diumenge, 17 de novembre del 2013

Ens vam cantar les quaranta....

Estimades i estimats,

ahir vam anar a veure al Rosendo Mercado a Barcelona. Una senyal identitària meva, més de 25 anys escoltant la seva música i anant als seus concerts. Si sóc alguna cosa és rosendista, a més del Baix Llobregat.

Feia algun temps que no venia a tocar a Bcn en modus de concert de rock, no hi compto per tant el bolo que va fer al Palau de la Música al 2011. Sempre que ha vingut al Barcelona hem anat a veure'l. Si afegeixo les vegades que l'he vist per les espanyes deu fer més de 15 vegades que l'he escoltat en directe i, si bé totes són especials, ahir encara ho va ser molt més.

Hi havia un ambient molt més expectant que les darreres vegades, moltes  ganes de veure'l, sala plena de gom a gom i un so que, sense deixar escoltar bé la veu, era digne. I un Rosendo a tope, a gust, intens i demostrant que als seus quasi 60 anys està fet un xaval. Un gust de concert, la veritat.

El cas és que, tot i així, el millor no va ser el que acabo d'explicar, si no la gent que em va acompanyar: una munió d'amics i amigues que em van regalar una entrada a un concert, sense saber quin seria ja que havia de triar jo el concert. Tant era, vindrien igualment ni que els hi hagués dit d'anar a veure el Julio Iglesias. Ho sé. Molta és la confiança que em tenen com per saber dels meus gustos musicals.


També va haver-hi molta altra gent que no va poder venir físicament, però que també hi eren a la "feria" com li agrada dir al Rosendo. Una nit per fer-me recordar que ja tinc 40 anys i una gent maja, maja, maja
al meu voltant, són maneras de vivir....

Milers de gràcies!
pd, no sé quantes vegades he penjat aquesta cançó en el bloc. Us ben asseguro que  no serà la
darrera...