Estimades i estimats,
molt de temps. Aquí teniu una entrega de la Bala perduda per la revista del Paraules per la Pau i la revista Catalunya de la CGT.
molt de temps. Aquí teniu una entrega de la Bala perduda per la revista del Paraules per la Pau i la revista Catalunya de la CGT.
Manguis d’alta graduació
Una de les coses que s’aprèn quan
es visita la presó militar d’Alcalà de Henares és que, fins i tot allà, hi ha
classes clarament diferenciades. No té res a veure el tracte dels militars amb
graduació empresonats que la tropa també empresonada, com a la caserna, vaja.
Suposo que els dos coronels, dos
comandants, un capità i un sotstinent als que els hi demanen en total 122 anys
de presó, a més de 261.060 euros d’indemnització, ja saben com seran tractats
en aquesta residència de luxe disfressada de presó.
Us preguntareu que van fer, juntament amb dos
empresaris col·laboradors, aquests sis garants de la seguretat al país. Doncs
els seus delictes estan relacionats amb el funcionament de la residència universitària
San Hermenegildo de Sevilla, on (suposadament) es van apropiar de 299.602
euros, diners destinats al menjar dels estudiants que eren, ni més ni menys,
fills i néts de militars. Tot això en quatre anys que, als estudiants que per
allà passaven, se’l hi van fer llargs. No molts van tenir la sort de ser
expulsats, s’havia de protestar per les males condicions i ja sabeu que la
protesta i lo militar no van agafats de la mà. Si a més de la residència
militar, a casa també són militars, realment s’havia de menjar molt malament per
elevar les protestes i les denuncies que han arribat a judici i que han
provocat aquesta petició fiscal. Al final les queixes paternes al ministeri de
Defensa van fer que s’obrís una investigació, paral·lela a l’obertura del procés
judicial al 2009.
entrada a la presó militar d'Alcalà |
De totes formes, aquest procés
judicial i petició fiscal a comandaments, és un rara avis. Ja sabeu de la
protecció jurídica que té l’estament militar d’alta graduació, recordeu el cas
YAK-42, on van morir 62 militars en una cafetera pilotada per alcohòlics i on
els dos únics militars (dos comandants sanitaris) condemnats van ser indultats
pel govern d’en Rajoy. Sense rastre de les “mordidas” i guanys a resulta de les
subcontractes successives per llogar dita cafetera aèria que va acabar en
sangria.
Milers d’hectàrees i d’instal·lacions
militars gestionades per personatges que obren com el pati de casa seva, fent i
desfent com a casa seva, pensant que la llei militar està per sobre de tota
llei terrenal. No és estrany que així ho pensin, sabent com són tractats
després, no ja de robar, sinó de ser condemnats.
Miserables és poc. Si no respecte
ni els seus, imagineu el que els importen els demès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada