Benvolgudes i benvolguts,
us deixo el darrer article de la columna Bala Perduda de la revista Catalunya de la CGT. Dedicat a les dones antimilitaristes de Madrid especialment...
Bé sabeu de la importància que te
la convocatòria mensual de Paraules per la Pau que fem des de la Coordinadora
Tarragona Patrimoni de la Pau a la plaça de la Font, el
primer diumenge de cada mes. Molt he insistit de la necessària persistència de
crear i mantenir un lloc, un espai físic a l’abast de tothom on la repetició de
dia i hora permetre’s trobar-se de forma
inexcusable. Un espai públic, el carrer, necessari perquè la revolució no la
farem per internet, tot i que ajudi.
Avui vull parlar d’un grup de
dones que ja hem nomenat en aquestes
pàgines, però que no les havíem situat mai a Madrid: les dones de negre de
Madrid. Com no, un petit grup de dones perseverants i persistents que es
reuneixen el darrer diumenge de cada mes a la madrilenya Plaza Mayor per
reclamar el que intentem fer a Tarragona, i a Tel-Aviv, i a Belgrad, i a
Jerusalem, i a Medellín, i a Sarajevo, i a València, i a Sevilla i a tants
altres llocs on també són invisibles per les grans empreses de comunicació que
venen a pes de mort les seves informacions.
 |
| A Madrid cada darrer diumenge de mes |
“Expulsemos la guerra y la
violència de la historia y de nuestras vides“ criden en silenci les dones de
negre de Madrid, estenent així els fils invisibles que la nostra amiga Tal va
descriure amb tant d’encert fa uns anys. Uns fils invisibles teixits amb
xarxes d’estima vers aquestes dones amb les que hem compartit espais
visibles, públics i secrets on somiar i exercir el dret a exigir que s’aturi la
ignomínia. Noms propis que ens són ben comuns entre aquestes xarxes solidàries
de pobles, la Maria José, la Concha, l’Almudena, l’Eva, la Salvia ...
Alguns diuen que a Madrid
tenim l’enemic, i és ben mentida. A Madrid tenim amigues i amics que volen i
desitgen el mateix que nosaltres. Ben al contrari, segurament aquests que
inciten a aquest odi, el que volen és que desviem la nostra mirada vers els
seus robatoris i usurpació de l’espai públic i el be comú.
A Tarragona el primer i a
Madrid el darrer de cada mes. Parlem de
diumenges, de pau, de fils invisibles, de formes d’exigir, de compromís, de
perseverança i persistència. Com si fóssim cap i cua, a Tarragona i Madrid hi
ha un agermanament que es produeix des de fa molts anys ja. Ens agradaria no
haver de continuar, però ens temem, allà i aquí, que continuarem prenent el
carrer.
No deixeu d’entrar al seu bloc
http://mujeresdenegromadrid.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada