dilluns, 31 de gener de 2022

Mal d'escola [NOVEMBRE]

Benvolgudes i benvolguts, 


En aquest segon programa dialoguem, al voltant de la inclusió educativa, amb l’Olga Belmonte i Vila, inspectora d’educació del Departament d’educació i  professora col·laboradora de l'assignatura d'Educació Inclusiva del Grau de
primària de la UOC.
Un enorme agraïment a la Virgínia, la Lorena, l’Anna i la Vanessa per les seves preguntes i reflexions!

Descoberta.cat ens ha vestit la primera càpsula Llavors del Penedès, la tercera P amb què vincularem territori i educació, la terra que ens envolta, projectes propers als que volem donar veu. Una càpsula que encetarem amb Terra, cançó de la Silvia Tomàs, a la que agraïm molt la seva col·laboració.

Per últim, la Isa López ens dictarà amb la seva energia el pressentiment educatiu.

Bibliografia
Estima'm quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito, Jaume Funes, Columna edicions, 2018.
Fracaso escolar y desventaja sociocultural, Ignacio Calderón Almendros, edicions UOC, 2016
https://www.ignaciocalderon.uma.es/
La inclusió educativa a Catalunya, Síndic de Greuges, setembre 2021 DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

Temes musicals
Another Brick in the wall de Pink Floyd, del disc The Wall, Harvest Records, 1979
Busco en tus labios de Doctor Deseo, del disc Busco en tus labios, lo mejor de Doctor Deseo, Baga-Biga, 2014
Hay alguien ahí? De Pupille, del disc Himnos Olímpicos , BCore, 2005
Terra de Silvia Tomàs Trio, del disc Desaprendiendo lo aprendido, autoeditat, 2014
La petita rambla del Poble Sec, de Cesk Freixes, del disc XL, U98Music, 2020


dijous, 27 de gener de 2022

Mal d'escola [OCTUBRE]

Estimades,

hi ha projectes que surten després d'hores de pensar i reflexionar. Mal d'escola va sorgir d'una proposta  i un arravatament que ens ha comportat moltes hores de feina, pensament i reflexions....posteriors. Mal d'escola és una idea que anem cuinant, a foc lent,  l'Adriana i jo.

El cas és que aquest curs, i mensualment, hem començat a fer a Domenys ràdio un programa que parla d'educació, d'aprendre, d'escoltar, debatre i tantes altres coses que pensem com a importants en qualsevol societat que s'autoanomena avançada.

Ja portem quatre programes gravats i de tots ells hem après, Mal d'escola és una hora de ràdio, de debat i discussió, de conversa sense sentar càtedres ni fer dogmes. Amb gent propera que en sap moltíssim, des de diferents vessants i llocs. Una hora que gaudim fent-la. El goig és comprovar que també es gaudeix escoltant-la i ajuda a obrir debats i reflexions amb els respectius entorns.

Al llarg dels pròxims dies us deixaré els quatre programes gravats fins ara, per si us ve de gust escoltar.

L'exclusió al sistema educatiu, una mirada ambivalent i a peu d'aula


dimarts, 25 de gener de 2022

Marxar en pau

Estimades,

torno a obrir la llibreta dels apunts per fer memòria i fer difícil l'exercici de l'oblit que, més que un exercici pot ser un hàbit si no ens entrenem i posem mesures per evitar-ho. 

No està el món per oblidar segons que i qui, no està el món per oblidar a gent com el Jose que ens va deixar el passat 19 de gener. Un altre "Carabanchelero" i músic il·lustre, que amagava corxeres i sostinguts dins de la seva mirada distreta i burleta, sempre amable i mai amb urgències.

Antimilitarista de soca-rel, insubmís per necessitat, desobeir i cantar les misèries del militarisme formaven part de la seva quotidianitat. Una quotidianitat diversa i múltiple, aparentment poc vinculada, que el manegava amb una discreció a prova d'assemblees. Pel sector antimilitarista no era fàcil saber del seu impressionant currículum musical com a director de cors i altres agrupacions musicals.  No era el Jose persona "de tirarse el pisto", al contrari, reconèixer-li directament un mèrit li provocava més urticària que un instrument desafinat, que ja és dir. 

Explicava el Fernando a la preciosa semblança que li ha fet a El Salto que, la paraula vulnerabilitat, li va venir al rememorar l'inici de la campanya d'insubmissió a l'any 89, "un puñado de jovenzuelos en edad de merecer  contra todo un Estado". I és que en Fernando posa, per sobre de l'èpica individual, tot el sistema de relacions  que el Jose va crear al llarg dels anys de desobediència civil i pràctica noviolenta contra els exèrcits d'arreu. Una lluita persistent que no va deixar mai, amb humor i fermesa.

Som vulnerables, tot i que no érem gaire conscients, en Jose torna a la terra i allà estem les arrels que van créixer amb ell. Continuem respirant i cridant (més que cantar) que cap exèrcit defensa la pau i que el militarisme és una de les xacres del planeta que fa inviable la vida a la Terra. 

No callarem, Jose, continuarem marxant per la pau, com tu ho has fet.

Aquestes fotografies són del 2015, a l'agost vam fer la trobada d'estiu antimilitarista del MOC-AA a terres catalanes i la vam fer coincidir amb el Paraules per la Pau del mes d'agost. Record d'uns dies intensos i bonics, de debat, reflexió i acció. Enorgulleix veure al Jose amb la samarreta de la coordinadora...