riu de vida que cada dia entra per la porta de l’escola amb els seus neguits i anhels.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Anys teixint xarxa que ens han permès recollir fruits molt visibles els darrers cursos, segurament sigui el nou edifici el peix més gran guanyat. Amb un lideratge compartit entre mestres, famílies i ajuntament, que amb la seva força han empès en la mateixa direcció i han aportat tot el possible sempre.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Vull recordar les mestres compromeses que han aportat saber, estima i professionalitat a la nostra escola, més de 100 professionals ( són per aquí la Yoli, la Sara, la Lola, la Tali i la Roser, més la Gemma que ens estarà escoltant des de Houston) han passat durant aquests 12 anys. Deixeu-me que incideixi en la Yoli, la Carme i l’Olga amb les que he fet equip directiu i que són el fil conductor d’una dècada de direcció. Vull fer un reconeixement ple de sentit i amor a totes les AFA’s i representants de famílies als consells escolars que han portat la veu i la determinació on i quan tocava, fent mans i mànigues per desenvolupar propostes i activitats i no callar, sobretot, no callar. I no puc deixar de referir-me a les dues corporacions municipals que hem tingut. No acostuma a ser habitual que al llarg de tants anys, i amb canvi de partit polític a l’ajuntament, l’objectiu mantingut hagi estat el bé comú de l’escola, amb el motor de la col·laboració com una constant, amb recursos minsos, però sense retrets i amb total fidelitat. Imma i Jose, gràcies per ser persones clau. Ho he dit públicament vàries vegades i no em cansaré de reconèixer el vostre suport tots aquests anys, juntament amb totes les regidories, especialment la Romina i la Núria. Gràcies a totes i tots!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Podríem pensar en la sort com a causant de totes les vegades que hem salvat els conflictes amb l'administració educativa. Però no, l'explicació és haver compartit esforç i suports des de la proximitat i el coneixement profund de les necessitats reals.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per a la història ens quedarà la inauguració del passat 25 de març. Per al segle XXI ja queda un edifici bonic que fa justícia al que passa a dins seu i que ha de ser orgull dels Montmellencs. No perdem la memòria de com ho hem fet possible.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’última dècada ha estat marcada per les crisis. La crisi salvatge de la bombolla immobiliària, que mai s’atura, la pluja contínua del procés, que va esdevenir en tempesta a l’octubre del 2017, i el tsunami de la COVID19. Totes aquestes crisis van tensionar la societat en general i a la Joncosa les vam sostenir amb xarxes de suport mutu, posant al centre les urgències, atenent i acompanyant sense mirar filiacions ni procedències.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al llarg d’aquests anys l’escola ha estat el pal de paller on acollir, escoltar, facilitar, incloure i oferir el dret de pertinença a tothom matriculat . Fer de l’escola un espai protegit d’aprenentatge, on cuidar els infants, i per extensió a tothom que hi participa, ha estat un objectiu prioritari aquests anys. I hauria estat impossible fer-ho en un ambient hostil, de no col·laboració, sense un poble compromès amb la seva escola. Tenir l’entorn privilegiat de la Joncosa ho ha fet, a més, bonic.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per acabar, em queda expressar-vos un somni o desig. Venir d'aquí a 10 anys, quan em toqui jubilar-me, a fer una visita, i veure que hi ha un bon nombre de mestres que han estat exalumnes de l’escola.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">M’acomiado assegurant-vos que em serà inevitable fer un profund somriure cada vegada que escolti o pensi en la Joncosa del Montmell. Fa anys que formeu part de la meva biografia i aquest és un lloc que m’estimaré sempre. Us desitjo una molt bona festa major! Visca l’escola pública i visca la Joncosa del Montmell!!!</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> <iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="423" src="https://www.youtube.com/embed/22nqCvAfBf8" width="509" youtube-src-id="22nqCvAfBf8"></iframe></div></span><p align="justify" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0.42cm; margin-left: -0.5cm; margin-right: -0.58cm;">
<br />
</p></div>Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-60686843278095911552022-02-08T08:00:00.006-08:002022-02-08T08:00:00.187-08:00Mal d'escola [GENER]<p> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="background: white; color: #333333;">En aquest quart programa dialoguem amb la <b>Mercè
Sanahuja Pagès,</b> veïna de Santa Oliva, amb qui conversem de la seva trajectòria
com a mestra. La gran influència de la Marta Mata en els inicis i al llarg de
tota la seva carrera, el mestratge de la Maria Antònia Canals i tants d’altres
mestres que la van influenciar i ensenyar. Una vida feta amb empenta i una
energia desbordant que la va fer trencar esquemes i motllos del que s’esperava
d’ella. La Mercè sempre diu el que pensa, segur que en gaudiu tant o més que
nosaltres escoltant-la!</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #333333;"><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">La P del Penedès, després de la pedagogia i la
política, ens l'explica la Montserrat Meneses, directora del Cor Zòngora,
un cor de dones que ha voltat per bona part d’Europa amb 25 anys de
trajectòria. D’elles també escoltarem el tema Rondalla del Bou, de la Carlota
Valdús.</span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #333333;"><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">El pressentiment educatiu el farà el Jordi Solé
amb un text de la Bell Hoocks, que va morir el mes passat, del seu llibre
<i>Enseñar a transgredir.</i></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #333333;"><i><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" /></i>
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Continuem agraint als @doctordeseo l'us de la
nostra sintonia, a més del Pupille i la @SilviaTomasTrio la
seva música per a vestir les seccions del programa. A la Laia Batlle
i @DomenysRadio per l'oportunitat d'expressar i compartir debat educatiu!</span></span><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Per últim, gràcies per escoltar <b>Mal d'escola</b>!</span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="background: white; color: #333333;"><o:p> </o:p></span><span face="Arial, "sans-serif"" style="background-color: white; color: #333333;"><b>Bibliografia</b></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #333333;">
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Hooks, B. (2021) "Enseñar a transgredir:
la educación como práctica de la libertad". Ed. Capitan Swing.</span></span><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Hooks, B. (2022) "Ensenyar pensament
crític". Ed. Raig Verd.</span></span><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Zambrano, María (2011) “Filosofía y Educación
(Manuscritos)”. Editorial Club Universitario </span></span><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Callís i Franco; A. (1994) "Maria Antònia
Canals". Ed. Rosa Sensat </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="background: white; color: #333333;"><b>Temes musicals</b></span><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #333333;"><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Doctor Deseo (2014) "Busco en tus
labios", del disc Busco en tus labios, lo mejor de Doctor Deseo,
Baga-Biga.</span></span><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">De Pupille (2005) "Hay alguien ahí?",
del disc Himnos Olímpicos , BCore.</span></span><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Sílvia Tomàs Trio (2014)
"Terra", del disc Desaprendiendo lo aprendido,
autoeditat.</span></span><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">"Les petites formiguetes", És un
fragment de la cançó del pedagog, músic i poeta Joan Llongueres i
Badia (Barcelona, 1880 – 1953) introductor del mètode Jacques-Dalcroze a
Catalunya. La primera publicació és de l'any 1914.</span></span><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">El Cor Zòngora canta la “Rondalla del Bou” música
de Carlota Baldrís amb lletra de Marià Manent, al CD autoeditat pel XXè
aniversari del Cor (2016)</span></span><br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; box-sizing: border-box; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Raimón (2012) " Jo vinc d’un
silenci", gravació del 2012 al Liceu pels 50 anys del seu debut a Barcelona</span></span></span><span face=""Arial","sans-serif""><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><span face=""Arial","sans-serif"" style="color: #333333;"><span style="background: white;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><br /></span></span></span></p>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="200" id="audio_80939239" loading="lazy" scrolling="no" src="https://www.ivoox.com/player_ej_80939239_6_1.html" style="width: 100%;"></iframe>Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-4310992543648757512022-02-01T08:00:00.003-08:002022-02-01T08:00:00.180-08:00Mal d'escola [DESEMBRE]<p><b style="font-family: inherit; text-align: justify;">I l'escola, per a què?</b></p><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><div style="font-weight: 300; text-align: justify;"><span color="inherit" style="font-family: inherit;">En aquest tercer programa dialoguem amb el Jordi Solé Blanch
que ens comparteix la seva visió del fet educatiu i la funció de l'escola al
món d'avui. En Jordi Solé és doctor en Pedagogia, professor i actual director
del grau d'educació social de la UOC. Amb una llarga trajectòria al camp
social, en Jordi planteja i provoca diversos debats, tant des de l'experiència
personal i professional com des del marc teòric. Segur que no us deixa
indiferents aquest mal d'escola!</span></div><div style="font-weight: 300; text-align: justify;"><span color="inherit" style="font-family: inherit;"><br /></span></div><span face="Arial, "sans-serif"" style="color: #333333; font-weight: 300;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;">En aquest tercer programa també tenim el luxe de
comptar en directe amb la veu de la Maria Romano, que ens llegeix el
Pressentiment educatiu. La Maria és la directora i una de les veus de Dents i
ungles, programa de poesia que us recomanem molt i que podeu trobar
@tarragonaradio i @poesiasonora.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Les Llavors del Penedès, la P del Penedès, després de la pedagogia i la política, ens l'explica en Jaume Nin amb el seu vincle i procés amb la terra, la seva història per arribar a l'elaboració de Barbuts, un vi blanc ecològic i biodinàmic que podeu gaudir i encarregar a nuriavivesventosa@gmail.com.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><br /></span></div></span><span face="Arial, "sans-serif"" style="color: #333333; font-weight: 300;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Continuem agraint als @doctordeseo l'ús de la
nostra sintonia, a més del Pupille i la @SilviaTomasTrio la seva música per a
vestir les seccions del programa. A la Laia Batlle i @DomenysRadio per l'oportunitat
d'expressar i compartir debat educatiu!</span></div></span><span face="Arial, "sans-serif"" style="color: #333333; font-weight: 300;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Per últim, gràcies per escoltar Mal d'escola!</span></div></span><span face="Arial, "sans-serif"" style="color: #333333;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><b>Bibliografia</b></span></div></span><span face="Arial, "sans-serif"" style="color: #333333; font-weight: 300;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;">La réplica, para acabar con los espejismos,
Philippe Meirieu, edicions Dr Buk, 2020.</span></div></span><span face="Arial, "sans-serif"" style="color: #333333; font-weight: 300;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;">Pedagogía i emancipació, et al, edicions Arcàdia,
2020</span></div></span><span face="Arial, "sans-serif"" style="color: #333333;"><div style="font-weight: 300; text-align: justify;"><span style="background-color: white;">El primer hombre, Albert Camus, editorial
Tusquets, 1994</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: black;"><b>Temes musicals</b></span></div></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face="Arial, "sans-serif"" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: x-small;">Busco en tus labios de Doctor Deseo, del disc Busco en tus labios, lo mejor
de Doctor Deseo, Baga-Biga, 2014<o:p></o:p></span></span></p><p style="box-sizing: border-box; color: inherit; font-family: inherit; line-height: 30px; margin-bottom: 16px; margin-top: 3px;"><span style="font-size: x-small;"><span face="Arial, "sans-serif"" style="line-height: 115%;"></span></span></p><div style="text-align: justify;">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span face="Arial, "sans-serif"" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: x-small;">Hay alguien ahí? De Pupille, del disc Himnos Olímpicos , BCore, 2005<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span face="Arial, "sans-serif"" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: x-small;">Terra, de Silvia Tomàs Trio, del disc Desaprendiendo lo aprendido,
autoeditat, 2014<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span face="Arial, "sans-serif"" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: x-small;">La poesía es una arma cargada de futuro, poesía de Gabriel Celaya cantada
per Paco Ibáñez a l'àlbum Paco Ibáñez 2, 1967.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span face="Arial, "sans-serif"" style="line-height: 115%;"><span style="font-size: x-small;">A la vida, cançó de l'Ovidi Montllor en versió de la Maria Arnal i en
Marcel Bagès, editat per Compartir Dóna Gustet / Fina Estampa, 2016</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><br /><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="200" id="audio_79566548" loading="lazy" scrolling="no" src="https://www.ivoox.com/player_ej_79566548_6_1.html" style="width: 100%;"></iframe></p></div></div>Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-2062678383083603982022-01-31T01:00:00.006-08:002022-01-31T01:00:00.175-08:00Mal d'escola [NOVEMBRE]Benvolgudes i benvolguts, <div><br /></div><div><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">En aquest segon programa dialoguem, al voltant de la inclusió educativa, amb </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">l’Olga Belmonte i Vila, inspectora d’educació del Departament d’educació i </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;"> professora col·laboradora de l'assignatura d'Educació Inclusiva del Grau de</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">primària de la UOC.</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Un enorme agraïment a la Virgínia, la Lorena, l’Anna i la Vanessa per les seves </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">preguntes i reflexions!</span></div><div><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Descoberta.cat ens ha vestit la primera càpsula <b>Llavors del Penedès</b>, la tercera P amb què</span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;"> vincularem territori i educació, la terra que ens envolta, projectes propers </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">als que volem donar veu. Una càpsula que encetarem amb Terra, cançó de la </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Silvia Tomàs, a la que agraïm molt la seva col·laboració.</span></div><div><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Per últim, la Isa López ens dictarà amb la seva energia <b>el pressentiment </b></span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;"><b>educatiu.</b></span></div><div><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;"><b>Bibliografia</b></span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Estima'm quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito, Jaume </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Funes, Columna edicions, 2018.</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Fracaso escolar y desventaja sociocultural, Ignacio Calderón Almendros, </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">edicions UOC, 2016</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><a href="https://www.ignaciocalderon.uma.es/" rel="nofollow" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #ff8000; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" target="_blank">https://www.ignaciocalderon.uma.es/</a><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">La inclusió educativa a Catalunya, Síndic de Greuges, setembre 2021 </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">marc d'un sistema educatiu inclusiu.</span></div><div><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;"><b>Temes musicals</b></span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Another Brick in the wall de Pink Floyd, del disc The Wall, Harvest Records, </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">1979</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Busco en tus labios de Doctor Deseo, del disc Busco en tus labios, lo mejor de </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Doctor Deseo, Baga-Biga, 2014</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Hay alguien ahí? De Pupille, del disc Himnos Olímpicos , BCore, 2005</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">Terra de Silvia Tomàs Trio, del disc Desaprendiendo lo aprendido, autoeditat, </span><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">2014</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;">La petita rambla del Poble Sec, de Cesk Freixes, del disc XL, U98Music, 2020</span></div><div><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;"><br /></span></div><div><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;"><br /></span></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="200" id="audio_78257872" loading="lazy" scrolling="no" src="https://www.ivoox.com/player_ej_78257872_6_1.html" style="width: 100%;"></iframe>Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Espanya41.2151504 1.72744625.91405940159958 -15.850679 56.516241398400417 19.305571tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-37042833349580435402022-01-27T00:00:00.002-08:002022-01-28T11:21:57.103-08:00Mal d'escola [OCTUBRE]<p>Estimades,</p><p>hi ha projectes que surten després d'hores de pensar i reflexionar. <b>Mal d'escola</b> va sorgir d'una proposta i un arravatament que ens ha comportat moltes hores de feina, pensament i reflexions....posteriors. <b>Mal d'escola</b> és una idea que anem cuinant, a foc lent, l'Adriana i jo.</p><p>El cas és que aquest curs, i mensualment, hem començat a fer a <a href="https://www.ivoox.com/podcast-podcast-domenys-radio_sq_f1155630_1.html">Domenys ràdio</a> un programa que parla d'educació, d'aprendre, d'escoltar, debatre i tantes altres coses que pensem com a importants en qualsevol societat que s'autoanomena avançada.</p><p>Ja portem quatre programes gravats i de tots ells hem après, <b>Mal d'escola</b> és una hora de ràdio, de debat i discussió, de conversa sense <i>sentar</i> càtedres ni fer dogmes. Amb gent propera que en sap moltíssim, des de diferents vessants i llocs. Una hora que gaudim fent-la. El goig és comprovar que també es gaudeix escoltant-la i ajuda a obrir debats i reflexions amb els respectius entorns.</p><p>Al llarg dels pròxims dies us deixaré els quatre programes gravats fins ara, per si us ve de gust escoltar.</p><h2 style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; line-height: 30px; margin-bottom: 16px; margin-top: 3px;"><span style="font-size: small;">L'exclusió al sistema educatiu, una mirada ambivalent i a peu d'aula</span></h2><div class="dropdown-info" style="box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 14px;"><div data-collapsed="200" data-uncollapsed="2000" id="scroll-programa" style="box-sizing: border-box; max-height: 200px; overflow: hidden; padding: 0px 15px 0px 0px;"><div class="scrollbar" style="box-sizing: border-box;"><div class="track" style="box-sizing: border-box;"><div class="thumb" style="box-sizing: border-box;"><div class="end" style="box-sizing: border-box;"></div></div></div></div><div class="viewport viewport-md" style="box-sizing: border-box;"><div class="overview" style="box-sizing: border-box;"><p class="description" style="box-sizing: border-box; margin: 0px 0px 10px; word-break: break-word;">A "Mal d'escola" dialoguem amb l'Isa López Peñas, llicenciada en filosofia i en antropologia, màster en investigació de l’educació en l’especialitat de ciències socials. Fa més de 15 anys que exerceix de docent a secundària.<br style="box-sizing: border-box;" /><br style="box-sizing: border-box;" />Llibres referènciats al programa:<br style="box-sizing: border-box;" />- Mal d'escola, Danniel Pennac, 2007, editorial La Butxaca<br style="box-sizing: border-box;" />- El Càstig, Guillem Sala, 2020, L'altra editorial<br style="box-sizing: border-box;" />- Escola d'aprenents, 2020, Ed Galàxia Gutemberg<br style="box-sizing: border-box;" />- El aula desierta, Concha Fernández Martorell 2004, editorial Montesinos<br style="box-sizing: border-box;" />- Historias de Terramar, Ursula K. Le Guin, 1968, ed Minotauro</p></div></div></div></div><p><br /></p>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="200" id="audio_76547907" loading="lazy" scrolling="no" src="https://www.ivoox.com/player_ej_76547907_6_1.html" style="width: 100%;"></iframe>Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-82885349608180791822022-01-25T13:03:00.000-08:002022-01-25T13:03:34.063-08:00Marxar en pau<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Estimades,</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">torno a obrir la llibreta dels apunts per fer memòria i fer difícil l'exercici de l'oblit que, més que un exercici pot ser un hàbit si no ens entrenem i posem mesures per evitar-ho. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">No està el món per oblidar segons que i qui, no està el món per oblidar a gent com el Jose que ens va deixar el passat 19 de gener. Un altre "Carabanchelero" i músic il·lustre, que amagava corxeres i sostinguts dins de la seva mirada distreta i burleta, sempre amable i mai amb urgències.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Antimilitarista de soca-rel, insubmís per necessitat, desobeir i cantar les misèries del militarisme formaven part de la seva quotidianitat. Una quotidianitat diversa i múltiple, aparentment poc vinculada, que el manegava amb una discreció a prova d'assemblees. Pel sector antimilitarista no era fàcil saber del seu impressionant currículum musical com a director de cors i altres agrupacions musicals. No era el Jose persona "de tirarse el pisto", al contrari, reconèixer-li directament un mèrit li provocava més urticària que un instrument desafinat, que ja és dir. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Explicava el Fernando <a href="https://www.elsaltodiario.com/planeta-desarmado/jose-manuel-lopez-blanco-(1967-2022)-in-memoriam" target="_blank">a la preciosa semblança que li ha fet a El Salto </a>que, la paraula <i>vulnerabilitat</i>, li va venir al rememorar l'inici de la campanya d'insubmissió a l'any 89, "<span style="background-color: white; color: #19161a;"><i>un puñado de jovenzuelos en edad de merecer contra todo un Estado"</i>. I és que en Fernando posa, per sobre de l'èpica individual, tot el sistema de relacions que el Jose va crear al llarg dels anys de desobediència civil i pràctica noviolenta contra els exèrcits d'arreu. Una lluita persistent que no va deixar mai, amb humor i fermesa.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="background-color: white; color: #19161a;">Som vulnerables, tot i que no érem gaire conscients, en Jose t</span></span><span style="background-color: white; color: #19161a; font-family: arial;">orna a la terra i allà estem les arrels que van créixer amb ell. Continuem respirant i cridant (més que cantar) que <b>cap exèrcit defensa la pau i que el militarisme és una de les xacres del planeta que fa inviable la vida a la Terra. </b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #19161a; font-family: arial;">No callarem, Jose, continuarem marxant per la pau, com tu ho has fet.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #19161a; font-family: arial;">Aquestes fotografies són del 2015, a l'agost vam fer la trobada d'estiu antimilitarista del MOC-AA a terres catalanes i la vam fer coincidir amb el <a href="http://tgnapau.blogspot.com/">Paraules per la Pau</a> del mes d'agost. Record d'uns dies intensos i bonics, de debat, reflexió i acció. Enorgulleix veure al Jose amb la samarreta de la coordinadora...</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhPzZBKUt8OVDcoIsAw0XP7iDBDjWs6clt34MVFu4fxZz0LPyjoRvAVR-LiPy4Lw4hj8-e1dYQ3X829dpeb5d3iaJep8T_6XRah99ZwOwzPjiEDKvKkI43izg-TTzGTOm3l68Uf6rOyykgLn0TZhFNvNLBEiatsCL2WHl66fXVNl4gLXtDO8Ktl5avc=s2448" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="2448" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhPzZBKUt8OVDcoIsAw0XP7iDBDjWs6clt34MVFu4fxZz0LPyjoRvAVR-LiPy4Lw4hj8-e1dYQ3X829dpeb5d3iaJep8T_6XRah99ZwOwzPjiEDKvKkI43izg-TTzGTOm3l68Uf6rOyykgLn0TZhFNvNLBEiatsCL2WHl66fXVNl4gLXtDO8Ktl5avc=s320" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhESmoGTC4PWnms8MYcSpybdN6of3b4tbh6zlG160LLEvFBgu_V0737P4Y4s0EOjw6TnaatnLRz2kopdBC42HTrQb2I9crSUqpr5IiD4Xhs_ENY7wqhLYNYf1a_vzIiMinXiGoylHo1GNyBcqUL0X6PN0qx5M5KGHlpD2-B_CpoGViU0fmJ8zCxBpFB=s3264" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhESmoGTC4PWnms8MYcSpybdN6of3b4tbh6zlG160LLEvFBgu_V0737P4Y4s0EOjw6TnaatnLRz2kopdBC42HTrQb2I9crSUqpr5IiD4Xhs_ENY7wqhLYNYf1a_vzIiMinXiGoylHo1GNyBcqUL0X6PN0qx5M5KGHlpD2-B_CpoGViU0fmJ8zCxBpFB=s320" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi2UgSp4FiWrRSTiyOvrfYK4gO1ZuPpMHMeJ8aEr0X2tQD6Nkxqcp5bEAVOlVl37K-0C4uMLxm3xv8gA3KgGB6wJgVnfDQAT5IUYfkawTvCilcGOc-EeQqw2v6Qe-Xl-QuHXr4UvO1fbA6Nq_mR-hoyPS9Ga1MNRSlLtpnKqw3qCBuVN2rCnWGbrH_W=s3264" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi2UgSp4FiWrRSTiyOvrfYK4gO1ZuPpMHMeJ8aEr0X2tQD6Nkxqcp5bEAVOlVl37K-0C4uMLxm3xv8gA3KgGB6wJgVnfDQAT5IUYfkawTvCilcGOc-EeQqw2v6Qe-Xl-QuHXr4UvO1fbA6Nq_mR-hoyPS9Ga1MNRSlLtpnKqw3qCBuVN2rCnWGbrH_W=w320-h240" title="Al 2015 vam fer una trobada antimilitarista terres catalanes" width="320" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #19161a; font-family: arial;"><br /></span><p></p><p><br /></p>Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-57307970556380048562020-07-10T11:50:00.000-07:002020-07-10T11:51:16.009-07:00La Núria marxa de vacances<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Benvolgudes i benvolguts,<br />
<br />
<i><span style="background-color: white; color: #3e3e3e; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif;">Tot ben senzill i ben alegre.</span><br style="background-color: white; color: #3e3e3e; font-family: arial, tahoma, helvetica, freesans, sans-serif;" /><span style="background-color: white; color: #3e3e3e; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif;">Em creureu mort. Jo no hauré mort.</span><br style="background-color: white; color: #3e3e3e; font-family: arial, tahoma, helvetica, freesans, sans-serif;" /><span style="background-color: white; color: #3e3e3e; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif;">Faré vacances!</span></i><br />
<i><span style="background-color: white; color: #3e3e3e; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></i>
<span style="background-color: white; color: #3e3e3e; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;"><b>Faré vacances</b> </span><br />
<span style="background-color: white; color: #3e3e3e; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">Ovidi Montllor</span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9X5c7Fo-0jWt8T1kmdCzbKx8u5S_iQPFX-7VB5gSTe17FGVTswZG462LIY-IgBSfoPkbMB7hZFCy8-nyug1ePqNBSV2u48hmzk1h-C_Qi_47mPjpSi4uZ7GZyGURqs45WVgbzWevD5bs/s1600/IMG-20200708-WA0013.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="757" data-original-width="704" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9X5c7Fo-0jWt8T1kmdCzbKx8u5S_iQPFX-7VB5gSTe17FGVTswZG462LIY-IgBSfoPkbMB7hZFCy8-nyug1ePqNBSV2u48hmzk1h-C_Qi_47mPjpSi4uZ7GZyGURqs45WVgbzWevD5bs/s200/IMG-20200708-WA0013.jpg" width="185" /></a>La Núria ha marxat de vacances. Ahir ens ho va dir, <a href="https://youtu.be/rnNMPBxHtzM" target="_blank">en veu del mateix Ovidi,</a> quan l'acomiadàvem a la Torre, on sinó. Ens podíem imaginar que alguna ens tenia preparada, és clar. Els convencionalismes no han estat mai un dels seus forts, trencar motlles i estereotips amb aquell somriure i mirada picant ha estat una de les seves especialitats que, els que ens l'hem creuada a la vida, hem aprés. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Núria deixa molta petjada a molts dels mestres que vam tenir la sort de compartir escola i claustre amb ella: com ser revolucionària des de la calma i la prudència; com ser tendre i amorosa sense falsedats; com acompanyar a qui sigui, a on i quan calgui sense tenir carnet de conduir. Parlar alt i clar sense cridar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La vida com una broma que ens hem de prendre seriosament, però sense passar-nos. Converses al voltant d'unes cerveses i riures, sempre, molt riure. Fins i tot quan el tema no era una broma.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2DOz9VO60iI93wAUkkfIuuhZsSbtBv_EV8gJiPYYNfjy5m2Op8LzZy_oXndnW8kznelKWGW1_3XdXpRzXtgc-iBabFdnyK_aXkkjdZ9UogaGz-sJHr8G_6j2J1UQuH4UayEoAvNBYh7U/s1600/IMG-20200708-WA0016.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="667" data-original-width="720" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2DOz9VO60iI93wAUkkfIuuhZsSbtBv_EV8gJiPYYNfjy5m2Op8LzZy_oXndnW8kznelKWGW1_3XdXpRzXtgc-iBabFdnyK_aXkkjdZ9UogaGz-sJHr8G_6j2J1UQuH4UayEoAvNBYh7U/s200/IMG-20200708-WA0016.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alguna fresca hauria dit ja a les <br />
ginesteres,totes rient al voltant, <br />
un clàssic!</td></tr>
</tbody></table>
La Núria marxa de vacances, però deixa a l'estació uns quants gelosos que ens hauria agradat continuar compartint aprenentatges, rialles i cerveses: la Carmina, la Ruth, l'Alba, la Belen, la Neus i la Pilar, aquell curs que vam compartir a la Ginesta de Segur de Calafell i que podeu mirar en aquesta foto: riure, amor, xispa i valentia eren les paraules que es creuaven ahir l whatssaap que encara mantenim des de ja fa 10 any. Una forta abraçada, noies.<br />
<br />
I l'amic Oscárboles amb el que vam poder fer un segon homenatge, tal com toca i necessitàvem. Sort de l'Óscar que, canti o no, et connecta amb la vida des d'un món propi que te'l fas teu en poc temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La llista de gent a l'andana és gran i llarga, sort que l'andana de la Torre també ho és! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Núria marxa de vacances, a hores d'ara la festa a alguna terrassa de l'infern deu ser important, segur que ja ha trobat a l'Ovidi i li ha dit "Què! nen!? Com s'està per aquí?"<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgir9NQGY73k9NvkpCPqfaXtnezF8LpeZWbFE5t1DxrFvWQl3mT4fjwerX5mbg4xOgFCIkptVlXDq-qhBm6KVtdFE73qDj7eCStb6jgUrCNIblHjpyr78lLF-8j4lSDgnRcLDfEPEuTkek/s1600/IMG_20200709_120204.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1197" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgir9NQGY73k9NvkpCPqfaXtnezF8LpeZWbFE5t1DxrFvWQl3mT4fjwerX5mbg4xOgFCIkptVlXDq-qhBm6KVtdFE73qDj7eCStb6jgUrCNIblHjpyr78lLF-8j4lSDgnRcLDfEPEuTkek/s320/IMG_20200709_120204.jpg" width="239" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No és consol per a la Clara i el Martí, ho sé. Seran unes vacances molt llargues, però recordeu que ens va deixar un encàrrec i que amb això no feia broma mai:</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Mantinguem la flama encesa, del riure, de l'amistat, de les petites coses, de l'estimació, de viure.</i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una gran abraçada a totes les geloses i gelosos que ens hem quedat, de moment, a l'andana.<br />
<br />
Núria! Continuarà la festa i la vida, a l'escola on no afluixarem i al carrer on no callarem!<br />
T'estimo<br />
Toni</div>
<br />
<br /></div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-72450203037455150132019-07-30T16:44:00.000-07:002019-07-30T23:22:49.597-07:00Encara<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Benvolgudes i benvolguts,</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
ha coincidit, en pocs dies, que hagi compartit temps i espai amb l'Almudena i la Virgínia, dues persones que no es coneixen però que tenen vides paral·leles, tot i les raonables i necessàries diferències, faltava més. Pot ser que, si es coneguessin, arribarien a la conclusió que aquest paral·lelisme només està a la meva ment i segurament tindrien raó. Sóc jo qui m'he fet una idea del que em representen aquestes dues dones, una representació que, a més, em permet posar-la en altres persones que es troben en situacions similars. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Divendres vaig poder gaudir de com l'Almudena explicava <b>Les tres morts de Batiste</b> a Olokuti, una llibreria de la vil·la de Gràcia, a Barcelona. L'Almudena és narradora oral i ha fet de la seva passió el seu ofici, per sort dels que la seguim com podem allà per on narra. Sort d'escoltar-la narrant contes i sort de compartir bocinets de vida. Bocinets colpidors perquè l'Almudena, quan parla, no deixa de donar puntada sense fil. Deixa els contes pel gran públic i comparteix la paraula per evidenciar que "eixe" món no es el seu, ni el de l'Arnau, ni el de la Rosa, ni el de tants altres, com per exemple el de la Valeria, que l'Almudena no coneix. Encara.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Avui, 30 de juliol, tenia una altra representació. Molt menys agradable, la veritat, però molt important. Des de fa quatre anys la Valeria, i la seva família, arrossegaven un procés judicial, kafkià, dolorós i tremebund. Com si la quotidianitat no fos prou complicada per a la Valèria i els seus pares, com ho és l'haver d'entendre el nou món que comença cada dia, han patit al llarg de quatre anys l'enorme distància que hi ha entre el dret penal i la vida. Si a més tens sis anys i no ets neurotípica...</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Traço així la fosca línia que va del dret penal al dret de no haver de marxar a l'altra banda del país per anar a una escola on la diversitat sigui el natural. Ja fa 20 anys, que d'acord que no són res, que som al segle XXI, i encara passa: segregació i invisibilitat, al parc, a l'escola, al jutjat...En ple segle XXI l'Arnau, l'Almudena i en Jordi han viscut un exili escolar, d'Ontinyent a Tui, de València a Pontevedra.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
L'Almudena i la Virgínia, en Jordi i l'Oscar, l'Arnau i la Valèria, tot i que no es coneixen, encara, escriuen cada dia línies que no saben molt bé on les portaran perquè cada dia és una aventura, descobreixen noves interpretacions i canvis amb idiomes universals com la mirada i el tacte, fan del petit gest una gran celebració. Com totes les mares i pares, oi? </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El procés judicial de la Valèria ha acabat definitivament avui, un patiment que queda arraconat definitivament. L'Arnau ja té escola al costat de casa pel curs vinent. Podria semblar que són victòries del sistema, judicial i educatiu respectivament, però que ningú s'enganyi. Algunes de les línies que cada dia escriuen aquesta gent porten els verbs plantar-se, discutir, confrontar, exigir, demanar, complir...molta energia extra pel simple fet de ser mares i pares d'infants que necessiten de l'acompanyament constant.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Acabem ja amb el conte que, encara, explica com "viure amb la diversitat" esdevé oxímoron frustrant i mesquí. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El 23 d'abril del 2020, com a molt tard, arraconarem l'encara de la trobada, noies.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNsKwpZcTdEGyB3N3j_oFWWndJnJpyiRKZ3NpulQQ2G2Z70lZGl8nad8WHiT-jQHmM-_8EYeAzSARHDqsDcnGftcfp6wx1nDgh63EBWLteMoxRJOdv0E-fA0QplWI18zyYTLVDizLcqNM/s1600/almudena.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNsKwpZcTdEGyB3N3j_oFWWndJnJpyiRKZ3NpulQQ2G2Z70lZGl8nad8WHiT-jQHmM-_8EYeAzSARHDqsDcnGftcfp6wx1nDgh63EBWLteMoxRJOdv0E-fA0QplWI18zyYTLVDizLcqNM/s320/almudena.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La foto és de la Cristina Serrat, al fons l'Almudena explicant <b>Les tres morts de Batiste</b></td></tr>
</tbody></table>
</div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-29226057512498766042019-07-10T14:55:00.003-07:002019-07-10T14:56:36.612-07:00El nostre Jordi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Benvolgudes i benvolguts,<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
ahir ens va deixar el Jordi Benito. En Jordi va ser un dels meus primers alumnes com a mestre, el curs que em vaig estrenar a l'APPC, a la Muntanyeta, ja fa uns anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i el dolor i la pena no puc deixar dibuixar un somriure al pensar en el nostre Jordi. El mateix que ell feia quan et clavava la seva mirada buscant complicitat o un motiu per alleugerir les circumstàncies vitals que, des de ben petit, l'han limitat físicament. Només físicament perquè la Cèlia, la seva mare, s'ha encarregat de desfer i relativitzar aquestes limitacions: en Jordi ha fet de tot i més, ha muntat a cavall, ha volat en avioneta, ha vist partits del Barça a primera fila, ha viscut cada any i des de dins els carnavals de Reus, ha viatjat...però, sobretot ha estat estimat i cuidat. Molt.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Cèlia, la seva incansable mare, ha estat tots i cadascun dels dies que ha viscut el Jordi, al peu de les seves necessitats. No és la Cèlia una persona que doni voltes a com dir les coses, parla tal com raja, i punt, que no cal malgastar energia en fer circumloquis per quedar bé. Suposo que la vida li va ensenyar que, quedar bé, no impediria que li destrossessin amb un maleït accident de cotxe.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb la Cèlia vaig fer, com a mestre, la meva primera entrevista a una família. Mai l'oblidaré, ni a ella ni a l'entrevista! Jordi i la Cèlia feien un tàndem inseparable, sempre junts, interpretant-se el món mútuament, compartint-lo amb totes les dificultats, les dures rutines, el record del que podia haver estat la vida. Res d'això va impedir que l'amor entre mare i fill brollés de forma natural i continua, d'una forma simple i sense floritures, ans al contrari crec que en Jordi Benito s'ha perdut poques festes a Reus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tots els que hem tractat al Jordi tenim un tros seu, per això és el nostre Jordi: el seu sentit de l'humor, el seu somriure, la seva tos, la seva mirada, la veu de la Cèlia... tot junt fa que, com diu l'estimat Lluís, en Jordi sigui immortal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tots els que l'hem conegut l'hem estimat i hem aprés com d'important és viure el present, l'aquí i ara. Recordo com la Cèlia anyorava un dia on el Jordi vingués amb una cama o un braç trencat per alguna caiguda infantil...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ha estat un goig compartir camí i temps, Jordi, Jordaca. Una abraçada immensa a la Cèlia, l'Abel i a totes les que l'heu estimat.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9zNTvjHKhGf3smxlKXHT6UzUxwSIooFReueJ6TdM_BGDKwjdglrIqEZiunleHA3708MP3UeednliBXc_2M0Xn_SZanRgq1r3wkL_tm4Gnli37ChvMmDJ-TwSv9_wS4PWdlAEGY9-WB-4/s1600/IMG_1534.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9zNTvjHKhGf3smxlKXHT6UzUxwSIooFReueJ6TdM_BGDKwjdglrIqEZiunleHA3708MP3UeednliBXc_2M0Xn_SZanRgq1r3wkL_tm4Gnli37ChvMmDJ-TwSv9_wS4PWdlAEGY9-WB-4/s320/IMG_1534.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Jordi i servidor, una tarda qualsevol a Reus...</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-42426507932178216742019-05-11T14:12:00.000-07:002019-05-11T14:12:40.104-07:00En Ferran, un mestre més.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<b>En Ferran, un mestre més.</b><br />
<div>
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: left;">
El meu nom és Toni Àlvarez i sóc mestre i director de l'escola Teresa Godes i Domènech, una petita escola que es troba al Montmell, el municipi més extens i menys poblat de la comarca del Baix Penedès, a Tarragona. Són molts els mestres i les professores de la comarca la Costera que hi treballen a la nostra demarcació, algunes es queden a fer vida, altres hi tornen, de totes elles aprenem.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: left;">
<br />En Ferran Minguet no és el primer mestre de la Costera que conec, tot i que és el primer polític de la comarca que conec i l'últim que em pensaria que faria de polític. Val a dir que només fa cinc mesos que el conec, però al Ferran se'l coneix ràpid i més a un centre educatiu on, la quotidianitat, mostra ràpidament gran part de les actituds bàsiques per poder ser un bon mestre de l'escola pública: compromís, esforç, capacitat d'empatia i estima pels alumnes. En Ferran havia de cobrir una baixa molt sensible quan va arribar al gener i ho va fer des del primer dia amb criteri i serenitat. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: left;">
<br />Va ser als pocs dies que ens va comunicar que, a més de mestre, feia de polític al seu poble, a Xàtiva. Vam quedar ben parats, no veiem per enlloc les capacitats d'un polític en aquell noi de 29 anys,al contrari, amb una aparent innocència i certa ingenuïtat continuem pensant que en Ferran no hi cap dins d'un vestit de polític, si més no polític clàssic. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: left;">
<br />Companyes i companys vam estar unes setmanes intentant treure-li del cap l'idea de ser l'alcaldable del seu poble, quan encara era possible. Conec bé com es cuina a la política de partits i d'institucions, sovint irrespectuosa amb les capacitats i potencial de les persones, sovint subjectes a interessos obscurs, "pensa-t'ho bé Ferran" va ser el <i>mantra</i> de bona part del claustre al mes de febrer a l'escola.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: left;">
<br />En Ferran diu que vol canviar la formes de fer política, que té molta il·lusió i ganes de treballar per fer de Xàtiva una ciutat habitable i participativa. He de dir que a l'escola així és ell, espero que ho pugui mantenir, arribat el cas, a Xàtiva.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: left;">
<br />Perduda la batalla de convèncer al Ferran que no fes de candidat, només puc manifestar certa enveja pels xativencs, per poder triar a un alcaldable com en Ferran: una persona honesta i treballadora, jove i experimentat, senzill i amb idees pròpies, responsable i compromès.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: left;">
<br />Per últim, una petit apunt, als darrers mesos en Ferran ha estat viatjant cada cap de setmana a Xàtiva a treballar per la candidatura, també ho ha fet vàries vegades entre setmana, baixant i pujat el mateix dia, per fer debats i trobades importants. I ho ha fet sense faltar en cap moment al seu deure i responsabilitat de mestre. I amb el seu sou ja que, el seu partit, no li ha pagat ni la benzina. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: left;">
<br />El 26 de maig dependrà de la voluntat dels xativencs i xativenques el futur immediat d'en Ferran, però estic tranquil perquè, allà on estigui en Ferran, guanyem totes i tots. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: left;">
<br />Salut i encert.<br />Toni Àlvarez<br />mestre i director de l'escola Teresa Godes i Domènech</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-57257457127773788232018-10-09T13:14:00.000-07:002019-05-06T13:39:22.537-07:00Saber tancar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Benvolgudes i benvolguts,</div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
entro al bloc des de fa molt temps i veig que la darrera entrada anava dedicada al comiat de la Caterina. I me n'adono que torno a fer una entrada per parlar d'un altre final. M'ho hauré de fer mirar...</div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Diumenge passat vam tancar vint anys de Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. És diu aviat, vint anys de presència als carrers de Tarragona, vint anys de denuncia antimilitarista.</div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Hem escrit molt al respecte, la darrera revista del Paraules per la Pau, la 204, fa un repàs molt intens i bonic. El penjaré quan el tinguem en format digital.</div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Us deixo algunes imatges del darrer Paraules per la Pau i, sobretot, el text que la Maria Miró va fer per presentar aquest darrer paraules. </div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
Hi ha molta bellesa dissolta a Tarragona.... </div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i>Bon dia a totes i tots,</i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i>avui obrim el Paraules per la Pau amb una acció, amb una performance del Taller Del Sol, a qui agraïm profundament aquesta col·laboració i totes les altres que ens han regalat en diverses ocasions al llarg d'aquest temps i, a qui agraïm també la pancarta de Pinzell Brut que ens ha sigut fons d'escenari en tants dies com avui.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i>I avui, ja no direm que som aquí com cada mes... però diem: Aquí hem estat i aquí estem 1 cop més, en un primer diumenge de mes.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i>En aquest espai, que des de fa 17 anys, decidim fer-nos nostre, perquè ho és, encara que sovint sigui difícil de sentir-ho, per la confusió entre l'espai públic i l'espai privat dels negocis que l'ocupen.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i>Aquí a la PLAÇA SOM, i FEM i CREEM aquest espai de PAU i ART com a subtil manifestació en contra de l'armament, dels exèrcits, de la despesa militar, i de la militarització de la societat i les nostres vides.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i>Per això, només per això, per la pròpia VOLUNTAT de SER i SER-HI, de compartir i crear col·lectivament és, que va néixer aquesta iniciativa, com una forma de dir que la vida és i som, i que no volem que ens l'arrabassin de qualsevol manera.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i>Estar aquí, per nosaltres, ha estat una forma de resistència, un altaveu al carrer, una xinxeta que diria el Yago, a la vegada que un espai de creació des del gust i el plaer de regalar-nos aquest espai com el volem: omplert amb música, amb poesia, teatre, contes, performances, amb jocs, lectures crítiques, amb dansa, amb pintura, fent tallers d'il·lustració, fent tallers de grulles de paper, fent fanalets per recordar les conseqüències de la bomba d'Hiroshima o pintant bastament banderoles en llençols vells; i des d'aquí donem les moltes gràcies a totes les persones que han contribuït a fer-ho possible.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i>Avui tenim un menú variat, de la mà de diverses persones estimades que contribueixen escrivint al full o actuant, a demés de totes les que sou aquí presents.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i>Pel que fa les actuacions i algunes coses més que ens ve de gust dir-vos, ho farem a poc a poc, mantenint la sorpresa de cada instant PRESENT.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<i>Amb el desig que estiguem a gust i ho disfrutem. Som-hi.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #222222; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<br /></div>
</div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-70895033907259025562017-01-29T10:28:00.001-08:002017-02-05T15:31:53.183-08:00Caterina<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Benvolgudes i -uts,<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
reprenc el bloc per deixar constància, en negre sobre blanc, de la marxa de la Caterina. La Caterina va arribar començat el curs 2007-08 a l'aula E de la Muntanyeta, no recordo si ja havíem plorat al Raül. Però sí que recordo que la seva arribada va ser una injecció d'alegria, d'entusiasme i energia que ens va encoratjar a continuar fent de la Muntanyeta un espai on viure i riure, malgrat tots els "malgrats". Que no són pocs.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la nostra aula la Caterina va tornar a ser la nena amb empenta, líder i amb esma que la seva mare ens havia dit que era a l'altra escola. Just abans que el desenvolupament d'una estranya malaltia li devorés gran part del seu teixit cerebral i la deixés sense poder controlar els seus moviments i parla. Entre altres afectacions que no li van permetre continuar els seus estudis de forma excel·lent com fins el moment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Res de tot això va frenar la seva alegria, ni la recerca dels estímuls per intentar ser feliç, molt ben acompanyada per una gran tribu capitanejada per la seva mare, la Manoli. Faig un parèntesi: crec que està molt poc explicat el paper de les mares en els processos d'acompanyament dels infants i persones amb diversitat funcional que necessiten suport vital constant, tanco parèntesi però afegeixo que mai es reconeixerà prou aquest paper.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Caterina era un torrent de vitalitat que no deixava passar oportunitat per manifestar-la, a l'aula (recordes quan et cantava a l'orella l'inici de la cançó de l'orquestra Mondragón? <i>Hola mi amor, yo soy tu lobo</i>...) a les sortides, a les colònies, ai! les colònies! Quina emoció! Dos nits sense dormir! Podríem dir com tots els infants, podríem dir com qualsevol nena que marxa de casa uns dies, podríem dir que la putada que et va fer la biologia no frenaria les teves il·lusions d'adolescent. Així ho vam intentar fer aquell curs 2007-08, així ha estat després amb els teus mestres i, sobretot, amb la teva família, la teva gran tribu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Deixes una gran forat, Caterina. Jo em vaig agafar una molt bona part de tu quan vaig deixar de ser el teu mestre. Ara, i molt més difícil en aquest adéu definitiu, els hi toca als teus pares i les teves germanes. Molts ànims en aquesta nova etapa de la vida. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us deixo dos testimonis, el primer és una foto d'una sortida que vam fer a la platja de Creixell aquell curs, com vam xalar tots! Sortim contents i alegres els dos, no era estrany, no penseu. El segon és un vídeo, no és el de Moving que sembla ser que era el que més li agradava a la Cate, però és molt xulo, com tots els que fa en Lluís, un gran mestre de la Muntanyeta i, per sort per a mi, gran amic.</div>
<br />
Una abraçada a tots aquells que vau tenir la sort de conèixer i estimar a la Caterina.<br />
Adios Caterina, seguiré siendo tu lobo...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj78vm3vuXC4i8TxN6f9R1yqJaMjoPAOCnI98RSxa5Rqp2Y4xEeUnpi9fUPFP8730-kxG-njWm_YTUNvpVV9Ee13wLqzGswpgzggrfYzBFhtK75SKFlKr4nKRklrQiU05KvOqPikZFfqfU/s1600/IMG_71131.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj78vm3vuXC4i8TxN6f9R1yqJaMjoPAOCnI98RSxa5Rqp2Y4xEeUnpi9fUPFP8730-kxG-njWm_YTUNvpVV9Ee13wLqzGswpgzggrfYzBFhtK75SKFlKr4nKRklrQiU05KvOqPikZFfqfU/s320/IMG_71131.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/76vgRDe_yD0" width="560"></iframe>
</div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-25424483586783499132016-02-05T12:38:00.000-08:002016-02-05T12:38:03.518-08:00Mare Nostrum!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Estimades i estimats!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Us deixo l'article del Paraules per la pau que sortirà aquest mes de febrer...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><span style="font-size: large;">Mare Nostrum!</span></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquest mes de
gener s’ha commemorat el DENIP, el dia
escolar de la noviolència i la pau. El 30 de gener, dia de l’assassinat de Gandhi
l’any 1948, és el dia triat per celebrar aquest dia a les escoles de l’estat espanyol.
Podríem dir que el treball de la pau està present a les escoles, ni que sigui
un dia a l’any. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Coincideix
aquesta celebració amb un rebrot de la mortalitat infantil al Mare Nostrum i
una mica terra més endins. Ja sabeu, la fuita de persones de l’Orient mitjà i
quasi llunyà, grans i petits, homes i dones, ara amb l’acompanyament del fred
balcànic, a més de la seva policia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Milers de cossos
s’enfonsen diàriament en aquest mar que és frontera i contenidor, des de Ceuta
a Tartus, una frontera líquida on la presumpta Europa, demòcrata i lliure dona
lliçons de pau amb vaixells de guerra protegint les fronteres invisibles. És la
lògica militar, tan cruel com rentable als fons d’inversors de tot el món. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">D’esquerra a
dreta del mapa mediterrani, dels murs de Ceuta i Melilla hem passat als murs de
Calais, Kraynovo o Erdine, filferros amb ganivets que no tallen la desesperació
i el drama: l’horror de la fugida, la recerca de quelcom semblant a un futur ja
esquinçat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No hi ha final en
aquesta cursa al futur d’aquestes persones: de manters al costat d’un centre
comercial a humans il·legals (quin oxímoron, oi?) que han de pagar-se la seva presó.
Dóna igual que sigui el sud d’Europa o el nord europeu, tant és el format , ja
no és ni esclavitud. Els nous esclaus han de pagar-se la seva manutenció i llit,
ni Rockefeller hauria imaginat tanta perversió humana i econòmica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els nostres ulls
ja s’han acomodat a veure la immundícia humana que són aquests murs, aquestes
morts, aquestes guerres que els senyors de la guerra, organització terrorista
mundial, continuen expandint arreu del món. Centenars de milers de morts,
milions de desplaçats, misèria i desesperació que xoca contra els nostre murs, metàl·lics
o líquids.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Impotència
quotidiana de tot a cent mentre mirem les noticies i sopem, mentre assumim la
desgracia pròpia com aliena, esperem que no ens passi, com si el futur no
estigués en les nostre mans, com si res. Primer els nostres, diuen alguns.
Primer els nostres desgraciats i empobrits, primer mantenim la nostra misèria
volen dir en realitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Mentre uns pocs
guanyen diners a mansalva amb venda d’armes o amb falses armilles salvavides,
també els miserables tenen categories, molts altres fugen de la mort esperant
trobar a la vella Europa resposta a la seva desgracia. Una minoria presumptament
conscienciada ens ho mirem, estabornits i amb tímids crits al carrer…<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWa4dB1Gfliv9KR0ZDhIe5pEBC7xYKk_iYCbJRhExw2kxpez9Cy7R5xr6_gfLY4epGNcDb2qJ7k7fD-rzjFatJy9RurW2_fcexhUYOwLK0Ko2odKr3kV-mvjnVIuEZeXghYrZm2RXA1t4/s1600/refugiados-730x411.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWa4dB1Gfliv9KR0ZDhIe5pEBC7xYKk_iYCbJRhExw2kxpez9Cy7R5xr6_gfLY4epGNcDb2qJ7k7fD-rzjFatJy9RurW2_fcexhUYOwLK0Ko2odKr3kV-mvjnVIuEZeXghYrZm2RXA1t4/s320/refugiados-730x411.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A les escoles, el
dilluns 30 de gener del 2017, tornarem a celebrar el dia escolar de la pau i la
noviolència. Somio amb un tsunami de gent que ni paga, ni va a la guerra
després de viure, veure i escoltar el mal que fan les guerres a totes les
persones. Aquells infants que han passat, passen i passaren per les escoles del
nostre país...Nosaltres.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-21406792871858004292016-02-02T12:30:00.000-08:002016-02-02T12:30:11.011-08:0015<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Estimades i estimats,<br />
<br />
aquí teniu l'article del Paraules per la pau del mes de gener....<br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">15</span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6G1e0MeTKx8LYBDAOufZTxOb39rP7rmd3xorBSaOAq9lS5FtcaGg1rtWo7hCUxDmPtqutx51a2onry25K2F79dcB7_C9P1SMms6RUEYw3REAecQvFireY-JDRgj8ZCCLKkHPePiRoSC4/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="background-color: white; clear: left; display: inline !important; float: left; font-family: 'Helvetica Neue', 'Segoe UI', Helvetica, Arial, 'Lucida Grande', sans-serif; font-size: 13px; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6G1e0MeTKx8LYBDAOufZTxOb39rP7rmd3xorBSaOAq9lS5FtcaGg1rtWo7hCUxDmPtqutx51a2onry25K2F79dcB7_C9P1SMms6RUEYw3REAecQvFireY-JDRgj8ZCCLKkHPePiRoSC4/s1600/images.jpg" /></a><span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
Comença un nou any. I aquí hi som, millor dit, aquí continuem, tot i que es parli més dels 2000 anys de cristianisme, que és </div>
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;">el que acostumem a commemorar, si més no els que llegim aquesta revista. D'una o una altra forma i, fins i tot els que ens autodenominem agnòstics, acabem entaulats amb dolços tradicionals i menjars ancestrals. No hi ha aplicació 2.0 que ens salvi i segur que influeix que, pels que treballem, és època de vacances. El cas és que avui hi torna a haver-hi paraules per la Pau.</span></div>
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;">
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;">Perdoneu la frivolitat. </span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;">Sembla ser que aquest any farem 15 anys de presència, constant i sense interrupció, del primer diumenge de mes a la plaça de la Font de Tarragona. Es diu ràpid. I us ben asseguro que la voluntat dels que hi participem és no fer aquesta trobada mai més, ja sabeu perquè.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;">Malauradament els esdeveniments locals i de terres enllà s'encaparren en donar-nos motius per persistir en aquesta reclamació bàsica que tothom troba acurada i necessària. Insisteixo, tothom. Quantes vegades no heu llegit allò que els primers que no volen la guerra són els propis militars? Quants llibres no heu llegit sobre les atrocitats de la guerra i les seves conseqüències? Quins resultats han donat les guerres al llarg de la història?</span></span></div>
<span style="background-color: white;">
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;">Ens autodenominem homo sapiens sapiens, hem evolucionat de tal forma que el nostre cervell ha possibilitat que l'espècie pugui transcendir per sobre de les seves necessitats. I el resultat és que, quan tenim problemes difícils i amb múltiples interessos, és molt possible que els solucionem a cops de bastó o destrucció. És el moment de preguntar-se en la utilitat del llenguatge i del raonament.</span></span></div>
<span style="background-color: white;">
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;">O bé que pensem que, la nostra intel·ligència, no és tan elevada com per no adonar-nos que encara tenim caps de manada que ens marquen les necessitats, la nostra utilitat, el rol i el presumpte pensament que fa que, aquests caps, continuïn tenint privilegis guanyats amb la suor de la manada. Caps que saben que la manada morirà per ells, que tenen contrastat que seran els darrers en patit qualsevol repercussió de les crisis que hi hagin i que són els primers en beneficiar-se de les crisis que generen.</span></span></div>
<span style="background-color: white;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
</span><span style="background-color: white;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;">Aquesta és la intel·ligència del homo sapiens sapiens...</span></div>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;">Per això aquest any farem 15 anys trobant-nos en dies com avui, per desafiar-nos, desenvolupar la intel·ligència col·lectiva i desvestir als caps de manada.</span></span></div>
<span style="background-color: white;">
</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "segoe ui" , "helvetica" , "arial" , "lucida grande" , sans-serif; font-size: 13px;">Bon any i salut.</span></div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-75996382844120408682016-01-31T12:25:00.003-08:002016-01-31T12:26:03.236-08:00Trident Juncture 2015<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Estimades i estimats,<br />
<br />
aquest és l'article del Paraules per la pau del mes de novembre...<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Les Trident
Juncture…<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les Trident
Juncture no són una nova marca de xicles, malauradament. Darrera d’aquest nom
estrany, i amb un punt de rima comercial, s’amaguen “<i>les majors maniobres militars des de la fi de la guerra freda</i>”
segons ha manifestat el Ministeri de la Guerra espanyol. I és que al llarg
d’aquest mes d’octubre i novembre vint mil soldats es desplegaran en vuit punts
de l’estat espanyol entre bases aèries i navals de Saragossa, Albacete, Cadis,
Mallorca, Almeria i Torrejon. Unes maniobres que, en total, mouran trenta-sis mil
soldats entre Portugal, Itàlia i Espanya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga1eV60RQ_4gcS-X9L1VyCCKYlelb1fgxQBR1Rmu4LgXZ9ohizqegjNuFnwpnRAALEEBzneAix2f-OlVMclhGoaRGgkiJzFZHXJVp8gHeiW25h2vwSScc7HHebl2WcC6bP4lDLNCb8wYQ/s1600/al-otan--575x323.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga1eV60RQ_4gcS-X9L1VyCCKYlelb1fgxQBR1Rmu4LgXZ9ohizqegjNuFnwpnRAALEEBzneAix2f-OlVMclhGoaRGgkiJzFZHXJVp8gHeiW25h2vwSScc7HHebl2WcC6bP4lDLNCb8wYQ/s320/al-otan--575x323.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">Com us podeu
imaginar, tanta soldadesca no farà dinàmiques de jocs, ni rol-plays
cooperatius. Aquesta gent ha quedat per quadrar equips, sistemes i protocols de
mort i destrucció. Soldats i comandament de trenta estats han quedat al sud
d’Europa per posar a prova el que ha pensat una colla de malparits sobre un plànols
i simuladors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Diuen els entesos
que aquestes maniobres han de servir per donar un avís als russos, però sobretot als xinesos que estan a punt de
quedar-se l’Àfrica i tota la matèria primera que, el continent més empobrit del
món, dóna. Vist així aquesta trobada sembla una trobada de “mamporreros” que es
divideixen el barri per traficar i extorsionar de forma ordenada. Amb el reclam
del terrorisme internacional, ara interpretat per l’Estat Islàmic, versió millorada de
Al-Quaeda, es tracta de competir en l’expoli dels països empobrits (a l’Àfrica
principalment), assentar-se en l’Europa de l’est (Ucraïna és l’exponent) i
ajudar als socis en massacrar pobles molestos com el Kurdistan.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El preu econòmic d’aquestes
maniobres sembla ser que pujarà a 5.860.787 d’euros que pagarem entre els
contribuents d’aquests 30 països, tot i que la factura pujarà molt més com
passa a tots els pressupostos militars que es fan arreu, on el cost final no té
a veure amb el pressupostat. Per no escandalitzar gaire a la població
benpensant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Em resulta
estrany i significatiu que aquest desplegament de medis no hagi tingut més
ressò per part de la premsa espanyola
que, lluny de donar-li protagonisme, està passant molt desapercebut. Si fem una
recerca a la xarxa a penes trobem tres o quatre ressenyes de diaris estatals.
Tampoc hi ha hagut gaire ressò a les ràdios i televisions. I em resulta curiós
perquè no podem dir que als mitjans de comunicació no els hi agradi tota la parafernàlia
militar, ja sigui en format desfilada o en pel·lícula…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTy8vCjpxGOozlYGM9rK77ZgF_AcywMiEftzim_UP58FYK530e6iBSwxYy8fx_YYBCmlfitecE7v8a8psc5BOX4aU7YW0wDxbJtZitfC8pZcPWN1YcVJ0lDbsw3qIAsHlK55n_6Tbvp0/s1600/maxresdefault1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTy8vCjpxGOozlYGM9rK77ZgF_AcywMiEftzim_UP58FYK530e6iBSwxYy8fx_YYBCmlfitecE7v8a8psc5BOX4aU7YW0wDxbJtZitfC8pZcPWN1YcVJ0lDbsw3qIAsHlK55n_6Tbvp0/s320/maxresdefault1.jpg" width="320" /></a><span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tampoc crec que les
grans corporacions mediàtiques pensin que unes maniobres militars com aquestes
no puguin interessar al gran públic, àvid d’accions militars segons podem
concloure vist l’èxit de públic que tenen les exhibicions aèries o les recreacions
de les legions romanes, per citar dos exemples aparentment antagònics en el
temps i la forma.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Potser és que als
militars no els hi agrada mostrar la seva realitat i s’estimen més que els
mostrin repartint abraçades i xicles entre la població autòctona d’algun país
espoliat d’aquest miserable món.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-89239626872516094242016-01-31T12:20:00.002-08:002016-01-31T12:20:11.654-08:00Endarreriments....<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Estimades i estimats,<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
a falta de fills que em sacsegin i em facin veure com passa el temps tinc aquest bloc. La darrera entrada data de l'octubre!</div>
<div style="text-align: justify;">
I serà que no han passat coses en aquests tres mesos, oi?</div>
<div style="text-align: justify;">
No res, em poso a esmenar dins de les meves possibilitats. Per això publico els darrers articles que he fet per la revista mensual Paraules per la pau...</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest primer article, que és del mes d'octubre de 2015, està plenament (i malauradament) d'actualitat.</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><span style="font-size: large;">Refugiats</span></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara que s' han
colat uns milers de refugiats al menjador de casa nostra és un bon moment per parlar de xifres, de refugiats i de
guerres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les dramàtiques
imatges que aquest final d’estiu ens han escopit els mitjans de comunicació han
colpejat la consciencia de la vella Europa, receptora d’aquesta penúltima
fugida de famílies de les guerres, no declarades o econòmiques, tants és,
perquè ara les guerres ni s’anuncien, ni es declaren, ni s’aturen. Són les
guerres postmodernes on tampoc queda molt clar qui són els “bons”, els
“dolents”, quins bàndols hi ha. Els que feia uns anys eren bons governants
segons l’ordre mundial es poden tornar l’enemic a cop de titular de noticiari,
que li preguntin als antics amics del Gadafi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizXytRkg627KrXXgX4rjpk1im8YayIbOdI2FHAluRIWfnfSVZtAAXKQn39qJ1rq8mI95AvSM65HyJKQxDPvXleJDK2Pa6ar3SHioaWRNujb6A0ck6jd67O5JzBvCT1IEnRiG5EVYfP-xg/s1600/Refugiados-956x631.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizXytRkg627KrXXgX4rjpk1im8YayIbOdI2FHAluRIWfnfSVZtAAXKQn39qJ1rq8mI95AvSM65HyJKQxDPvXleJDK2Pa6ar3SHioaWRNujb6A0ck6jd67O5JzBvCT1IEnRiG5EVYfP-xg/s320/Refugiados-956x631.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">Uns quants milers
de refugiats entrant pel sud l’Europa han fet miques el somni europeu de les no
fronteres, l’espai Schengen és una fal·làcia que canvia segons necessitats, ara
obrim, ara tanquem, ara deixem passar aquests, ara no. Sense consens, clar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Mentre els
polítics de la Unió Europea es barallen per la distribució de 120000 refugiats,
l’ACNUR treu l’informe 2015 on anuncia que aquest any hi ha 59’5 milions de
desplaçats forçosos al món. Sí, heu llegit bé: 59’5 milions de desplaçats al
món al 2015, 8’3 milions més que el 2014, el número més alt des de la segona
guerra mundial. D’aquests 19’5 milions eren reconeguts com a refugiats per
l’ACNUR i la URNWA a altres països.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Més de tres
milions d’aquest refugiats són sirians, la gran majoria, com us podeu imaginar,
no es plantegen entrar a la Gran Europa. La majoria es queden al Líban, a Jordania
o a Turquia, quasi tres milions de persones. I aquí estem a Europa, discutint
el destí de 120 mil refugiats, mirant que no es trenqui la vella Europa per les
crisis migratòries, fent que no va amb els governants europeus tot això. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Després d’escurar Àfrica amb el colonialisme i el seu post, d’ocupar
militarment i destarotar països com l’Afganistan i l’Irak, a la recerca del
propi interès, de promoure la inestabilitat política como a Líbia i Síria.
Després de fer tot els negocis armamentistes possibles amb unes faccions i
altres, de controlar els tempos de destrucció al mig orient. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3jviV-ODyaKgQMvtanDHO8riwGdt_Qs66MFbJopv6qS9IsqvpjVDeCq9wMUbQPL0rFr5KDFb3lKI4QKsDwg0AduE1QlvS0I07eGtr5xwk1YuUEGCjMSB5xz6V998DyL_2e-5qkgsYj08/s1600/th.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3jviV-ODyaKgQMvtanDHO8riwGdt_Qs66MFbJopv6qS9IsqvpjVDeCq9wMUbQPL0rFr5KDFb3lKI4QKsDwg0AduE1QlvS0I07eGtr5xwk1YuUEGCjMSB5xz6V998DyL_2e-5qkgsYj08/s1600/th.jpg" /></a><span lang="CA">Ara la vella Europa
tremola quan les grans agències d’informació decideixen retransmetre en directe
i en prime time el drama que pateixen milers de persones: dones, homes i nens
que fugen de la guerra i la misèria, expulsats pels tèrbols negocis dels seus
governants i els còmplices que alimenten els seus interessos. Oblidats als seus
camps de refugiats hi ha els altres milions que esperen altres oportunitats o
simplement deixen passar el temps, com porten fent molts d’ells anys i panys.
Passarà aquesta crisi estival i ressorgirà (informativament parlant) un dia o
un altre les tragèdies que hi ha instal·lada a Ceuta, Melilla, Lampedusa o a
qualsevol dels altres murs-fronteres hi ha al món... i ens tornarem a
solidaritzar, manifestar i denunciar. No fer-ho seria de persones indignes,
però pensem que anem fent la resta de l’any, fora del focus mediàtic, amb coneixement
de causa perquè no podem dir que ens agafi de nou, oi?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Seguim.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-38562423836716750562015-10-24T08:02:00.002-07:002015-10-24T08:02:45.585-07:00A qui vulgui escoltar....epíleg de la meva mare.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Estimades i estimats,<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
ja vaig comentar que aquesta sèrie no acabaria quan ho tenia previst. Estar viu implica estar atent als canvis i inputs que es generen quan hi ha moviment. En aquest cas el moviment ha estat profund i per línia directa ja que, no m'imaginava jo, que fos la meva mare qui provocaria el canvi de guió. Bastant patètic per la meva banda, va ser gràcies a ella (i al meu pare) amb qui va començar tot: la meva vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les seves paraules són un reflex transparent, diàfan i sincer del lloc d'on venim molts dels que ens reconeixem a la internacional de los bloques. Elles són les nostres mares, les que no van poder estudiar gràcies al feixisme del Franco, gràcies al masclisme social i personal que les tractava com a persones de segona classe...No he escoltat mai als meus pares dir que amb el feixista es vivia millor, la seva generació, fustigada amb el flagell de la culpa ja es cuida prou de dir mentides. Mirar les seves mans, les seves analítiques de sang, els seus cossos castigats pels torns discontinus i l'esforç d'aixecar una "prole" que no acostumava a baixar de tres "enanos", és aquesta mirada una forma de conèixer la biografia de les mares i els pares que van donar a llum a la "internacional de los bloques". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les paraules de la meva mare són el retrat d'una mancança, sí. Estarem d'acord que l'ortografia de la meva mare podria ser millorable però estarem d'acord que és difícil explicar amb paraules de forma tan emocionant. Ho va dir en Saramago al començar el <a href="http://saramago.blogspot.com.es/2004/10/discurso-de-aceptacin-del-premio-nobel.html" target="_blank">seu discurs d'acceptació del premi Nobel de lIteratura a l'any 98</a>: <span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><i>El hombre más sabio que he conocido en toda mi vida no sabía leer ni escribir. </i></span></div>
<span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><br /></span>
<span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">La meva mare en sap de llegir i escriure i, el més important, d'entendre que és la dignitat, el sentit comú i el tirar pa'lante, a la seva manera, és clar. Només faltava. Gràcies mama i papa.</span><br />
<span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><br /></span>
<span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">Us deixo els seus comentaris del facebook...</span><br />
<span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">I ara sí.</span><br />
<span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">Tanquem, o no?</span><br />
<span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqhwhezvPA4GWtQCC130d72U3A2MvJ15S5XD2dJNtiQtk50BBybKatkXQR-y4trSMaZ_ftBYxR6fbyH0nAkMTHIs5cy0eTkeWmBDMfScmSIlpoIFLwCPEkAM17wyrH7qALZCz8HDz3MHg/s1600/1era+part.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqhwhezvPA4GWtQCC130d72U3A2MvJ15S5XD2dJNtiQtk50BBybKatkXQR-y4trSMaZ_ftBYxR6fbyH0nAkMTHIs5cy0eTkeWmBDMfScmSIlpoIFLwCPEkAM17wyrH7qALZCz8HDz3MHg/s400/1era+part.bmp" width="308" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtONqIbBaPXOkLTedSzL_X9Mf95BzbPBrw7zZkAP6naNlUW4rsjZNpvvI1IA0Dhfpv2NBZtPuyx-u6BLrskBgXPxQ1vQ5inSH9m3-L_4_3v57XyNXrR0g4VUkH5bHtdbQmqRHzePah55o/s1600/2ona.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtONqIbBaPXOkLTedSzL_X9Mf95BzbPBrw7zZkAP6naNlUW4rsjZNpvvI1IA0Dhfpv2NBZtPuyx-u6BLrskBgXPxQ1vQ5inSH9m3-L_4_3v57XyNXrR0g4VUkH5bHtdbQmqRHzePah55o/s400/2ona.bmp" width="307" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3vZQGnS2HIcz_MS4yeDq9JsZCKEYUuQDLKcE9fvgPTaIk7SZLA3N5Lo8MrLAVd-nM7f3L1RBaRuz-duBHBR1yakZfqQkJZD5N4L_dMtL0uisGLg2GzJZKuHp1sE41MNlZi3JjjB7cg5M/s1600/3era+part.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3vZQGnS2HIcz_MS4yeDq9JsZCKEYUuQDLKcE9fvgPTaIk7SZLA3N5Lo8MrLAVd-nM7f3L1RBaRuz-duBHBR1yakZfqQkJZD5N4L_dMtL0uisGLg2GzJZKuHp1sE41MNlZi3JjjB7cg5M/s400/3era+part.bmp" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: #fff9ee; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><br /></span>
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">Estimades i estimats,</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><br /></span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">ya comenté que esta serie no acabaría cuando lo tenía previsto. Estar vivo implica estar atento a los cambios y inputs que se generan cuando hay movimiento. En este caso el movimiento ha sido profundo y por línea directa ya que, no me imaginaba yo, que fuera mi madre quien provocaría el cambio de guión. Bastante patético por mi parte, fue gracias a ella (y a mi padre) con quien comenzó todo: mi vida.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">Sus palabras son un reflejo transparente, diáfano y sincero del lugar de donde venimos muchos de los que nos reconocemos en la "internacional de los bloques". Ellas son nuestras madres, las que no pudieron estudiar gracias al fascismo del Franco, gracias al machismo social y personal que las trataba como personas de segunda clase ... No he escuchado nunca a mis padres decir que con el fascista se vivía mejor, su generación, hostigada con el flagelo de la culpa ya se cuida bastante de decir mentiras. Mirar sus manos, sus analíticas de sangre, sus cuerpos castigados por los turnos discontinuos y el esfuerzo de levantar una "prole" que no acostumbraba a bajar de tres "enanos", es esa mirada una forma de conocer la biografía las madres y los padres que dieron a luz en la "Internacional de los bloques".</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">Las palabras de mi madre son el retrato de una carencia, sí. Estaremos de acuerdo en que la ortografía de mi madre podría ser mejorable pero también estaremos de acuerdo en que es difícil explicar ciertas cosas con palabras de forma tan emocionante. Lo dijo en Saramago al comenzar su discurso de aceptación del Premio Nobel de Literatura en el año 98: El hombre más sabio que he conocido en toda mi vida no sabía leer ni escribir.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">Mi madre sabe leer y escribir y, lo más importante, sabe entender que es la dignidad, el sentido común y el tirar pa'lante, a su manera, claro. Por supuesto. Gracias mama y papa.</span></span></div>
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"><br /></span></span>
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">Os dejo sus comentarios del facebook ...</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">Y ahora sí.</span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="background-color: #fff9ee; font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;"></span></span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, Palatino Linotype, Palatino, serif;"><span style="font-size: 15.4px; line-height: 21.56px;">Cerramos, o no?</span></span></div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-17041302863615138542015-09-27T15:17:00.001-07:002015-09-27T15:17:30.549-07:00A qui vulgui escoltar....VotEstimades i estimats,<br />
(En castellano más abajo)<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
arribem al final, vull dir l'últim capítol d'aquesta sèrie. Suposo que li vaig de posar el títol de Vot perquè coincidiria amb el dia d'avui, el dia de la meva vida que diuen alguns, el dia del principi del final altres i el dia de la marmota els cupaires. Cadascú li tira el seu enginy i així anem fent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb el que us he explicat de la meva trajectòria vital ja us podeu imaginar que això de votar no ha tingut un pes molt rellevant a la meva biografia. No he confiat gaire en les possibilitats de canvi social en les institucions polítiques, conscient que els partits són empreses amb uns interessos i uns deutes que els condicionen, no tant en discursos com en realitats. Però existeixen i manen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgxomjb1uu5XObdZzT1S8Fxf74VGXi3dt8WJs7mpkIx10YYm3XqTxlNszlttDeqq848ufDREG1opR9q92DG7UFl_ZuzxTcKaC9O2RyYOImxwNDXeisuCSM7xS5rI4SH33SbyXCkLUKxT8/s1600/ateneu.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgxomjb1uu5XObdZzT1S8Fxf74VGXi3dt8WJs7mpkIx10YYm3XqTxlNszlttDeqq848ufDREG1opR9q92DG7UFl_ZuzxTcKaC9O2RyYOImxwNDXeisuCSM7xS5rI4SH33SbyXCkLUKxT8/s320/ateneu.jpg" width="317" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sopar a l'ateneu llibertari Alomà</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Durant molts anys he fet política al carrer, obviant el debat polític institucional més que per anar a plantar-nos davant per fer-los front. El meu entorn polític per decidir és l'assemblea i no els òrgans de direcció que emanen directrius després de "sesudos" debats entre els savis del partit. Tampoc sóc del tot imbècil i ja sé que no tot es pot decidir en assemblea. Parlo d'escoltar i debatre al sinus d'un ens, sigui el que sigui, des d'una escola a un club de futbol. Els partits polítics estan fets per manar i obeir, si t'agrada bé, si no t'agrada ja saps on és la porta. I pel camí es perd un capital gegant d'experiència, d'aprenentatges, de punts de vista...una gran llàstima que condiciona una societat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Gran part del meu itinerari polític ha passat per entorns llibertaris, vaig estar molts anys sense votar fins que vaig dessacralitzar el meu vot. Un paper dins d'un sobre que va a una urna. I que no m'impedirà continuar dient coses al carrer. Aquesta és la importància del meu vot, ben poca per l'espai i el temps que se li dóna. Al barri, al carrer, al trobar-nos i mirar-nos, allà està la Política.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'altra cosa es organitzar-se, això que li diuen política el Poder. Ara per ara només hi ha un partit que s'apropa a aquest postulat, un partit amb el que coincideixo en part dels seus plantejaments, bàsicament en l'aspecte social i econòmic. M'agradaria confiar més en el seu funcionament intern, cosa que no faig, però reconeixent que no tindria cap problema en poder participar en qualsevol de les assemblees obertes que contínuament oferten a tothom.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi66Row6qaQC8WWq9wJd0_uvG8S6KIF6adlaRRaX2KX33SRSRPSnXiaIl0lOCJ8-S4JhPf48By5d4IN-vxMWn_J-71BTvs5qZN0SvMgGHh8uBgimnBmf7CrrXE3_xz6IxZYBCHLpWgyHqE/s1600/576_1431197025_Capgirem_Barcelona_foto_Adria_Costa_2015_-009.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi66Row6qaQC8WWq9wJd0_uvG8S6KIF6adlaRRaX2KX33SRSRPSnXiaIl0lOCJ8-S4JhPf48By5d4IN-vxMWn_J-71BTvs5qZN0SvMgGHh8uBgimnBmf7CrrXE3_xz6IxZYBCHLpWgyHqE/s320/576_1431197025_Capgirem_Barcelona_foto_Adria_Costa_2015_-009.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Baños</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Sobrant-me himnes, banderes i certs discursos grandiloqüents, he de dir que puc confiar, de moment, en una gent que posa de cap de llista a un paio que es diu Antonio BaÑos, i és de Nou Barris, sense complexes. Em val més el fons que la forma, potser és el complex que em va quedar quan no em deixaven entrar a les discoteques per les pintes, amb lo bons nois que érem!</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sobra dir que estem a uns moments, parlamentàriament parlant, prou interessants com per deixar el carrer buit i no mirar a les seus de govern, siguin les que siguin. I si hi ha gent que veu clar ser-hi, aixecar catifes i posar ventiladors en marxa com ha fet la gent de la CUP arreu, endavant, tenen el meu sobre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy84olj2z2uJ0-FND1xnPqKF3GA5_CXEwYJhyphenhyphencwO9DvTGNByRhGWECel1dFD0rOHSly8IuizLJyptPJIoUyDIUT7mN7P6j9DZGZqFjXjiNSRcp0iN80zQRnjHpUR0VlxSnaXI51sS953o/s1600/cent-pujoles.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhy84olj2z2uJ0-FND1xnPqKF3GA5_CXEwYJhyphenhyphencwO9DvTGNByRhGWECel1dFD0rOHSly8IuizLJyptPJIoUyDIUT7mN7P6j9DZGZqFjXjiNSRcp0iN80zQRnjHpUR0VlxSnaXI51sS953o/s320/cent-pujoles.jpg" width="320" /></a>És difícil d'entendre des de fora de Catalunya aquesta interpretació, en sóc conscient. Però penseu en la metàfora que feia al principi d'aquesta sèrie d'entrades: el meu pare explicant un viatge que no havia fet. Passejar per l'estat espanyol, i afortunadament ho faig sovint, és comprovar la distorsió extrema que existeix vers el dia a dia d'aquest país, acusacions que res tenen a veure amb el que vivim.Fa uns anys, quan Pujol tornava de Madrid de negociar els concerts econòmics (perquè tothom recorda el suport que CIU ha donat al PP molts anys, oi?) hi havia gent que tenia la idea que en Pujol entrava per la Diagonal repartint els diners que aconseguia esgarrapar al Govern central. Molt de mal han fet els mitjans de comunicació per amplificar discursos que no tenien eco social.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja sabem el resultat de les eleccions, segurament no m'hauria posat a escriure aquestes entrades si no s'haguessin fet, però no entomeu aquests escrits com una justificació de res, sinó una explicació del què sóc i d'on vinc. Una explicació de llarg recorregut perquè no canviarà, ja ha estat i no tinc ganes de canviar la meva història, si de cas ampliar-la.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb el que no comptava era fer un epíleg a aquesta sèrie, els missatges que la meva mare m'ha deixat puntualment després de cada entrada, sense cap mena de dubte el millor d'haver fet aquests escrits. Aquest vídeo va per a ells!</div>
<div style="text-align: justify;">
Gràcies per llegir-me!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/QxeFEBSAOUs" width="420"></iframe><br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Queridas y queridos,</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
llegamos al final, quiero decir el último capítulo de esta serie. Supongo que le puse el título de Voto porque coincidiría con el día de hoy, el día de mi vida que dicen algunos, el día del principio del fin otros y el día de la marmota los cupaires. Cada uno le tira su ingenio y así vamos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Con lo que os he contado de mi trayectoria vital ya os podéis imaginar que eso de votar no ha tenido un peso muy relevante en mi biografía. No he confiado mucho en las posibilidades de cambio social en las instituciones políticas, consciente de que los partidos son empresas con unos intereses y unas deudas que los condicionan, no tanto en discursos como en realidades. Pero existen y mandan.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Durante muchos años he hecho política en la calle, obviando el debate político institucional más que para ir a plantarnos delante para hacerles frente. Mi entorno político para decidir es la asamblea y no los órganos de dirección que emanan directrices después de "sesudos" debates entre los sabios del partido. Tampoco soy del todo imbécil y ya sé que no todo se puede decidir en asamblea. Hablo de escuchar y debatir en el seno de un ente, sea lo que sea, desde una escuela a un club de fútbol. Los partidos políticos están hechos para mandar y obedecer, si te gusta bien, si no te gusta ya sabes dónde está la puerta. Y por el camino se pierde un capital gigante de experiencia, de aprendizajes, de puntos de vista ... una gran lástima que condiciona una sociedad.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Gran parte de mi itinerario político ha pasado por entornos libertarios, estuve muchos años sin votar hasta que desacralizar mi voto. Un papel dentro de un sobre que va a una urna. Y que no me impedirá seguir diciendo cosas en la calle. Esta es la importancia de mi voto, bien poca por el espacio y el tiempo que se le da. En el barrio, en la calle, al encontrarnos y mirarnos, allí está la Política.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La otra cosa es organizarse, eso que le llaman política el Poder. Por ahora sólo hay un partido que se acerca a este postulado, un partido con el que coincido en parte de sus planteamientos, básicamente en el aspecto social y económico. Me gustaría confiar más en su funcionamiento interno, cosa que no hago, aúnreconociendo que no tendría ningún problema en poder participar en cualquiera de las asambleas abiertas que continuamente ofertan la mayoria de asambleas Cup de toda Cataluña.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aún sobrándome himnos, banderas y ciertos discursos grandilocuentes, debo decir que puedo confiar, de momento, en una gente que pone de cabeza de lista a un tipo que se llama Antonio BaÑos, y es de Nou Barris, sin complejos. Me vale más el fondo que la forma, tal vez es el complejo que me quedó cuando no me dejaban entrar en las discotecas por las pintas, con lo buenos chicos que éramos!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sobra decir que estamos en unos momentos, parlamentariamente hablando, bastante interesantes como para dejar la calle vacía y no mirar a las sedes de gobierno, sean las que sean. Y si hay gente que ve claro estar, levantar alfombras y poner ventiladores en marcha como ha hecho la gente de la CUP partes, adelante, tienen mi sobre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es difícil de entender desde fuera de Cataluña esta interpretación, soy consciente. Pero pensad en la metáfora que hacía al principio de esta serie de entradas: mi padre explicando un viaje que no había hecho. Pasear por el estado español, y afortunadamente lo hago a menudo, es comprobar la distorsión extrema que existe hacia el día a día de este país, acusaciones que nada tienen que ver con lo que vivimos. Hace unos años, cuando Pujol volvía de Madrid de negociar los conciertos económicos (porque todo el mundo recuerda el apoyo que CIU ha dado al PP muchos años, ¿verdad?) había gente que tenía la idea de que Pujol entraba por la Diagonal repartiendo el dinero que conseguía arañar al Gobierno central. Mucho daño han hecho los medios de comunicación para amplificar discursos que no tenían eco social aquí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ya sabemos el resultado de las elecciones, seguramente no me habría puesto a escribir estas entradas si no se hubieran hecho, pero no os cojais estos escritos como una justificación de nada, sino una explicación de lo que soy y de donde vengo. Una explicación de largo recorrido que no cambiará, ya ha sido y no tengo ganas de cambiar mi historia, si acaso ampliarla.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Con lo que no contaba era hacer un epílogo a esta serie, los mensajes que mi madre me ha dejado puntualmente después de cada entrada, sin lugar a dudas el mejor de haber hecho estos escritos. Este vídeo para ellos!</div>
<div style="text-align: justify;">
Gracias por leerme!</div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-42353735775645555352015-09-26T10:08:00.000-07:002015-09-26T10:08:23.020-07:00A qui vulgui escoltar...Desobediència (POR)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Estimades i estimats,<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
després del rescat del bagul dels records a les dos entrades anteriors ve la part més fàcil. Ara no es tracta de rescatar res, ni de fer memòria, simplement explicar com ens hem postulat davant la vida i la política (perdó per la reiteració). Parlo en plural perquè som unes quantes persones les que hem coincidit i coincidim en aquests llocs comuns que són el carrer, un ateneu, un cafè o una cervesa, per anomenar els més comuns. Moltes hores de conversa i discussió, riures i presència, acció i repressió, són les que sostenen aquest relat basat totalment en fets reals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenim associada la desobediència civil, la que fem o hem fet, contra estructures com l'Estat, la policia, els jutges...i res més lluny de la meva realitat. La primera desobediència en intensitat, en el meu cas, és la de trencar amb el cordo umbilical, la protecció de la família. Cap mare ni pare vol conscientment el mal pels seus fills: "No te metas en problemas...." lletania que la majoria hem escoltat pronunciades per persones amb seny, trajectòria i història d'haver d'afrontar problemes seriosos. El meu problema es deia exèrcit i la mili en primera instància.<br />
<br />
No em deixava de sorprendre que els meus pares, que s'havien llençat de cap a una piscina desconeguda i llunyana, que s'havien enfrontat al fet de concebir-me amb tanta alegria com pecat, que havien participat de dures vagues amb els dictador viu, doncs que s'espantessin per participar de moviments socials en "plena democràcia". Però era així i jo només podia prometre informació dels meus moviments per tranquil·litzar-los, tot i que no ho aconseguís mai. Va ser anys més tard quan la meva mare em va reconèixer on era el moll de l'os: l'havien explicat que els fills els havia d'educar per ser bons nens i no enfrontar-se amb el poder. Categoria a la que pertanyen especuladors i militars i que, a més, fan por, clar. Ells, que havien estat desobedients, potser sense saber-ho, havien estat empentats cap a endavant, no havien tingut possibilitat de decidir: pobresa o possibilitat, de l'abortament al 73 no en parlem, de la humiliació laboral o res, tampoc.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMoq0NrLEqisIQjFHkkSlevKDWWVf__Reb76OMpupRiO84qJ_jKxJqwrVRZIsvYoBz-t-Y343hRbKIcR_bKczuIAcRvrg7pKtlCLCGEjdT4mYkNQSVnA2FLN8_g98k8h_-Ox_Kqe_p-Is/s1600/Bvo4aU2CQAIz4oF.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMoq0NrLEqisIQjFHkkSlevKDWWVf__Reb76OMpupRiO84qJ_jKxJqwrVRZIsvYoBz-t-Y343hRbKIcR_bKczuIAcRvrg7pKtlCLCGEjdT4mYkNQSVnA2FLN8_g98k8h_-Ox_Kqe_p-Is/s320/Bvo4aU2CQAIz4oF.jpg" width="320" /></a>Jo que podia decidir inhibir-me, no significar-me, anar fent, perquè ja estàvem en "plena democràcia!" No ho entenien i van patir molt. Tots en vam aprendre molt, jo a saber què és l'important i a qui li dec la vida. Sense renúncies, malgrat tot. El dia que li vaig dir a uns jutges que no em creia la seva amenaça, per molt de militar i Estat que hi hagués darrere d'ells, ja tenia feta gran part de la feina. El dia abans li havia dit als meus pares el que faria a la secció V de l'Audiència Provincial de Barcelona, allò sí que va ser difícil i no marxar del jutjat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Deia en Marc, militant de l'humor fi i subtil, que el judici dels insubmisos era com la nostra boda. Quanta raó! Uns convidats perfectes, un escenari impressionant i una cerimònia tan ben preparada que cap dels presents podíem imaginar que sortís tant i tant bé. Tan rodó que els meus pares van desobeir a la desobediència i es van quedar en aquell jutjat buit d'acusats i companys, sols davant dels jutges, fiscals i advocat d'ofici. Els meus pares, que tanta por havien passat al llarg dels anys que va durar el procés judicial, tenien davant a la representació del poder militar, econòmic i judicial que tanta por els havia fet. Allà es van quedar, recollint el DNI de l'acusat que havia marxat i el seu vist per a sentència, parts importants de la quotidianitat per a ells. Fent miques la por...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8ileNixWs5nmPZK31gYYt5Sauv8gsmi7dtPEoH1AcOygDFBkOB632QFMexEHWdBaC5zbtbhqreyIBBmrba-2kyf0TpJ-0Oou1qIz4paeZCUNJj8v0IHX6JzLc7DCF4o3R1vwljsOaiNQ/s1600/insumision.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8ileNixWs5nmPZK31gYYt5Sauv8gsmi7dtPEoH1AcOygDFBkOB632QFMexEHWdBaC5zbtbhqreyIBBmrba-2kyf0TpJ-0Oou1qIz4paeZCUNJj8v0IHX6JzLc7DCF4o3R1vwljsOaiNQ/s1600/insumision.jpg" /></a>Van fer miques la por perquè van veure tothom que hi érem en aquella sala, la por a desobeir no és pot esmicolar sola, és impossible. I no s'hi valen declaracions d'intencions, la defensa de drets socials, la denúncia al poderós, el canvi social, són impossibles sense presència, sense posar el cos, sense assumir que, canviem coses de la nostra vida (de vegades pèrdues doloroses) per guanyar. El Poder no regala absolutament res. Res. Sovint ens equivoquem en les estratègies, però passa que a la desobediència civil pesa tant la pròpia decisió personal, la pròpia responsabilitat, el pensar per un mateix, que facilita el recular i repensar el com, sense gaires retrets.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A mi em van absoldre per un defecte de forma i les ganes del tribunal de no ficar-se en més problemes, sona prepotent però no havien resolt gaire bé que l'acusat marxés de la sala i que l'estigués esperant a la porta del jutjat. Malgrat totes les amenaces, malgrat les conseqüències repressives existents, allà hi érem, al carrer. El mateix carrer que s'omplia per aturar desallotjament, per les vagues o per la penúltima barrabassada del govern de torn de qualsevol país.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quina sort haver participat de les millors escoles de desobediència: les assemblees d'insubmisos de tot arreu, la Vaqueria, la Lokeria, El Lokal, els ateneus llibertaris d'arreu, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i trobar-me a tantes persones que m'heu ensenyat a ser menys cafre i poder anar pel món amb el cap ben alt.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/fvCZXiiT1Sg" width="420"></iframe>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
(En castellano)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Queridas y queridos,<br />
<br />
<br />
después del rescate del baúl de los recuerdos en las dos entradas anteriores viene la parte más fácil. Ahora no se trata de rescatar nada, ni de hacer memoria, simplemente explicar cómo nos hemos postulado ante la vida y la política (perdón por la reiteración). Hablo en plural porque somos unas cuantas personas las que hemos coincidido y coincidimos en estos lugares comunes que son la calle, un ateneo, un café o una cerveza, por nombrar los más comunes. Muchas horas de conversación y discusión, risas y presencia, acción y represión, son las que sostienen este relato basado totalmente en hechos reales.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenemos asociada la desobediencia civil, la que hacemos o hemos hecho, contra estructuras como el Estado, la policía, los jueces ... y nada más lejos de mi realidad. La primera desobediencia en intensidad, en mi caso, es la de romper con el cordón umbilical, la protección de la familia. Ninguna madre ni padre quiere conscientemente el mal por sus hijos: "No te metas en problemas ...." letanía que la mayoría hemos escuchado pronunciadas por personas con sensatez, trayectoria e historia de tener que afrontar problemas serios. Mi problema se llamaba ejército, con la mili en primera instancia.<br />
<br />
No me dejaba de sorprender que mis padres, que se habían tirado de cabeza a una piscina desconocida y lejana, que se habían enfrentado al hecho de concebirme con tanta alegría como pecado, que habían participado de duras huelgas con los dictador vivo, pues que se asustaran para participar de movimientos sociales en "plena democracia". Pero era así y yo sólo podía prometer información de mis movimientos para tranquilizarlos, aunque no lo consiguiera nunca. Fue años más tarde cuando mi madre me reconoció cuál era el quid de la cuestión: le habían enseñado que a los hijos había que educarlos para ser niños buenos y no enfrentarse con el poder. Categoría a la que pertenecen especuladores y militares y que, además, dan miedo, claro. Ellos, que habían sido desobedientes, quizás sin saberlo, habían sido empujados hacia adelante, no habían tenido posibilidad de decidir: pobreza o , del aborto en el 73 no hablemos, de la humillación laboral o nada, tampoco.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Yo que podía decidir inhibirme, no significarme, ir haciendo, porque ya estábamos en "plena democracia!" No lo entendían y sufrieron mucho. Todos aprendimos mucho, yo a saber qué es lo importante y a quién le debo la vida. Sin renuncias, pese a todo. El día que le dije a unos jueces que no me creía su amenaza, por mucho militar y Estado que hubiera detrás de ellos, ya tenía hecha gran parte del trabajo. El día antes le había dicho a mis padres lo que haría en la sección V de la Audiencia Provincial de Barcelona, aquello sí que fue difícil y no irme del juzgado.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Decía Marc, militante del humor fino y sutil, que el juicio de los insumisos era como nuestra boda. ¡Cuánta razón! Unos invitados perfectos, un escenario impresionante y una ceremonia tan bien preparada que ninguno de los presentes podíamos imaginar que saliera tanto y tan bien. Tan redondo que mis padres desobedecieron a la desobediencia y se quedaron en ese juzgado vacío de acusados y compañeros, solos ante los jueces, fiscales y abogado de oficio. Mis padres, que tanto miedo habían pasado a lo largo de los años que duró el proceso judicial, tenían delante a la representación del poder militar, económico y judicial que tanto miedo les había hecho. Allí se quedaron, recogiendo el DNI del acusado que había marchado y su visto para sentencia, partes importantes de la cotidianidad para ellos. Haciendo añicos el miedo ...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hicieron añicos el miedo porque vieron todos que estábamos en esa sala, el miedo a desobedecer no se puede desmenuzar solo, es imposible. Y no valen declaraciones de intenciones, la defensa de derechos sociales, la denuncia al poderoso, el cambio social, son imposibles sin presencia, sin poner el cuerpo, sin asumir que, cambiamos cosas de nuestra vida (a veces pérdidas dolorosas) para ganar. El Poder no regala absolutamente nada. Nada. A menudo nos equivocamos en las estrategias, pero sucede que en la desobediencia civil pesa tanto la propia decisión personal, la propia responsabilidad, el pensar por uno mismo, que facilita el retroceder y volver a pensar el cómo, sin muchos reproches.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A mí me absolvieron por un defecto de forma y las ganas del tribunal de no meterse en más problemas, suena prepotente pero no habían resuelto muy bien que el acusado se fuera de la sala y que la estuviera esperando en la puerta del juzgado. A pesar de todas las amenazas, a pesar de las consecuencias represivas existentes, allí estábamos, en la calle. La misma calle que se llenaba para detener desalojo, por las huelgas o por el penúltimo desaguisado del gobierno de turno de cualquier país.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Qué suerte haber participado de las mejores escuelas de desobediencia: las asambleas de insumisos de todas partes, la Vaquería, la Lokeria, El Lokal, los ateneos libertarios de todo, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau y encontrarme a tantas personas que me habéis enseñado a ser menos cafre y poder ir por el mundo con la cabeza bien alta.</div>
<br /></div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-38670785239991544622015-09-25T16:56:00.000-07:002015-09-26T05:06:08.672-07:00A qui vulgui escoltar....IDENTITAT<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
Estimades i estimats,<br />
(en castallano más abajo)</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="text-align: justify;">
Ho diu l'Amin Malouf al seu llibre <i>Identidades Asesinas</i>: <i>"Cada una de mis pertenencias me vincula con muchas personas y sin embargo, cuanto más numerosas son las pertenencias que tengo en cuenta, tanto más específica se revela mi identidad. Gracias a cada una de mis pertenencias…..”</i></div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="text-align: justify;">
Poc més a afegir que explicar-vos la meva pròpia pertinença i algunes de les persones que van regar aquesta llavor que us escriu. És difícil desvincular el pensament polític, que començava a tenir a l'adolescència, del fosc futur que augurava vista la situació de finals dels 80 al cinturó vermell barcelonès. És el que els clàssics anomenen consciencia de classe, de classe treballadora. Sovint penso que és difícil tenir-la sense haver estat treballador, només mirant uns anys més al front i veient que el futur estava irreparablement lligat a una cadena de muntatge, del que fos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="text-align: justify;">
