Estimades i estimats!
Us deixo l'article del Paraules per la pau que sortirà aquest mes de febrer...
Mare Nostrum!
Aquest mes de
gener s’ha commemorat el DENIP, el dia
escolar de la noviolència i la pau. El 30 de gener, dia de l’assassinat de Gandhi
l’any 1948, és el dia triat per celebrar aquest dia a les escoles de l’estat espanyol.
Podríem dir que el treball de la pau està present a les escoles, ni que sigui
un dia a l’any.
Coincideix
aquesta celebració amb un rebrot de la mortalitat infantil al Mare Nostrum i
una mica terra més endins. Ja sabeu, la fuita de persones de l’Orient mitjà i
quasi llunyà, grans i petits, homes i dones, ara amb l’acompanyament del fred
balcànic, a més de la seva policia.
Milers de cossos
s’enfonsen diàriament en aquest mar que és frontera i contenidor, des de Ceuta
a Tartus, una frontera líquida on la presumpta Europa, demòcrata i lliure dona
lliçons de pau amb vaixells de guerra protegint les fronteres invisibles. És la
lògica militar, tan cruel com rentable als fons d’inversors de tot el món.
D’esquerra a
dreta del mapa mediterrani, dels murs de Ceuta i Melilla hem passat als murs de
Calais, Kraynovo o Erdine, filferros amb ganivets que no tallen la desesperació
i el drama: l’horror de la fugida, la recerca de quelcom semblant a un futur ja
esquinçat.
No hi ha final en
aquesta cursa al futur d’aquestes persones: de manters al costat d’un centre
comercial a humans il·legals (quin oxímoron, oi?) que han de pagar-se la seva presó.
Dóna igual que sigui el sud d’Europa o el nord europeu, tant és el format , ja
no és ni esclavitud. Els nous esclaus han de pagar-se la seva manutenció i llit,
ni Rockefeller hauria imaginat tanta perversió humana i econòmica.
Els nostres ulls
ja s’han acomodat a veure la immundícia humana que són aquests murs, aquestes
morts, aquestes guerres que els senyors de la guerra, organització terrorista
mundial, continuen expandint arreu del món. Centenars de milers de morts,
milions de desplaçats, misèria i desesperació que xoca contra els nostre murs, metàl·lics
o líquids.
Impotència
quotidiana de tot a cent mentre mirem les noticies i sopem, mentre assumim la
desgracia pròpia com aliena, esperem que no ens passi, com si el futur no
estigués en les nostre mans, com si res. Primer els nostres, diuen alguns.
Primer els nostres desgraciats i empobrits, primer mantenim la nostra misèria
volen dir en realitat.
Mentre uns pocs
guanyen diners a mansalva amb venda d’armes o amb falses armilles salvavides,
també els miserables tenen categories, molts altres fugen de la mort esperant
trobar a la vella Europa resposta a la seva desgracia. Una minoria presumptament
conscienciada ens ho mirem, estabornits i amb tímids crits al carrer…
A les escoles, el
dilluns 30 de gener del 2017, tornarem a celebrar el dia escolar de la pau i la
noviolència. Somio amb un tsunami de gent que ni paga, ni va a la guerra
després de viure, veure i escoltar el mal que fan les guerres a totes les
persones. Aquells infants que han passat, passen i passaren per les escoles del
nostre país...Nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada