diumenge, 27 de maig del 2012

El be de l'escola


Estimades i estimats,
Coneixeu alguna empresa que vulgui fer fora els encarregats de gestionar-la tot i tenir una valoració favorable per part dels seus clients i treballadors? Sabeu d'algun organisme que vulgui col·locar en el seu lloc una altra persona que diu, per activa i per passiva, que no en vol ser cap o director, que no i que no.
 Doncs jo sí, es diu Departament d'Ensenyament i el cas ha succeït a la delegació de Tarragona. Per més dades, a la meva escola. Quin curs ens estan donant!
 Un que pensava que els inspectors i responsables de la delegació estaven preocupats en ajudar a la millora de l'ensenyament públic... dic pensava perquè ja amb el numeret que ens van oferir, i vam patir, el mes de setembre, em va quedar prou clar que els seus interessos van per una altra banda.
El cas  és que feia mesos que les mostres de menyspreu vers l'equip directiu de l'escola anaven in crescendo, menyspreu personal i professional: males contestes, poca col·laboració a demandes d'ajut vers la complicada tasca de dirigir una escola...
Feia pudor i es preveia que la renovació de l'equip docent no seria ni fàcil ni automàtica i en aquest sentit, des de l'escola, ja s'havien enviat escrits a la directora dels Serveis Territorials per manifestar aquesta preocupació, a més de demanar la consolidació de la plantilla. I quan dic des de l'escola em refereixo des del consell escolar i l'AMPA. Sense resposta, val a dir, més enllà d’aquella de "quan s'hagi de dir d’alguna cosa es dirà".
 El fet és que ningú pensava que es diria o es faria saber tal com es va fer. Fa quinze dies, el senyor inspector es va adreçar a una companya mestra i li va fer saber que era la designada per ser la directora del centre el curs vinent. Curt i ras, i que no hi havia cap més opció que aquesta. La meva companya, esfereïda, m'ho va comunicar i així ho vam fer saber a la resta de l'equip docent, tasca que el senyor inspector no va fer tot i ser tres hores més a l'escola, tot i haver parlat (d'altres temes) amb la directora. Però no ho va fer aquell dia i no ho va fer la resta de dies següents, no va dir ni mu a l'equip directiu sobre tot el que estava succeint. Suposo que pel bé de l'escola.
Val a dir que vam quedar en estat de xoc, ja que no per anticipat fa menys mal aquesta bruta actitud. Però enguany a l'escola l'equip docent no es deixa ni doblegar ni trepitjar i teníem clar que calia defensar i mantenir el projecte que hem començat enguany i que tants bons resultats està donant a la canalla.
Així, vam començar una ronda de preguntes, requeriments, reunions i assessorament amb persones de tot l'arc parlamentari, legal, sindical i professional. La gran majoria ens deia que això que estava passant era una aberració, mancada de sentit, molt possiblement mogut per pressions polítiques. No passa desapercebut que som una escola que es defensa i que diu el que pensa, dins de la legitimitat i de les funcions que ens té encomanades la llei, només faltaria... I això no agrada. 
Què podien fer millor que esborrar aquesta resistència del mapa per la via ràpida. Traiem un equip directiu que està provisional, des de fa tres cursos, amb l'excusa que no tenen els requisits per ser equip (com els cursos anteriors) i hi col·loquem una persona que segur que accepta, i si no vol en primera instància, ja ho farà en segona o en tercera, que per això manem nosaltres.
Tot i les pressions exercides a la companya per agafar el càrrec, tot i la seva continuada negativa, tot i el menyspreu  constant cap a l'equip directiu... malgrat tot això i més, la comunitat educativa de la Joncosa del Montmell s'ha mantingut forta i unida, resistint les pressions de la delegació d'ensenyament. No els agradem, ho sabem, però no ho fem per fotre sinó per fer valer allò que el mateix currículum i la mateixa Llei d'educació ens diu que hem de fer: conscienciar i ajudar a fer ciutadans crítics per canviar el món, quin millor exemple que fer-ho. Potser el problema és el concepte de ciutadà crític que tenen...
Aquestes dues setmanes han sigut molt dures a l'escola, però al final les rondes de converses amb tanta i tanta gent, a qui hem demanat suport i consell, ha donat el fruit, de forma inesperada i satisfactòria: 
10 estratègies de manipulació segons en Chomsky, no s'han deixat cap.
Hem aconseguit aturar el desmantellament de l'equip directiu de la nostra escola al Montmell.

El cas és que dijous es van presentar a l'escola, i sense previ avís, la directora del SSTT, el seu segon  i dos inspectors de la zona. Tots ells de "visita casual" per la zona, suposem que duen una carpeta amb informes nostres cada vegada que surten de la delegació. Van estar una hora dient (res per escrit) les coses mal fetes a l'equip directiu, fent una posada en escena pròpia de pel·lícula txecoslovaca d'abans de la caiguda del mur, per arribar a la conclusió que "pitjor el remei que la malaltia"  i que tot seguia igual...

I van marxar tant panxos, convençuts d'haver fet la seva feina. L'emperador sempre es pensa que va vestit. I no pensa que està a una escola...

Tenim sospites sobre què ha fet aturar aquesta barrabassada. Jo vull pensar que ha estat més fruit de la pressió feta per totes bandes, per tots costats... de veure a l’horitzó, per part d'algú aliè a qui estava planificant i a punt d'executar l'ordre,  la realitat de mobilitzacions per part de tota la comunitat educativa de l'escola, que no pas la xerrada d'algun company de partit que, enmig d'un cafè, ha fet caure del guindo a la directora del SSTT. Tot i que ja sabem com prenen el cafè alguns polítics.

