dilluns, 1 d’abril del 2013

Gervasio Sánchez

Benvolgudes i benvolguts,

avui us deixo amb periodisme del bo. No el meu, faltava més, el saber fer i dir del Gervasio Sánchez. Un gran. Us deixo l'article del Paraules per la pau dle mes d'abril i dels enllaços al seu bloc, no deixeu de mirar-los, són boníssims!




En Gervasio Sánchez és un fotoperiodista molt reconegut a l’estat espanyol i amb molta vinculació a Tarragona. Un gran nombre de premis destaquen a un currículum actiu i ple de situacions de perill per tal d’oferir la noticia des de quasi el mateix punt on es produeix. Però a més és un periodista compromès, que no calla davant la infàmia. Ho ha demostrat al llarg dels anys de cobrir conflictes a Sud-Amèrica, l’ex-Iugoslàvia, l’Iraq, a l’Àfrica... mostrant el que pocs mitjans eren capaços d’ensenyar, buscant un punt de vista crític amb el patiment humà i la guerra. Ho va dir en veu alta davant alguns ministres quan li van concedir al 2008 el premi Ortega i Gasset:
“Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de la minas y al desminado.
Es verdad que todos los gobiernos españoles desde el inicio de la transición encabezados por los presidentes Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luis Rodríguez Zapatero permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.”
Aquests dies ha tornat a un camp de batalla, el fangar dels interessos polítics i econòmics dels grans grups periodístics del país. En aquest cas el diari El País, arrel de l’aparició d’un vídeo on es veu clarament les tortures a un detingut iraqui al 2004, un traductor que havia treballat durant 4 anys per diferents mitjans, un d’ells el diari EL Pais, a més de treballar també pel Ministeri de defensa. NO, Flayeh al Mayali no era un detingut qualsevol, a més de treballar pels enviats especials del País, treballava directament pels agents secrets que van morir mesos abans, de la detenció de Al Mayali, als carrers de Bagdad. I en Gervasio va intentar, en aquell moment, treure l’entrellat de què havia passat amb Al Mayali tenint com a idea comptar amb el suport del diari pel que treballava el traductor. Tot va ser inútil, tot i la prudència d’en Gervasio per no enmerdar la situació, 11 mesos de captiveri, torturat, sense judici, deixat anar sense més...
I ara surt el vídeo de les tortures a Al Mayali. Pensa malament i encertaràs, el cas és que en Gervasio no en pensa malament, simplement posa negre sobre blanc tot el que va succeir al llarg d’aquests anys amb aquesta detenció. Una de tantes...
No us perdeu el seu bloc. 
Acabo amb una reflexió seva: Creo que los periodistas tenemos que ser, como decía el viejo maestro Ryszard Kapucinski, “indeseables, inoportunos y certeros en nuestra impertinencia”.


També us deixo algun enllaç més per entendre el fangar que és la premsa oficialista.

I el discurs sencer que el Gervasio va fer quan li van donar el premi Ortega i Gasset al 2008. No te pèrdua!.