divendres, 10 de juliol del 2020

La Núria marxa de vacances

Benvolgudes i benvolguts,

Tot ben senzill i ben alegre.
Em creureu mort. Jo no hauré mort.
Faré vacances!


Faré vacances 
Ovidi Montllor

La Núria ha marxat de vacances. Ahir ens ho va dir, en veu del mateix Ovidi, quan l'acomiadàvem a la Torre, on sinó. Ens podíem imaginar que alguna ens tenia preparada, és clar. Els convencionalismes no han estat mai un dels seus forts, trencar motlles i estereotips amb aquell somriure i mirada picant ha estat una de les seves especialitats que, els que ens l'hem creuada a la vida, hem aprés. 

La Núria deixa molta petjada a molts dels mestres que vam tenir la sort de compartir escola i claustre amb ella: com ser revolucionària des de la calma i la prudència; com ser tendre i amorosa sense falsedats; com acompanyar a qui sigui, a on i quan calgui sense tenir carnet de conduir. Parlar alt i clar sense cridar.

La vida com una broma que ens hem de prendre seriosament, però sense passar-nos. Converses al voltant d'unes cerveses i riures, sempre, molt riure. Fins i tot quan el tema no era una broma.

Alguna fresca  hauria dit ja a les
ginesteres,totes rient  al voltant,
un clàssic!
La Núria marxa de vacances, però deixa a l'estació uns quants gelosos que ens hauria agradat continuar compartint aprenentatges, rialles i cerveses: la Carmina, la Ruth, l'Alba, la Belen, la Neus i la Pilar, aquell curs  que vam compartir a la Ginesta de Segur de Calafell i que podeu mirar en aquesta foto: riure, amor, xispa i valentia eren les paraules que es creuaven ahir l whatssaap que encara mantenim des de ja fa 10 any. Una forta abraçada, noies.

I l'amic Oscárboles amb el que vam poder fer un segon homenatge, tal com toca i necessitàvem. Sort de l'Óscar que, canti o no, et connecta amb la vida des d'un món propi que te'l fas teu en poc temps.

La llista de gent a l'andana és gran i llarga, sort que l'andana de la Torre també ho és! 

La Núria marxa de vacances, a hores d'ara la festa a alguna terrassa de  l'infern deu ser important, segur que ja ha trobat a l'Ovidi i li ha dit  "Què! nen!? Com s'està per aquí?"

No és consol per a la Clara i el Martí, ho sé. Seran unes vacances molt llargues, però recordeu que ens va deixar un encàrrec i que amb això no feia broma mai:
Mantinguem la flama encesa, del riure, de l'amistat, de les petites coses, de l'estimació, de viure.

Una gran abraçada a totes les geloses i gelosos que ens hem quedat, de moment, a l'andana.

Núria! Continuarà la festa i la vida, a l'escola on no afluixarem i al carrer on no callarem!
T'estimo
Toni