El cert és que aquest fet ens dóna aire i alegria, podrem tenir un final de curs acord amb la feina feta tot l'any, tot i que ens queden dos fronts: la construcció d'una escola digna per a la canalla del Montmell i l'estabilitat de l'equip docent.

És molt difícil condensar en poques paraules el neguit i la impotència que hem patit aquests dies a l’escola. Es dur pensar en les pressions exercides sobre algunes companyes per tal de posar en entredit la tasca educativa del centre. Em fa fàstic pensar en els que han fet aquesta tasca, sí. Sé que hi ha inspectors que tenen la seva feina i tasca educativa per sobre d’encàrrecs fora de llei i bruts, els trobo a faltar. També sé que la política i l’educació no poden anar agafades de la mà perquè tenen interessos divergents, una és pura conveniència, l’altre és compromís.

No guanyarem sempre, però aquest curs ha sigut un exemple de defensar un projecte educatiu que porta molta feina i del que ens sentim molt orgullosos. Que no dubtin què tornarem a defensar-lo si cal.
Per últim, moltes gràcies a totes les persones que heu donat suport, que heu estat pendents del procés, que us heu ofert a venir i a estar-hi, a compartir, a estar presents. A les que ens heu aconsellat, a totes vosaltres que  ens heu recordat que no estem sols, que som milions i el planeta no és seu. Juntes podem!
Per cert, al títol d'aquest post hi ha un be sense accent, molt diferent del significat de bé. Un accent diacrític que li podeu adjudicar, el significat, a qui creieu més convenient. Jo li dono a aquells que deien fer aquesta tèrbola maniobra pel bé de l'escola....

Us deixo un vídeo que vam fer a l'escola a finals de primer trimestre, però que té plena vigència.
Molta salut i sort!


14 comentaris:

  1. Trobo molt greu això que expliques però no em sorprèn gens... ja sabem quina classe de gent ens governa.

    Però també trobo molt greu el nivell de faltes d'ortografia que hi ha en aquest escrit, tot atenent que qui ho escriu és un membre del personal docent.

    Unes coses i altres fan que tinguem l'ensenyament que tenim.

    Cordialment,
    Francesc

    ResponElimina
  2. Benvolgut Francesc,

    Moltes gràcies per les teves observacions. Les faltes no eren moltes, però existien. Sobretot, gramaticals.

    M'agrada pensar que hi ha persones que llegiu tan atentament escrits com aquest i que ajudeu a superar les dificultats a les persones que no disposem, encara, d'aquesta facilitat d'escriptura.

    De fet, el teu amable comentari m'ha fet pensar en José Saramago, qui fa uns anys va dir que "el hombre más sabio que conocí no sabía leer ni escribir". Una frase provocadora i suggeridora sobre el sentit del llenguatge i fins a quin punt la tècnica no ho és tot per explicar, per saber, per conèixer, per tenir criteri, per defensar els drets...

    Però tens raó; tal com deia Vázquez Montalbán, en boca del seu Carvalho: "Saber es defenderse". I jo no estaria escrivint aquestes ratlles si hagués repassat el text, tal com correspon a un membre del personal docent.

    Moltes gràcies per tot,
    Toni Àlvarez

    ResponElimina
  3. Molts ànims Toni!!! i escola Montmell!!!
    Pere P.

    ResponElimina
  4. Toni,
    un fortra abraçada.

    El dissasbte vaig estar amb la Patrícia i vam estar xerrant.

    De tot cor!
    Qualsevol cosa, compta amb mi
    Guillem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guillem...
      Agraeixo molt les teves paraules i la teva presència. Compto, i molt amb tu!
      Una abraçada

      Elimina
  5. Que vivan las escuelas vivas.
    Fuerza en la lucha y a construir ese modelo escolar que queremos entre todos y todas, entre todas y todos. Que de rancios ya tenemos bastantes.
    Hoy ha sido día de huelga en Nafarrroa y se han visto colores, ganas, sabores... Vamos a ganar.
    Toni, no podremos hacer siempre todo lo que queremos pero todo lo que hacemos es porque queremos.
    Eutsi gogor!!
    Mikel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miki, quanta raó! Com sempre...
      Gràcies per ser-hi!
      Endavant!

      Elimina
  6. Fa goig trobar gent com vosaltres, absolutament vocacionals que doneu llum i esperança a l'educació, amb majúscules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les vostres paraules. Aquesta és una lluita de totes, defensar el que ha costat tant construir. Ningú ens ha regalat res, toca defensar-lo! Endavant!

      Elimina
  7. Obviament, els atacs a la gent més democràtica seran constants.

    Tres idees:

    1.- Posats a reduir substituts, per què no redueixen el cos d'inspecció? Els substituts són molt més necessaris que els inspectors de tall anti-democràtic, neoliberals i tecnocràtics.

    2.-Com es diu l'inspector?

    3.-Estaria bé llegir l'esquerda de començament de curs que va editar cgt d'ensenyament sobre els NOFC. No és una solució però ajuda.

    MOLTES FELICITATS. N'HEM DE DONAR DIFUSIÓ PERQUÈ ENCARA PODEM GUANYAR.

    ResponElimina
  8. Estic molt contenta de saber que a l' escola de la Juncosa continueu treballant amb metodologies inclusives, creatives i respectuosos amb els nivells cognitius i estats d' ànims dels infants.

    Jo sóc mestra i mare, estic buscant una escola que també treballi amb ambients Montessori per al meu fill,... m' està costant suors!

    M' agradaria saber si el departament d' ensenyament té en compte les opinions dels infants a l' hora de valorar les escoles. Em consta per altres bandes que no.

    Finalment, només dir que tant de bo tot el professorat de les escoles utilitzés el llenguatge per a transmetre els valors positius i l' esperit crític que transmet el Toni en aquest escrit.

    Una abraçada,
    MontseAG

    ResponElimina