dijous, 3 de juliol del 2014

Antimilitaristes emboscats

Estimades i estimats,

aquí teniu el Bala perduda de la revista Catalunya  i l'article del Paraules per la pau del mes de juliol. Seguim!
Una abraçada i bon estiu!



És un dia de juny i faig el tallat matutí mentre miro la secció d’internacional de La Vanguardia,  sense esperar molt més que llocs comuns plens de mort i fotos de grans líder mundials desitjant-se la pau, com a una missa de diumenge qualsevol. Però hi ha un article a doble pàgina que em crida l’atenció pel títol i la temàtica: “Eurosatory, la feria que ofrece todo tipo de armas y complementos para soldados excepto ataudes.” Comença forta la cosa, em dic mentre li poso la sacarina al meu tallat.

A mitja lectura de l’article he d’anar a buscar a l’autor del reportatge per assegurar-me que l’ha escrit en Rober Fisk. I no, Plàcid Garcia-Planas és diu el periodista que, al llarg de 10 minuts, em va reconciliar amb la premsa servil. Un reportatge brutalment meravellós, al meu modest entendre, on la barbàrie militar, amb tots els seus eufemismes, queden tant i tan bé retratats. 

Reconec que en Plàcid Garcia Planas ha passat, directament i al meu ideari, a ocupar part del buit generat pel Javier Ortiz i en Haro Tecglen. La lectura matutina em va portar a fer una petita recerca del Plàcid i comprovar que, aquest reportatge era fruit del demolidor  passeig de quatre jornades  per “la zona zero de totes les guerres” com anomena ell mateix a aquesta fira anual que es fa a Paris cada any. En Plàcid,  després d’haver cobert moltes de les guerres del món als darrers 20 anys presenta  un bagatge personal i professional que li permet afirmar que  Todo en Eurosatory, la mayor feria de armamento del mundo, respira a eso, a guerras que siempre se ganarán. Miles de businessmen sopesando fusiles que ellos nunca dispararán, acariciando todo tipo de misiles y complementos para el soldado. Excepto ataúdes.”

Mentre acabo el tallat, i remiro el reportatge, m’adono de l’agermanament que faig mentalment  del Plàcid amb l’Evaristo Paramos quan aquest canta aquella cançó del pilot de bombarders  Jonnhy:  Johnny no mata a la gente: elimina el objetivo. Johnny no es un asesino, Johnny tiene un buen oficio. Johnny es frío y profesional.” 

La realitat és tossuda, la massacre i la mort disfressada d’objectius assolits i de recerca de la pau necessita de narradors que desmuntin, de forma intel·ligent i contundent, la mentida que ens volen vendre pel nostre bé i que en Paul Valery va definir de forma inapel·lable fa un segle: “La guerra es una masacre entre gentes que no se conocen para provecho de gentes que sí se conocen pero no se masacran.”

En Plàcid Garcia-Planas dubta sobre com "adverbiar el patiment, adjectivar la foscor  i puntuar la mort"...i jo, que l'he llegit amb un tallat edulcorat a la mà, penso en com m’agradaria que no hagués de tenir aquests dubtes ètics i periodístics i imagino com, tones de sucre, inunden aquesta "fira" de la mort i la destrucció, devastant aquesta zona zero de la infàmia i el dolor, un espectacle ben ensucrat!

Mentre pago el tallat, somric pensant que he descobert un altre antimilitarista emboscat a unes pàgines difícils d’imaginar, com a bon emboscat.....

Us deixo l’enllaç del reportatge i un animo a que el llegiu...

http://www.lavanguardia.com/internacional/20120625/54316336593/eurosatory-feria-armas.html