dissabte, 29 de juny del 2013

Final de curs

Benvolgudes i -uts,
s'ha acabat un curs més. Un curs de canvis, un any més. Un any de sostenir l'ensenyament públic amb menys recursos, personals i econòmics, política de contenció que es sosté per la tasca diària que, els que conformem la comunitat educativa de cada escola, realitzem sense mirar masses horaris ni escatimar esforços.
No tinc masses paraules més a dir, excepte agrair l'esforç de tothom que s'esforça, cuida i acompanya als infants a les escoles del nostre país i no descansa en demanar el que és imprescindible: que l'ensenyament és prioritari a la construcció social de qualsevol poble o pais digne.

Molta sort a tothom i endavant!

dissabte, 8 de juny del 2013

FIC CAT i l'orgull d'anar fent.

Estimades i estimats,

el FIC-CAT és un festival que, tot i fer-se a Roda de Berà, és internacional. Tant com els seus càmpings! Enguany arriba a la seva sisena edició, tot un miracle tenint en compte com funciona el món de la indústria cinematogràfica. Petits formats, diverses categories, implicació de molts sectors locals i comarcals, inclusió del món escolar i dels aficionats i originalitat i compromís de la gent que tira endavant aquest festival. La més ferma enhorabona per la seva aposta valenta.

Des de fa alguns anys, un grup de tarats amics mestres mirem de fer quelcom conjuntament. Fans com som de la producció fílmica de la producció que fem, no hem trobat el moment de fer quelcom conjuntament fins a aquesta edició del FIC CAT, concretament en la secció jove 48 hores. Així hem aprofitat la condició de més jove d'algun dels membres del grup per presentar-nos al festival en aquesta categoria.

Val a dir que aquesta modalitat suposa tenir només 48 hores per fer una història, pensar, gravar i  editar. AH! i penjar-la al youtube! Divendres 17 de maig a les 17 hores,, l'organització va fer públiques les dos premisses que, obligatòriament, havien de sortir al curt (que com a molt ha de durar tres minuts). Un gos viu i un vidre trencat. Sense aquests dos elements no hi havia inscripció al concurs.

I així va ser com, al moment de rebre les instruccions ens vam reunir els quatre pseudodirectors, guionistes, actors, productors i el que sigui, per perpetrar i pensar el guió. Tota una tarda al bar Locrismar pensant i decidint per posar-nos a gravar al llarg de tot el matí del dissabte i editar la tarda del dissabte. I diumenge per fer retocs i postproducció.

Els resultats els podeu veure més abaix.Vam entregar al festival una versió que té narrador en off, a mi m'agrada més la versió sense narrador. És qüestió de gustos!

Avui es la projecció dels vídeos a Roda de Berà i demà l'entrega de premis. El nostre ja el tenim, haver assolit un repte que feia anys que buscàvem.





dimecres, 5 de juny del 2013

Venda i treball segurs



Aquest és l'article de la columna Bala perduda de la revista Catalunya, de la CGT, del mes de juny...



Sí, estem en crisi i el treball és una part important de l’engranatge de la societat, ens agradi o no. Però fins a on hem d’engreixar amb l’esforç dels treballadors la maquinària capitalista? Vull dir, encara que no ens ha quedat clar qui mor a les guerres o conflictes armats?

De vegades sentim com se’ns acaben les paraules o els dies internacionals perquè s’entengui la màxima de Paul Valery: “La guerra és una massacre entre gent que no es coneix en profit de gent que sí que es coneix però que no es massacren.” Un escriptor que sabia bé de que parlava, ell va treballar pel ministeri de la Guerra a la primera guerra mundial, fent partes de batalles tan gloriosos com falsos.

Així un dia llegeixes que, el president de la Federació d’empresaris del metall (Fedeme), Eusebio Gallego, considera  "muy negativo" que se "titubee" amb el programa del A400M (avió militar de càrrega) que es fabrica a Sevilla, perquè "cuesta mucho esfuerzo levantar y mantener la industria y si se cae, reactivarla es muy difícil".  Ja coneixem com és la sensibilitat de gran part dels empresaris respecte les caigudes, feta a prova de bomba.

El cas és que davant dels ajustos, que no retallades, de la despesa militar, el sector metal·lúrgic estatal s’ha revolucionat. No per la pau, no, sinó per la feina. La federació d’industria de CCOO-A ha considerat “muy negativas” les decisions del Ministeri de Defensa en relació a la “reducción” de la despesa militar “que tendrá efectos muy negativos en el empleo industrial de Andalucia”. També el secretari general de MCA-UGT-A ha manifestat que tenen previst emprendre accions i mobilitzacions a nivells local, autonòmic i, fins i tot amb una possible vaga a nivell general al juny. El mateix secretari general ha manifestat la seva por a que el govern amagui un pla de viabilitat que suposi “reduir más puestos de empleo”.

No penseu que aquesta por de “perdre llocs de treball” és només de sindicats majoritaris. Fa uns mesos el comité d’empresa de Hegal (ELA, LAB, CGT, USO y UGT), una empresa del grup Aernnova, productora d’aeronaútica militar  que participa a l’ Eurofighter, l’A400M o l’helicòpter Tigre, va rebatre un ERE amb un informe amb dades extretes del llibre “Mercaderes de la muerte made in Euskadi. La industria militar en Euskal Herria” del col·lectiu antimilitarista Gasteiz- koak. Tal com expliquen des de Gasteiz-koak, aquest comitè d’empresa argumenta que “la empresa sí que tiene carga de trabajo y que, por lo tanto, el ERE es injustificado, ya que la plantilla podría centrarse en la amplia producción militar que señalamos en el libro”. Vaja!

Aquest sentiment el va explicar molt bé el grup de rock Maniàtica a la seva cançó “Venta segura” on deien:” El año que viene habrá más tiros, porque...¿de qué van a comer esas famílias, que trabajan en fábricas de armamento? Matándose a trabajar, trabajando pa matarse.”