Jo, que era un pròsper estudiant, vaig ser expulsat del BUP per una professora de literatura castellana que no li agradaven els meus comentaris de text i un professor d'educació física que no li servia que aprovés l'assignatura a 3r (amb una altra professora) i suspengués a 2n (amb ell). Estava l'institut de la Coope com per mirar què podia fer orgànicament per recuperar aquest possible alumne brillant, aspirant d'enginyer agrícola. </div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjohC2Jw319t_MvytEG2nlNEvXGK7sAPbhSZ7KD7RZcv_qLMkw8lB0I7sZcSn3M4KlWvg2Lj3fPUtGSzcxhaNDdGXEtEQBaF6_E2z446mJ3Z4EhqEZYqQJFXcsEyN6sXR46YZiOxtKOoR8/s1600/iescasanova.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjohC2Jw319t_MvytEG2nlNEvXGK7sAPbhSZ7KD7RZcv_qLMkw8lB0I7sZcSn3M4KlWvg2Lj3fPUtGSzcxhaNDdGXEtEQBaF6_E2z446mJ3Z4EhqEZYqQJFXcsEyN6sXR46YZiOxtKOoR8/s1600/iescasanova.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">IES Rafael Casanovas, l'insti de la Coope</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="text-align: justify;">
Ningú em va trucar a casa quan vaig deixar d'anar a l'institut el darrer trimestre de 3r de BUP...Un buit que vaig trobar el més normal, cadascú havia de vetllar pel seu futur, prou gent hi havia que no renunciava i afrontava els problemes adolescents amb resignació i, si era el cas, submissió. Segurament d'aquí em deu venir l'obsessió (en el terreny professional) de donar oportunitats, de donar-li la volta a situacions, d'alleugerir problemes que segurament no ho són tant des d'una altra perspectiva, en aquest cas la professional de la docència.</div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i el fracàs escolar que se'm venia a sobre, vaig aprendre moltes coses aquells anys d'institut, tot i que les coses importants fora d'ell: col·laborar en la creació del grup ecologista <i>Abeurals</i>, formar part de la redacció de la revista Bretxa, conèixer el verd entorn de Sant Boi...totes aquestes activitats fruit de l'avantatge que ens donava que no ens deixessin entrar a les discoteques del poble per no portar les indumentàries requerides. No us penseu que anàvem amb "pintes", a provocar a les portes de les discoteques. Ho vam intentar un parell de vegades, vestint tal com érem i sempre havia alguna peça de roba que no li agradava al "matón" de la porta. I tampoc estàvem disposats a disfressar-nos per entrar a les "catedrals" de la diversió, tot sigui dit. Ni ens agradava la música, ni ballar el que allà es celebrava...</div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="text-align: justify;">
Escoltar, compartir, criticar, decidir...ja veieu els verbs que conjugava a la meva adolescència i que començava a xocar amb el pla de ruta que els meus pares portaven inconscientment a la maleta des de Jaen. Rosendo, Barón Rojo, Barricada i Iron Maiden van entrar al meu dial musical mentre el virus rebel es desenvolupava al meu cos i creixia al meu voltant. Començava a conèixer gent interessant, descobrint que m'encanta conèixer gent, la millor manera de conèixer-se un mateix sigui dit de pas. També vaig trobar un sustento econòmic: fer d'àrbitre de bàsquet em va permetre guanyar-me uns calerons setmanals i, oh! em va permetre practicar aquell idioma que havia estudiat a l'institut! Un dos per un. També em va permetre arbitrar a nanos que ningú somiàvem que serien superestrelles del basquet, i que ho són. </div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="Estilo42" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiduzLmashi3KzEtYKM42l1-tHDAWg8Ty0qOwLf_rmXetD2VW2lUw2hGMjyo5Au2daAxJDbb9HNQLMjHDxcOJq-uEDCXnm64j1c7-b7G7bY_UbybMNZNrmokT0MnUUSg4qL9-jOtEBHe_0/s1600/foto11.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiduzLmashi3KzEtYKM42l1-tHDAWg8Ty0qOwLf_rmXetD2VW2lUw2hGMjyo5Au2daAxJDbb9HNQLMjHDxcOJq-uEDCXnm64j1c7-b7G7bY_UbybMNZNrmokT0MnUUSg4qL9-jOtEBHe_0/s320/foto11.jpg" width="312" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Rosendo Mercado...</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Fora del camí educatiu, que semblava que tenia marcat l'alumne de bones notes, vaig fer un tomb per llocs increïbles, el més singular l'escola familiar agrària Camp Joliu del Penedès, en aquell moment una escola de formació professional on només hi estudiàvem nois ja que era de l'Opus Dei. Sí, heu llegit bé. Amb disset anys i amb la consciència que es pot tenir amb aquesta edat, que no és poca, vaig decidir que pagava la pena seguir amb la via agrícola per un altre camí. Del curs que ens vam poder suportar, Camp Joliu i jo, mai oblidaré el fet que la majoria dels meus companys de classe es van assabentar que era castellanoparlant l'últim dia de curs, quan van venir els meus pares a la festa final. La immersió lingüística havia estat un èxit, vaig decidir parlar aquell idioma que havia aprés a l'institut des del primer dia de camp Joliu. Perduda la por i guanyada la confiança en el meu domini de l'idioma, vaig tornar al barri i vaig descobrir Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Acabada d'estrenar la majoria d'edat la gran ciutat m'oferia multituds d'experiències i oportunitats noves on engreixar la gana social d'aquell noi de Marianao. I curiosament descobrir Barcelona em va facilitar entrar en contacte amb el sector llibertari del meu poble: en Zurita, el Txema, el Victor, el Jorge, el Vicente....Vaig començar a col·laborar a la tertúlia que un programa heavy anomenat "Autopista al infierno" de Ràdio Sant Boi emetia els dissabtes a la tarda, en "Alegre Francachela", on ens ajuntàvem aquests i altre personatges i fèiem una peculiar lectura de l'actualitat setmanal. Anys convulsos, actius, intensos, radioactius, d'assemblea en assemblea, energia i acció. Els anys de la creació de l'ateneu llibertari de Sant Boi, els vincles amb el món llibertari del Baix Llobregat (Viladecans, Korneyà, l'Hospi) decidir definitivament que ni mili ni PSS, la crisis postolímpica i el primer amor...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot es precipitava i recordo com un <i>totum revolutom</i> aquells anys que van transcórrer de la meva marxa de l'institut al meu judici com a insubmís, dels 17 als 25 anys. Uns anys tan intensos com durs, tan màgics com transgressors, tan brutals com bonics. Amb la por justa que gestionàvem en comunitat i ben juntets, amb algunes idees fermes, certa improvisació i molt d'humor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És impossible interrompre aquest intent de línia argumental de la Identitat i la Desobediència (POR), tant afectiva com socialment. Arribar a Barcelona a El Lokal del carrer de la Cera i al Casal de la Pau aquell 1993 va suposar adonar-me que, d'allà d'on venia, un barri de la perifèria, era un lloc comú de sortida per trobar-se a les lluites de la metròpoli. El Barrio.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwG8GlR2cJQD4lNSjHiIhL6nRahI6q05w35DMhcqpO3d5xmvEuCWGWSAnqJOniXT73Hw0ea6rHRTJJMlfrZ6j4Wqdxb1OhenJoJya8jw1MYSwf51cxm7tObgL0-IVqZRpU3dld-xq3H4w/s1600/Catalunya_Baix_Llobregat.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwG8GlR2cJQD4lNSjHiIhL6nRahI6q05w35DMhcqpO3d5xmvEuCWGWSAnqJOniXT73Hw0ea6rHRTJJMlfrZ6j4Wqdxb1OhenJoJya8jw1MYSwf51cxm7tObgL0-IVqZRpU3dld-xq3H4w/s200/Catalunya_Baix_Llobregat.png" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Baix Llobregat</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El Baix Llobregat és el lloc del món que millor em pot definir, d'on vénen la majoria de pertinences que enuncia en Malouf. M'és fàcil entendre'm amb la gent del Baix Llobregat, hem viscut a "colmenes" semblants, hem tingut dubtes semblants, els nostres llargs viatges (més enllà si som del sud o de l'oest) eren mínim un cop a l'any. Amb els nostres llargs cordons umbilicals, invisibles moltes vegades, que transportem com un apèndix que no volem operar ni extreure. Diria que això val per a la gent que ha crescut a l'anomenat "cinturón rojo" de Barcelona, certeses que no són sociològiques sinó personals...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Enllaço Identitat i Desobediència amb un nom, l'Adolfo, personatge iconoclasta dels dogmes revolucionaris, altaveu de la veritat que ofen, ésser capaç de reinventar-se sense perdre la seva essència i, sobretot, amic. Òbviament ell també és del Baix Llogregat i els dos tenim, entre les celles, llibertat, com tants altres. Demà més....</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br /></div>
</div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/LTvKQCAIuuw" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />
<b>(En castellano)</b><br />
<br />
Queridas y queridos.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Lo cuenta Amin Malouf en su libro Identidades Asesinas: "Cada una de mis pertenencias me vincula con muchas personas y sin embargo, cuanto más NUMEROSAS son las pertenencias que tengo en cuenta, tanto mas específica se revela mí identidad. Gracias a cada una de mis pertenencias ... .. "</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Poco más que añadir que contaros mi propia pertenencia y algunas de las personas que regaron esta semilla que os escribe. Es difícil desvincular el pensamiento político, que comenzaba a tener en la adolescencia, del oscuro futuro que auguraba vista la situación de finales de los 80 en el cinturón rojo barcelonés. Es lo que los clásicos llaman conciencia de clase, de clase trabajadora. A menudo pienso que es difícil tenerla sin haber sido trabajador, sólo mirando unos años más al frente y viendo que el futuro estaba irreparablemente atado a una cadena de montaje, la que fuera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Yo, que era un próspero estudiante, fui expulsado del BUP por una profesora de literatura castellana que no le gustaban mis comentarios de texto y un profesor de educación física que no le servía que aprobara la asignatura en 3º (con otra profesora) y suspendiera 2º (con él). Estaba el instituto de la Coope como para mirar qué podía hacer orgánicamente para recuperar este posible alumno brillante, aspirante de ingeniero agrícola.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
IES Rafael Casanovas, el inste de la Coope</div>
<div style="text-align: justify;">
Nadie me llamó a casa cuando dejé de ir al instituto el último trimestre de 3º de BUP ... Un vacío que encontré lo normal, cada uno tenía que velar por su futuro, bastante gente había que no renunciaba y afrontaba los problemas adolescentes con resignación y, si era el caso, sumisión. Seguramente de aquí me debe venir la obsesión (en el terreno profesional) de dar oportunidades, de darle la vuelta a situaciones, de aliviar problemas que seguramente no lo son tanto desde otra perspectiva, en este caso la profesional de la docencia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A pesar del fracaso escolar que se me venía encima, aprendí muchas cosas en aquellos años de instituto, aunque las cosas importantes, fuera de él: colaborar en la creación del grupo ecologista Abeurals, formar parte de la redacción de la revista Brecha, conocer el verde entorno de Sant Boi ... todas estas actividades fruto de la ventaja que nos daba que no nos dejaran entrar en las discotecas del pueblo por no llevar las indumentarias requeridas. No penséis que íbamos con "pintas", a provocar a las puertas de las discotecas. Lo intentamos un par de veces, vistiendo tal como éramos y siempre había alguna prenda que no le gustaba al "matón" de la puerta. Y tampoco estábamos dispuestos a disfrazarnos para entrar a las "catedrales" de la diversión, todo sea dicho. Ni nos gustaba la música, ni bailar lo que allí se celebraba ...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Escuchar, compartir, criticar, decidir ... ya veis los verbos que conjugaba en mi adolescencia y que comenzaba a chocar con el plan de ruta que mis padres llevaban inconscientemente en la maleta desde Jaen. Rosendo, Barón Rojo, Barricada y Iron Maiden entraron en mi dial musical mientras el virus rebelde se desarrollaba en mi cuerpo y crecía a mi alrededor. Empezaba a conocer gente interesante, descubriendo que me encanta conocer gente, la mejor manera de conocerse a uno mismo sea dicho de paso. También encontré un sustento económico: hacer de árbitro de baloncesto me permitió ganarme un dinerito semanales y, oh! me permitió practicar ese idioma que había estudiado en el instituto! Un dos por uno. También me permitió arbitrar a chicos que nadie soñábamos que serían superestrellas del baloncesto, y que lo son.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En Rosendo Mercado ...</div>
<div style="text-align: justify;">
Fuera del camino educativo, que parecía que tenía marcado el alumno de buenas notas, hice una vuelta por lugares increíbles, el más singular la escuela familiar agraria Campo Joliu del Penedès, en ese momento una escuela de formación profesional donde sólo estudiábamos chicos ya que era del Opus Dei. Sí, habéis leído bien. Con diecisiete años y con la conciencia de que se puede tener con esta edad, que no es poco, decidí que valía la pena seguir con la vía agrícola por otro camino. Del curso que nos pudimos soportar, Campo Joliu y yo, nunca olvidaré el hecho de que la mayoría de mis compañeros de clase se enteraron de que era castellanohablante el último día de curso, cuando vinieron mis padres a la fiesta final. La inmersión lingüística había sido un éxito, decidí hablar ese idioma que había aprendido en el instituto desde el primer día de campo Joliu. Perdido el miedo y ganada la confianza en mi dominio del idioma, volví al barrio y descubrí Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recién estrenada la mayoría de edad la gran ciudad me ofrecía multitudes de experiencias y oportunidades nuevas donde engordar el hambre social de aquel chico de Marianao. Y curiosamente descubrir Barcelona me facilitó entrar en contacto con el sector libertario de mi pueblo: Zurita,Txema, Victor, Jorge, Vicente .... Empecé a colaborar en la tertulia que un programa heavy llamado "Autopista al infierno" de Radio Sant Boi emitía los sábados por la tarde, en "Alegre Francachela", donde nos juntábamos estos y otro personajes y hacíamos una peculiar lectura de la actualidad semanal. Años convulsos, activos, intensos, radiactivos, de asamblea en asamblea, energía y acción. Los años de la creación del ateneo libertario de Sant Boi, los vínculos con el mundo libertario del Baix Llobregat (Viladecans, Korneyà, el Hospi) decidió definitivamente que ni mili ni PSS, la crisis posolímpica y el primer amor ...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Todo se precipitaba y recuerdo como un totum revolutom aquellos años que transcurrieron de mi marcha del instituto a mi juicio como insumiso, de los 17 a los 25 años. Unos años tan intensos como duros, tan mágicos como transgresores, tan brutales como bonitos. Con el miedo justo que gestionábamos en comunidad y bien juntitos, con algunas ideas firmes, cierta improvisación y mucho humor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es imposible interrumpir este intento de línea argumental de la Identidad y la Desobediencia (POR), tanto afectiva como socialmente. Llegar a Barcelona en El Lokal de la calle de la Cera y el Casal de la Pau aquel 1993 supuso cuenta de que, de allí de donde venía, un barrio de la periferia, era un lugar común de salida para encontrarse a las luchas de la metrópoli. El Barrio.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Baix Llobregat es el lugar del mundo que mejor me puede definir, de donde vienen la mayoría de pertenencias enunciados en Malouf. Me es fácil entenderme con la gente del Baix Llobregat, hemos vivido en "colmenas" semejantes, hemos tenido dudas similares, nuestros largos viajes (más allá si somos del sur o del oeste) eran menos una vez al año y ninguno a Ítaca. Con nuestros largos cordones umbilicales, invisibles muchas veces, que transportamos como un apéndice que no queremos operar ni extraer. Diría que esto vale para la gente que ha crecido en el llamado "cinturón rojo" de Barcelona, certezas que no son sociológicas sino personales ...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Enlazo Identidad y Desobediencia con un nombre, Adolfo, personaje iconoclasta de los dogmas revolucionarios, altavoz de la verdad que ofende, ser capaz de reinventarse sin perder su esencia y, sobre todo, amigo. Obviamente él también es del Baix Llogregat y los dos tenemos, entre las cejas, libertad, como tantos otros. Mañana más ....</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/LTvKQCAIuuw" width="560"></iframe></div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-47973936812411844862015-09-24T15:43:00.001-07:002015-09-25T11:21:46.545-07:00A qui vulgui escoltar....ORIGEN<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Estimades i estimats,</div>
<div style="text-align: justify;">
( en castellano más abajo)</div>
<div style="text-align: justify;">
el meu pare m'explica, sempre que té ocasió, el viatge que li vaig donar a tots els passatgers d'aquell bus carregat de maletes, expectatives i pors que conduïa en Pepe el Herrero. Un bus que ens va recollir a Villacarrillo, un poble de Jaén, i que 20 hores després ens deixava al Paral·lel de Barcelona. Imagino que tothom devia respirar alleugerit a l'arribada: començaven una nova vida i perdien de vista a aquell mocós ploraner. Tothom menys la meva mare (i els seus 20 anys) que em va haver de suportar en braços tot el viatge i el meu pare que ens esperava i que, per tant, no venia al vell autocar. No venia, però és l'encarregat oficial de la família per explicar com va anar el viatge, amb pèls i senyals. Corria l'any 1973.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Serveixi l'anècdota de la meva arribada a Catalunya, amb sis mesos d'edat, per entendre part del "Problema Catalán", i és que sovint aquest "problema" el solen explicar persones que no viuen a peu de carrer dels pobles i ciutats catalanes. Algunes, fins i tot, no han trepitjat mai Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcTBYYOttOrX63UFN-qlfgwvXsBTmID1MK9nHqu494y5WT1aBMKEY-lP7Dg9MdYVmmASoKGk7RSU-W3G8w87J0VD5WseON7nwHek2BCWwnMoSFraIAy6gSRZQw-u56BLUW_r9CyYLdRKE/s1600/Werlisa-Color-%2528B4%2529-001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcTBYYOttOrX63UFN-qlfgwvXsBTmID1MK9nHqu494y5WT1aBMKEY-lP7Dg9MdYVmmASoKGk7RSU-W3G8w87J0VD5WseON7nwHek2BCWwnMoSFraIAy6gSRZQw-u56BLUW_r9CyYLdRKE/s320/Werlisa-Color-%2528B4%2529-001.jpg" width="320" /></a>Els meus records dels tres anys que vam viure a la <a href="http://almedacornella.blogspot.com.es/2010/02/vivir-y-luchar-en-cornella.html" target="_blank">Ciudad Satèlite</a>, nom amb el que era conegut el barri de Sant Ildefons de Cornellà, són fruit de les fotografies, algunes ja en color d'una Werlisa, on surto amb el meu germà, els meus pares i els nostres pantalons de campana. A la Ciudad Satèlite vam anar a parar com fan la majoria d'emigrants de tot el món: els nostres tiets vivien allà i ens van fer la primera acollida, els primers exploradors que van informar als meus pares que allà hi havia feina i casa, ben al contrari que als camps d'oliveres altives...propietat dels latifundistes, la majoria. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquells atrotinats autocars il·legals que portaven amunt (i avall en festes i defuncions) a gent que no tenia molt clar on anava, que paraven allà on pactaven amb el Pepe el Herrero de torn i que feia negoci portant ma d'obra a la industria catalana, algunes multinacionals i tot el que es genera al voltant de milions de persones noves a un territori per viure...En Pepe el Herrero és un bon exemple de la subindústria que generava el nostre futur immediat. Amb el temps em sembla increïble veure com un barri, més preparat per ser un camp de refugiats vertical, es va poder desenvolupar com un lloc digne on viure. Una lliçó que devem a les dones i homes que ho van fer possible, a cop de protesta i revolta. Alguns pensaven que aquests refugiats econòmics no tenien ni drets ni necessitats, que no necessitarien ni escoles, ni transport públic, ni dispensaris mèdics. Una història comuna als barris de la perifèria barcelonesa: construïts amb l'especulació franquista i dignificats a cop de lluita veïnal de carrer. El Carrer.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Als tres anys vam anar a Sant Boi de Llobregat, bé, millor dit al barri de Marianao. La família es feia gran i ja no hi cabiem als micropisos del Satèlite així que vam agafar els trastos i vam canviar de "colmena", la cosa era continuar vivint a edificis d'onze pisos com a mínim...El nou pis, "de trinca", té tants metres quadrats que a la meva mare li va semblar un palau durant molts anys, 75 metres quadrats convertits en palau familiar i atalaia privilegiada al cor del barri. Marianao, un barri amb història, amb nom de traficant d'esclaus a Cuba, barri de recollida de bona part de la marea humana que vam arribar a la Catalunya tardofranquista i necessitada. A Sant Boi vam arribar, en 15 anys, del 1960 al 1975, 45000 persones...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU8JcOhr1Gk1tkxKGuRgkPn_tY1hZWJ2AGehfxgW5e3_1Ge5iy78PtZ-nzFiyEla2i2z6Fs_2_zR2bdZn28mLyhZYKt73N14fOrXpMkRhR1Qd1FAte80mtNdgOpFFEWF68cO_ymJz34Wg/s1600/l%2527espardanyeta+llibre+text.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU8JcOhr1Gk1tkxKGuRgkPn_tY1hZWJ2AGehfxgW5e3_1Ge5iy78PtZ-nzFiyEla2i2z6Fs_2_zR2bdZn28mLyhZYKt73N14fOrXpMkRhR1Qd1FAte80mtNdgOpFFEWF68cO_ymJz34Wg/s320/l%2527espardanyeta+llibre+text.jpg" width="314" /></a></div>
Vivíem a un poble de Catalunya però jo no vaig descobrir, que hi havia un altre idioma als carrers del poble, fins que als 8 anys ens van dir que tindríem una hora de català a la setmana. Una hora de l'Espardanyeta, aquell llibre sense text il·lustrat per la Pilarin Bayés. TV3 i el futbol van possibilitar ampliar coneixements de la llengua catalana perquè, les primeres classes en català a l'escola, no van arribar fins el cicle superior de la EGB. Era el preu d'anar a una escola concertada de barri, la consciència era menys important que aprendre com un lloro la taula de multiplicar i els rius i afluents espanyols. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El català no era necessari per viure a Sant Boi, no va ser fins a l'institut, a segon de BUP, que vaig tenir la primera companya de classe que a casa seva, insisteixo, a casa seva, parlaven en català. Es deia Cristina i vivia a la Colònia Güell. Per aquell temps jo ja començava a preguntar-me aspectes identitaris, podríem situar com a primers "responsables" al típic <i>profe</i> marxista d'història (l'inoblidable <a href="http://www.uoc.edu/webs/jcampas/CA/curriculum/index.html" target="_blank">Joan Campàs i Montaner</a>) i el viure les primeres experiències comunitàries amb els okupes cristians del <a href="http://www.marianao.net/ca/" target="_blank">Casal Infantil i juvenil de Marianao.</a> Això i que havien augmentat considerablement les hores d'estudi en llengua catalana a les que jo m'entregava amb les ganes del coneixement d'un idioma aliè, com estranger però amb la possibilitat d'escoltar-lo i parlar-lo sovint. Amb qui? Això, una possibilitat prou remota fora de classe.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5YjOZid_Pm_GzMZuPyRsKk-ijLh7TeGjC5fb-esqhtz58XrEUG3JzRr4rLw-GWlfhP8oetGxcxdCJJz-BrvccZFJWP2kUWtnzgRLItuUBccZtG3ygJVNYPHaynmJHQggS-zT96DolwMM/s1600/chopped-pork-crismona-425g.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5YjOZid_Pm_GzMZuPyRsKk-ijLh7TeGjC5fb-esqhtz58XrEUG3JzRr4rLw-GWlfhP8oetGxcxdCJJz-BrvccZFJWP2kUWtnzgRLItuUBccZtG3ygJVNYPHaynmJHQggS-zT96DolwMM/s320/chopped-pork-crismona-425g.jpg" width="311" /></a></div>
A casa no escoltàvem Lluís Llach, ni ningú altre dels setze jutges. Les ràdios de la "colmena" amplificaven la veu del Justo Molinero, amb el sempietern Jaroteo i el patrocini del xòped Crismona, <i>el de la lata roja. </i>I tota la música que per Ràdio Tele-taxi sortia. Aquesta era la nostra normalitat a Catalunya, a Sant Boi, a Marianao, aquest és el meu origen, un origen sustentat en un pare que treballava, a tres torns, d'operari a la indústria química i una mare que tenia com a encàrrec sostenir la logística (física i emocional) d'una família amb quatre fills. Una família amb futur, un origen que agraeixo, és el meu, és el meu procés, és d'allà on vinc, és el que sóc, és part del meu camí. No gaire diferent del de milers i milers d'arribats (o nascuts) del sud o de l'oest que hem crescut a "la internacional de los bloques", amb roba estesa com a banderes i jocs perillosos al carrer. Origen que genera identitats...<br />
Us deixo amb la <a href="http://trapera.blogspot.com.es/" target="_blank">Banda Trapera del Rio,</a> ningú millor que ells, habitants de la Ciudad Satélite i pioners punks d'arreu per reconduir aquesta entrada que derivava perillosament cap a un episodi de Cuéntame...<br />
Demà Identitat....</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/6ZtbLDVPe5E" style="text-align: left;" width="560"></iframe><br />
<br />
<b>En Castellano</b><br />
<br />
Estimadas y estimados,<br />
<br />
mi padre me cuenta, siempre que tiene ocasión, el viaje que le di a todos los pasajeros de ese bus cargado de maletas, expectativas y miedos que conducía Pepe el Herrero. Un bus que nos recogió en Villacarrillo, un pueblo de Jaén, y que 20 horas después nos dejaba en el Paralelo de Barcelona. Imagino que todo el mundo debía respirar aliviado a la llegada: empezaban una nueva vida y perdían de vista a aquel mocoso llorón. Todos menos mi madre (y sus 20 años) que me tuvo que soportar en brazos todo el viaje y mi padre que nos esperaba y que, por tanto, no venía al viejo autocar. No venía, pero es el encargado oficial de la familia para explicar cómo fue el viaje, con pelos y señales. Corría el año 1973.<br />
<br />
Sirva la anécdota de mi llegada a Cataluña, con seis meses de edad, para entender parte del "Problema Catalán", y es que a menudo este "problema" lo suelen contar personas que no viven a pie de calle de los pueblos y ciudades catalanas. Algunas, incluso, no han pisado nunca Cataluña.<br />
<br />
Mis recuerdos de los tres años que vivimos en la Ciudad Satélite, nombre con el que era conocido el barrio de Sant Ildefons de Cornellà, son fruto de las fotografías, algunas ya en color de una Werlisa, donde salgo con mi hermano, mis padres y nuestros pantalones de campana. A la Ciudad Satélite fuimos a parar como hacen la mayoría de emigrantes de todo el mundo: nuestros tíos vivían allí y nos hicieron la primera acogida, los primeros exploradores que informaron a mis padres que allí había trabajo y casa, al contrario que en los campos de olivos altivos ... propiedad de los latifundistas, la mayoría.<br />
<br />
Aquellos destartalados autocares ilegales que llevaban arriba (y abajo en fiestas y defunciones) a gente que no tenía muy claro dónde iba, que paraban allí donde pactaban con Pepe el Herrero de turno y que hacía negocio llevando mano de obra a la industria catalana, algunas multinacionales y todo lo que se genera alrededor de millones de personas nuevas a un territorio para vivir ... Pepe el Herrero es un buen ejemplo de la subindustrias que generaba nuestro futuro inmediato. Con el tiempo me parece increíble ver como un barrio, más preparado para ser un campo de refugiados vertical, se pudo desarrollar como un lugar digno donde vivir. Una lección que debemos a las mujeres y hombres que lo hicieron posible, a golpe de protesta y revuelta. Algunos pensaban que estos refugiados económicos no tenían ni derechos ni necesidades, que no necesitarían ni escuelas, ni transporte público, ni dispensarios médicos. Una historia común en los barrios de la periferia barcelonesa: construidos con la especulación franquista y dignificados a golpe de lucha vecinal de calle. La Calle.<br />
<br />
A los tres años fuimos a Sant Boi, bueno, mejor dicho al barrio de Marianao. La familia se hacía grande y ya no cabíamos en los micropisos del Satélite así que cogimos los trastos y cambiamos de "colmena", seguir viviendo en edificios de once pisos como mínimo ... El nuevo piso, " de trinca ", tiene tantos metros cuadrados que a mi madre le pareció un palacio durante muchos años, 75 metros cuadrados convertidos en palacio familiar y atalaya privilegiada en el corazón del barrio. Marianao, un barrio con historia, con nombre de traficante de esclavos en Cuba, barrio de recogida de buena parte de la marea humana que llegamos a la Cataluña tardofranquista y necesitada. En Sant Boi llegamos, en 15 años, de 1960 a 1975, 45000 personas ...<br />
<br />
<br />
Vivíamos en un pueblo de Cataluña pero yo no descubrí que había otro idioma en las calles del pueblo, hasta que a los 8 años nos dijeron que tendríamos una hora de catalán a la semana. Una hora del Espardanyeta, aquel libro sin texto ilustrado por las Pilarin Bayés. TV3 y el fútbol posibilitaron ampliar conocimientos de la lengua catalana que, las primeras clases en catalán en la escuela, no llegaron hasta el ciclo superior de la EGB. Era el precio de ir a una escuela concertada de barrio, la conciencia era menos importante que aprender como un loro la tabla de multiplicar y los ríos y afluentes españoles.<br />
<br />
El catalán no era necesario para vivir en Sant Boi, no fue hasta el instituto, en segundo de BUP, que tuve la primera compañera de clase que en su casa, insisto, en su casa, hablaban en catalán. Se llamaba Cristina y vivía en la Colonia Güell. En aquel entonces yo ya empezaba a preguntarme aspectos identitarios, podríamos situar como primeros "responsables" al típico profe marxista de historia (el inolvidable Juan Campàs Montaner) y vivir las primeras experiencias comunitarias con los okupas cristianos del Casal infantil y juvenil de Marianao. Eso y que habían aumentado considerablemente las horas de estudio en lengua catalana en las que yo me entregaba con las ganas del conocimiento de un idioma ajeno, como extranjero pero con la posibilidad de escucharlo y hablar a menudo. Con quién? Eso, una posibilidad bastante remota fuera de las clases.<br />
<br />
<br />
En casa no escuchábamos Lluís Llach, ni nadie dels Setze Jutges. Las radios de la "colmena" amplificaban la voz de Justo Molinero, con el sempieterno Jaroteo y el patrocinio del chóped crismona, el de la lata roja. Y toda la música que por Radio Tele-taxi salía. Esta era nuestra normalidad en Cataluña, en Sant Boi, en Marianao, este es mi origen, un origen sustentado en un padre que trabajaba, a tres turnos, de operario en la industria química y una madre que tenía como encargo sostener la logística (física y emocional) de una familia con cuatro hijos. Una familia con futuro, un origen que agradezco, es mi proceso, es de donde vengo, es lo que soy, es parte de mi camino. No muy diferente del de miles y miles de llegados (o nacidos) del sur o del oeste del estado y que hemos crecido en "la internacional de los bloques", con ropa tendida como banderas y juegos peligrosos en la calle. Origen que genera identidades ...<br />
<br />
Os dejo con la Banda Trapera del Rio, nadie mejor que ellos, habitantes de la Ciudad Satélite y pioneros punks de todo para reconducir esta entrada que derivaba peligrosamente hacia un episodio de Cuéntame ...<br />
Mañana Identidad ....</div>
</div>
</div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-1173512006151063592015-09-23T15:15:00.000-07:002015-09-23T15:15:58.106-07:00A qui vulgui escoltar...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Estimades i estimats,<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
fa dies que penso de fer una entrada en aquest humil bloc. El tema, ja el podeu imaginar, és aquesta cosa que s'ha insta-lat als debats, públics o de barra de bar, d'amics, enemics, companys i etc: la independència d'aquesta part del món que uns situen entre Salses i Guardamar, Fraga i Maó i altres entre els lupanars de la Jonquera i el Castor que mira amenaçant a les costes d'Alcanar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si he trigat tant en fer aquestes entrades (ja amenaço que serà més d'una) ha estat per la mandra que em provoca el tema: poc amic de banderes i fronteres, enteneu que em trobi més còmode explicant com ha estat el meu procés d'aculturació, en aquesta terra d'acollida i creixement, des de que arribés procedent d'un poble de Jaén fa 42 anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sí, si estem aquí és perquè el meu procés no ha estat únic, sinó comparable al de molts dels que vivim a Catalunya. No vull generalitzar, simplement constatar que no sóc un bitxo "molt raro", sinó una espècie prou comuna per aquestes terres catalanes, amb identitat pròpia però...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Origen; Identitat, Desobediència (POR) </b>i<b> Vot</b> són els títols de les quatre entrades que faré aquests dies. Lliures sou d'abandonar la lectura ara i aquí, cosa que entendria perfectament i no heu de justificar, of course...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si que us recomano de forma molt fervent l'article de la <b>Montse Santolino</b>, amiga que veig menys del que m'agradaria i que ens regala articles com el que us copio aquí. No el deixeu de llegir!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En castellano más abajo!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seguim!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;">Dubtes d'extraradi</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<em>“Antes que sentirme de ningún país, de ninguna patria o nación, voy a pertenecer a la internacional de los bloques. Allí a donde vaya, en cualquier ciudad del mundo, antes que sus museos querré visitar sus extrarradios. Comparar con los míos, con los que conozco, sus gestos, sus expresiones, sus miradas, sus hechuras. La gente de barrio es la misma en todos lados.”</em><br />
Javier Pérez Andújar, <em>Paseos con mi madre</em>.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
Aviso, d’entrada, que mai no he vis<em>t</em><em> Joc de trons</em>, però com que s’ha de viure a un altre planeta per no saber que la sèrie va de batalles de poder, potser caldria dir-los als dels Set Regnes que deixin de rodar a Girona i vinguin a l’àrea metropolitana abans del 27, que és un escenari gens monumental però real. Més de trenta municipis, el 2% del territori i la meitat del cens electoral. El centre del món, som ara. Vitals, tant per a la Catalunya més catalana com per a l’Espanya més espanyola. No tot l’extraradi metropolità, és clar. Sant Cugat no. Només el milió de persones que vivim apinyades en algunes de les sis o set ciutats més denses del país. A l’Hospitalet, no donem l’abast per fer d’atrezzo perifèric. Mítings cada dia. I se’ns fa estrany perquè, per aquí, no hi passava tanta gent des que el PSUC i els <em>curas rojos</em> van marxar i els van substituir la <em>cosa nostra</em>socialista i les <em>teles </em>privades. I també és ben estrany que alguns hagin trigat tant a venir si des de 2010 estan comptant vots i escons. Una mica massa lents per tenir tanta pressa.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
Mira que s’han fet llibres i pel·lis per als indecisos, però l’extraradi dubta. Perquè serem un sol poble, però som la part del poble a la qual l’ascensor social se li va espatllar massa ràpid, la que sempre ha entrat per la porta del servei. Molt abans que no fos un tema de moda, la desigualtat ja ens corcava. La llei de barris del tripartit de 2004 ja era d’emergència social abans de la gran emergència social. Prop del 20% de la població de l’àrea metropolitana viu per sota el llindar de la pobresa. On eren tots els que ara volen convèncer-nos que són dels nostres? Quin paper van jugar en la desfeta?</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIWbfg1t1FWn0JRezw3j-saoCezgeE3KLAUJYoyW1HDqVZOi2OBCyl5QQ9BhRgltE-QGaprL4DlWLKAMcZSyTUBctp-B4bWwAEVnZr4fyh7d4ffn33y0PmIcWaN9GBFwv34F22ghDFGwk/s1600/santo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIWbfg1t1FWn0JRezw3j-saoCezgeE3KLAUJYoyW1HDqVZOi2OBCyl5QQ9BhRgltE-QGaprL4DlWLKAMcZSyTUBctp-B4bWwAEVnZr4fyh7d4ffn33y0PmIcWaN9GBFwv34F22ghDFGwk/s320/santo.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
Alguns dels que arriben per salvar-nos de la nostra indecisió ho fan com qui arriba a un parc temàtic. Ens parlen com si nosaltres mai no sortíssim d’aquí. Sorprenent, la capacitat de no veure’ns tot i que estem per tot arreu. Els cobrem el tallat al bar o la compra al supermercat, els portem en taxi, els fem reparacions a casa i les tasques administratives a les seves oficines. Fa anys que sentim les seves converses i el seu subtil (o no tant) classisme i, ara, s’apropen a dir-nos que ningú no ens obligarà a parlar en català ni ens traurà la nacionalitat espanyola si no volem. De debò, algú s’havia atrevit ni a pensar-ho?</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
Després, hi ha els que envien Felipe González immediatament després dels comunicats del Cercle d’Empresaris i de la gran banca, per ficar una mica més de por al cos als jubilats. Enganya-vells amb pedigrí, Felipe González a l’Hospitalet és com els comercials que col·loquen contractes de subministraments que no volen o productes financers que no entenen en versió <em>Sálvame Deluxe</em>. Sense desmerèixer la feina feta per la gent de l’ANC, la de molts fills i filles de l’extraradi ensenyant la foto de Felipe al seu iot als pares, per desmitificar-lo, tampoc no ha estat menor. Que ve la dreta. Que ve l’esquerra. Que ve la independència. Que et quedes sense pensió. Sublim, l’Anna Gabriel a 8TV dient que, amb això, no s’hi hauria de jugar, que això no se li fa, a una generació que ha viscut una guerra o una postguerra. Sensatesa feminista radical, apuntar cap a la miserable cultura política de la por, la mentida i el xantatge, que va començar precisament amb el referèndum de González de fa 30 anys sobre l’OTAN.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
I què ens proposa la nova política? Ensenyar les dents. És decebedor sentir la mateixa distància cognitiva i els mateixos pals de cec de la <em>nova</em> que de la vella. Idèntica, la manera de pensar-nos a l’engròs i reduir-nos a caricatura. I posats a fer, si oferissin implants bucals gratuïts, tindrien més èxit. Perquè el que tenim desenvolupat, com diu l’Andújar, és l’instint de mossegar que ens ve de la fam dels nostres pares i la hipersensibilitat extrema davant els intents d’abusar de la nostra gent o d’instrumentalitzar-la. Ben mirada, la indecisió potser només és prudència. O una forma de resistència. O d’autodefensa. Mentre per a tothom continuem essent <em>només</em> un graner de vots o un tros de realitat llunyana, mentre ningú no es decideixi a deixar de parlar del PSUC i a agafar el seu testimoni i cosir aquest país per baix, avançarem molt a poc a poc perquè caminarem coixos.</div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<br /></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<b>En castellano.</b></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: PT serif;"><span style="line-height: 32px;"><b>Estimadas y estimados,</b></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">hace días que pienso que hacer una entrada en este humilde blog. El tema, ya lo podéis imaginar, es esta cosa que se ha instalado en los debates, públicos o de barra de bar, de amigos, enemigos, compañeros y etc: la independencia de esta parte del mundo que unos sitúan entre Salses y Guardamar, Fraga y Maó y otros entre los lupanares de La Jonquera y el Castor que mira amenazante a las costas de Alcanar.</span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">Si he tardado tanto en hacer estas entradas (ya amenazo que será más de una) ha sido por la pereza que me provoca el tema: poco amigo de banderas y fronteras, entended que me encuentre más cómodo explicando cómo ha sido mi proceso de aculturación, en esta tierra de acogida y crecimiento, desde que llegara procedente de un pueblo de Jaén hace 42 años.</span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">Sí, si estamos aquí es porque mi proceso no ha sido único, sino comparable al de muchos de los que vivimos en Cataluña. No quiero generalizar, simplemente constatar que no soy un bicho "muy raro", sino una especie bastante común por estas tierras catalanas, pero con identidad propia...</span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">Origen; Identidad, Desobediencia (MIEDO) y Voto son los títulos de las cuatro entradas que haré estos días. Libres sois de abandonar la lectura aquí y ahora, lo que entendería perfectamente y sin justificar, of course ...</span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">Si que os recomiendo de forma muy ferviente el artículo de Montse Santolino, amiga que veo menos de lo que me gustaría y que nos regala artículos como el que os copio aquí. No dejeis de leerlo!</span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">Seguimos!</span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<b style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">Dudas de extrarradio</b></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: PT serif;"><span style="line-height: 32px;"><b>Montse Santolino</b></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: PT serif;"><span style="line-height: 32px;"><i>“Antes que sentirme de ningún país, de ninguna patria o nación, voy a pertenecer a la internacional de los bloques. Allí a donde vaya, en cualquier ciudad del mundo, antes que sus museos querré visitar sus extrarradios. Comparar con los míos, con los que conozco, sus gestos, sus expresiones, sus miradas, sus hechuras. La gente de barrio es la misma en todos lados.”</i></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: PT serif;"><span style="line-height: 32px;"><i>Javier Pérez Andújar, Paseos con mi madre.</i></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">Aviso, de entrada, que nunca he visto Juego de tronos, pero como hay que vivir en otro planeta por no saber de que va la serie de batallas de poder, tal vez habría que decirles a los de los Siete Reinos que dejen de rodar en Girona y vengan al área metropolitana antes del 27, que es un escenario nada monumental pero real. Más de treinta municipios, el 2% del territorio y la mitad del censo electoral. El centro del mundo, somos ahora. Vitales, tanto para la Cataluña más catalana como para la España más española. No todo el extrarradio metropolitano, claro. Sant Cugat no. Sólo el millón de personas que vivimos apiñadas en algunas de las seis o siete ciudades más densas del país. En L'Hospitalet, no damos abasto para hacer de atrezzo periférico. Mítines cada día. Y se nos hace extraño porque, por ahí, no pasaba tanta gente desde que el PSUC y los curas rojos se fueron y los sustituyeron la cosa nostrasocialista y las telas privadas. Y también es raro que algunos hayan tardado tanto en venir si desde 2010 están contando votos y escaños. Demasiado lentos para tener tanta prisa.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgcBPm1nxnCMTkHsNoBpT1J7H4JdhMxgpiVEz3UwF8Ugrv54vC7BfxQJWIThXoylAxUPx7a8wJMSfUOL8bHh9SGjwryh-aFA5tOeQ0aUEktaXqrpq3LNLvrx5jxDn8DLZ0ASIPtsFKU7k/s1600/santo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgcBPm1nxnCMTkHsNoBpT1J7H4JdhMxgpiVEz3UwF8Ugrv54vC7BfxQJWIThXoylAxUPx7a8wJMSfUOL8bHh9SGjwryh-aFA5tOeQ0aUEktaXqrpq3LNLvrx5jxDn8DLZ0ASIPtsFKU7k/s320/santo.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">Mira que se han hecho libros y pelis para los indecisos, pero el extrarradio duda. Porque seremos un solo pueblo, pero somos la parte del pueblo en la que el ascensor social se le estropeó demasiado rápido, la que siempre ha entrado por la puerta de servicio. Mucho antes de que no fuera un tema de moda, la desigualdad ya nos carcomía. La ley de barrios del tripartito de 2004 ya era de emergencia social antes de la gran emergencia social. Cerca del 20% de la población del área metropolitana vive por debajo del umbral de la pobreza. Donde estaban todos los que ahora quieren convencernos de que son de los nuestros? ¿Qué papel jugaron en la derrota?</span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">Algunos de los que llegan para salvarnos de nuestra indecisión lo hacen como quien llega a un parque temático. Nos hablan como si nosotros nunca saliéramos de aquí. Sorprendente, la capacidad de no vernos aunque estamos por todas partes. Les cobramos el cortado en el bar o la compra en el supermercado, les llevamos en taxi, les hacemos reparaciones en casa y las tareas administrativas en sus oficinas. Hace años que sentimos sus conversaciones y su sutil (o no tanto) clasismo y, ahora, se acercan a decirnos que nadie nos obligará a hablar en catalán ni nos quitará la nacionalidad española si no queremos. En serio, ¿alguien se había atrevido ni a pensarlo?</span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">Después, están los que envían Felipe González inmediatamente después de los comunicados del Círculo de Empresarios y de la gran banca, para meter un poco más de miedo en el cuerpo a los jubilados. Engaña-viejos con pedigrí, Felipe González en Hospitalet es como los comerciales que colocan contratos de suministros que no quieren o productos financieros que no entienden en versión Sálvame Deluxe. Sin desmerecer el trabajo realizado por la gente de la ANC, la de muchos hijos e hijas del extrarradio enseñando la foto de Felipe en su yate a los padres, para desmitificarlo, tampoco ha sido menor. Que viene la derecha. Que viene la izquierda. Que viene la independencia. Que te quedas sin pensión. Sublime, Ana Gabriel en 8TV diciendo que, con ello, no se debería jugar, que eso no se le hace, a una generación que ha vivido una guerra o una posguerra. Sensatez feminista radical, apuntar hacia la miserable cultura política del miedo, la mentira y el chantaje, que comenzó precisamente con el referéndum de González hace 30 años sobre la OTAN.</span></div>
<div style="margin-bottom: 20px;">
<span style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px;">¿Y que nos propone la nueva política? Enseñar los dientes. Es decepcionante oír la misma distancia cognitiva y los mismos palos de ciego de la nueva que de la vieja. Idéntica, la manera de pensarnos al por mayor y reducir a caricatura. Y ya puestos, si ofrecieran implantes bucales gratuitos, tendrían más éxito. Porque lo que tenemos desarrollado, como dice el Andújar, es el instinto de morder que nos viene del hambre de nuestros padres y la hipersensibilidad extrema ante los intentos de abusar de nuestra gente o de instrumentalizarla. Bien mirada, la indecisión quizás sólo es prudencia. O una forma de resistencia. O de autodefensa. Mientras para todos seguimos siendo sólo un granero de votos o un trozo de realidad lejana, mientras nadie se decida a dejar de hablar del PSUC y a coger su testigo y coser este país por abajo, avanzaremos muy despacio para que caminaremos cojos .</span></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<br /></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<br /></div>
<div style="color: #5e5e5e; font-family: 'PT serif'; line-height: 32px; margin-bottom: 20px;">
<br /></div>
</div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-28304590251920724582015-09-12T14:22:00.001-07:002015-09-18T10:51:16.315-07:00Una volta per Bòsnia...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Estimades i estimats.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Aquest és l'article que he fet pel paraules per la pau del mes de setembre del 2015.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Una volta per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%B2snia_i_Hercegovina" target="_blank">Bòsnia iHercegovina</a><o:p></o:p></span></b><br />
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3U4QRF3MqJNvpbneMhayEs5bM-qlzRvI1llMpwpSlpcA0ke7Cp0gIJCI1ETYp7bffuZwpmvIeqNZk1nqZzws4WQUtPxQPJW_BXoJ0RGYSPX31GZXlUtUUiEgNiDH40njdIl5ES9WoR_A/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3U4QRF3MqJNvpbneMhayEs5bM-qlzRvI1llMpwpSlpcA0ke7Cp0gIJCI1ETYp7bffuZwpmvIeqNZk1nqZzws4WQUtPxQPJW_BXoJ0RGYSPX31GZXlUtUUiEgNiDH40njdIl5ES9WoR_A/s320/descarga.jpg" width="203" /></a><span lang="CA">Hi ha noms que evoquen catàstrofe, conflicte i mort. Bòsnia és un d’aquests
noms, un país que evoca des de temps pretèrits el cost que té la conquesta d’un
lloc de pas important, el pas d’Orient a Occident. A la memòria més propera
tenim <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_B%C3%B2snia" target="_blank">la guerra </a>que va omplir de matances, setges i genocidi els Balcans a la dècada
dels 90. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sarajevo" target="_blank">Sarajevo</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mostar" target="_blank">Mostar</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Matan%C3%A7a_de_Srebrenica" target="_blank">Srebrenica</a>, <a href="http://elpais.com/diario/1996/01/11/internacional/821314818_850215.html" target="_blank">Gorazde</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dubrovnik" target="_blank">Dubrovnik,</a> la <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Serbia_de_Krajina" target="_blank">Krajina,</a> són
alguns dels noms que evoquen el malson balcànic i que la resta d’Europa no
només no va saber aturar pels diferents interessos a la zona. L’ odi atàvic,
que tan bé descriu en <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Ivo_Andri%C4%87" target="_blank">Ivo Andric</a> al seu llibre <i>El pont sobre el Drina</i>, va tornar a esclatar quan va haver la mínima
oportunitat, quan es va ensumar la possibilitat de refer deutes pendents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A Bòsnia ja havia estat fa tres anys, aterrar a Zagreb i sortir per Dubrovnik
amb la Tània i el Lluís, passant per <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Biha%C4%87" target="_blank">Bihac</a>, Sarajevo i Mostar va ser el nostre
camí, fet a cop de bus i tren. Aquest juliol no m’he pogut estar de tornar-hi,
sí, Bòsnia atrapa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquesta vegada la ruta l’hem fet (amb la Marta, la Gemma, l’Olga, la Sara i
en Quechua) a l’inrevés i hem afegit dos
destins a les imprescindibles Mostar i Sarajevo: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Neum" target="_blank">Neum </a>i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Banja_Luka" target="_blank">Banja Luka</a>. Neum és l'única
ciutat costera de Bòsnia, plena de turistes croates low cost i bosnis amb possibles.
Els vint quilòmetres de costa no tenen res a envejar a la costa de la màniga
del Mar Menor, amb cantants amateurs guanyant-se precàriament la vida amb èxits
de tots els temps, xiringuitos de peix i brasa, apartaments llogats per dies
ruixats amb bronzejador, treballadors de l’hosteleria fent totes les hores
anuals en tres mesos, platja i gelats…Això és Neum.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIsIz63MM8GZ3W9U5JrQTA0vS7OjBd7afkXV2NN2qLVMMkbqEimJTnBgEJqSDCVqNE5uD6Kr0hGixUzdiI2q2o16vB8WOa17DInkTA0QZMPyALuUWJt97j2yPTs2dvQEMOt5QYjhDeA8E/s1600/church-center-banja-luka.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIsIz63MM8GZ3W9U5JrQTA0vS7OjBd7afkXV2NN2qLVMMkbqEimJTnBgEJqSDCVqNE5uD6Kr0hGixUzdiI2q2o16vB8WOa17DInkTA0QZMPyALuUWJt97j2yPTs2dvQEMOt5QYjhDeA8E/s320/church-center-banja-luka.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Banja Luka</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA">Banja Luka pertany a la república Sèrbia de Bòsnia i, tot i no tenir platja,
té riu, com la majoria de ciutats importants de Bòsnia. A Banja Luka van
dinamitar les 16 mesquites que hi havien a l’any 1992, també van aprofitar per
enderrocar els barris dels musulmans i fer uns bons aparcaments allà. Ara
s’estan tornant a construir, sense fidels que l’ocupin que encara no han tornat
a la ciutat. Sembla mentida que només 300 quilòmetres separin Neum de Banja Luka, però aquesta
sensació es dilueix en el lent camí que va d’una ciutat a l’altra, el pes que
suposa els canvis radicals d’orografia, les cicatrius de la guerra en forma
d’edificis sense reconstruir vint anys més tard, les tombes i els monuments
funeraris recordatoris que t’assalten en qualsevol cantonada o carrer…Sí, memòria,
qui sap si perquè no torni a passar. La guerra i la barbàrie.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El pas de la guerra que tan present està per tot arreu, <b>“don’t forget</b>” ens
recorda una pedra a l’entrada del pont vell de Mostar. I aquest no oblidar fa
sentir una pesadesa ambiental que només el zigzaguegi del soc i els turistes
que passegen entre tranquils venedors de records alleugereix. A Mostar també
visitem la plaça d’Espanya que va tenir a bé inaugurar el Borbó gran fa tres
anys, amb la bandera i un monòlit amb els noms dels soldats caiguts espanyols a
la guerra de Bòsnia. Una plaça gran i cèntrica, cal dir-ho, on ara pedalen
infants en carretons de dos i quatre places amb grans rialles i on es venen
llibres de segona mà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5YhweHmaWKuPrQe3GPGdEDO8gxWRSbQWQJsEmYX5nykQsU6Yur-eZJ26Oc63C0uugyy2LqGgDjPyf_4WWYJwWMcNcBp0lyAv52FrbF3Jo7n4oqP1kRq7uBZ1e4m02-cRKr77pT9LyD0w/s1600/Sarajevo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5YhweHmaWKuPrQe3GPGdEDO8gxWRSbQWQJsEmYX5nykQsU6Yur-eZJ26Oc63C0uugyy2LqGgDjPyf_4WWYJwWMcNcBp0lyAv52FrbF3Jo7n4oqP1kRq7uBZ1e4m02-cRKr77pT9LyD0w/s320/Sarajevo.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sarajevo</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA">De memòria també en tenen a Sarajevo on hi ha una placa a cada indret on van assassinar civils al
llarg dels tres anys que va durar el setge serbi a la ciutat. Unes taques
vermelles en forma de rosa al terra ajuden a localitzar aquests llocs, per si
et dóna per mirar al terra quan passes pel carrer </span><span style="background: #F9F9F9; color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 9.5pt; line-height: 115%;">Ferhadija</span> <span lang="CA">i pretens oblidar la cua del pa esmicolada i convertida en carnisseria
humana. O si arribes al mercat que dues vegades les bombes sèrbies el van
transformar en murgue provisional. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A Sarajevo també ajuda a recordar mirar amunt als barris i veure taques
blanques amb un verd jardí de fons, les tombes del onze mil assassinats a la
ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No haguéssim parat mai de donar voltes per Sarajevo, els contrastos
culturals (multiplicats pel final de Ramadà) fa que no et sentis estranger a
una ciutat on prima (de moment) un islam mediterrani, cultural, entenedor,
sense agobis ni estretors. Beure una cervesa <span style="background: white; color: #333333;">Sarajevska, fer un cafè bosni</span> i menjar un bon cevapi,
un burek o una pizza asseguts al carrer
amb bona companyia i conversa és un enorme plaer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Passa el temps a Bòsnia i sembla que hi ha forats que es tapen i souvenirs
que canvien. Comença a ser difícil
trobar souvenirs amb bala percudida: en clauers, bolígrafs o làmpades...fa tres
anys el soc estava abarrotat de la mortal ferralla que la guerra va deixar fa
vint anys. Però tant és, Sarajevo fa més de cent anys que arrossega la farsa de
ser la ciutat on va començar la primera guerra mundial, com si la conxorxa
estudiantil que va acabar amb l’arxiduc </span><span class="apple-converted-space"><span style="background: white; color: #252525; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%;"> </span></span>Francesc
<span lang="CA">Ferran d’Àustria fos la responsable
de la maquinaria bèl·lica que va facilitar que Europa es comencés a dessagnar.
Eh!, Gravilo Princip! assassí de l’arxiduc i culpable de milions de morts, el
Poder t’agraeix el teu oportunisme, sense aquesta espurna tot hauria estat més difícil.
Bé, haurien trobat un altre...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6jb2mlp1yZzR_nE-7ZlsfZjPpxe36u06G-KPmDlWeyRuWA7TUbYlg0eLvFGEXUhxn8oBqaao4lfbPueY5uARKz_dJfuuLzwetg-dzUjHwIJVjFDX5-laEqg9Hi3vj-vmxoyXvLAzlEKM/s1600/19Srebrenica-web-facebookJumbo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6jb2mlp1yZzR_nE-7ZlsfZjPpxe36u06G-KPmDlWeyRuWA7TUbYlg0eLvFGEXUhxn8oBqaao4lfbPueY5uARKz_dJfuuLzwetg-dzUjHwIJVjFDX5-laEqg9Hi3vj-vmxoyXvLAzlEKM/s320/19Srebrenica-web-facebookJumbo.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Srebrenica</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
I Srebrenica. No vam ser-hi però va estar molt present al llarg del nostre
viatge que va començar el dia abans del vintè aniversari del genocidi on
bèsties sèrbies van assassinar a 8000 bosnians. Encara, cada any, s’identifiquen
desenes de cossos que s’entreguen a les seves famílies perquè els puguin
enterrar dignament. Enguany, vint anys després de la massacre, es va fer una
commemoració gegantina de més de 50000 persones on s’hi van trobar en Bill
Clinton i el primer ministre serbi, entre d’altres “figures”. I no va acabar
bé, és clar. Les cicatrius i cossos per identificar són, encara, molts com per
arribar a donar discursos i lliçons de pau quan has estat de l’altra banda i
pensar que t’escoltaran tranquil·lament els hereus i supervivents del genocidi.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<span lang="CA">
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Tot és més fàcil amb una pantalla pel
mig.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=ca&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F102351195150961926426%2Falbumid%2F6193736139898763953%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Dca" height="267" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://photos.gstatic.com/media/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="400"></embed></div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1259065820953635140.post-88469688719738709862015-05-23T10:18:00.003-07:002015-05-23T10:18:33.866-07:00Dies de reflexió<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Estimades i estimats,<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
no penseu que faig aquesta entrada per explicar-vos el meu vot de demà. Això de la reflexió m'acompanya quasi cada dia, cosa que recomano per no perdre gaire el sentit de les coses i la vida. De vegades té efectes secundaris, però es passen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cas és que avui m'ha envaït la malenconia i pensar en el camí fet als darrers anys, el camí que m'ha portat al punt del ara. I en aquest camí ha tingut un pes molt important l'escola La Ginesta de Segur de Calafell. Pels que fa menys de 4 anys que visiteu aquest bloc us repenjo el vídeo que vaig fer per agrair a mestres, famílies i infants el meu pas per aquella bonica escola. Als que ja l'heu vist, dir-vos que jo no em canso de fer-ho....</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No deixem de fer i somiar. </div>
<br />
<br />
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="281" mozallowfullscreen="" src="https://player.vimeo.com/video/25605189" webkitallowfullscreen="" width="500"></iframe></div>
Tonihttp://www.blogger.com/profile/13032134434615985331noreply@blogger.com0