Ens ha deixat la Imma
i un calfred recorre la meva memòria més immediata i propera. Difícilment
hagués coincidit amb ella en un altre lloc que no hagués estat on ho vam fer,
al Montmell. Ella com a alcaldessa i jo com a humil mestre primer i orgullós
director de la petita escola del poble després.
Les nostres
diferències de pensament polític eren massa grans per treure-les a passejar més
enllà del Montmell, per això el nostre pensament, i sobretot acció, es va
circumscriure a l'objectiu comú que teníem: l'escola Teresa Godes i Domènech.
Una tasca i un lloc comú i compartit, la dignitat de l'escola pública al
Montmell.
La seva presència,
persistència i feina va fer possible que el Montmell tingui un nou edifici
escolar, sense ambigüitats. Mai va deixar d'apretar al Govern de torn, amb
mocions i esmenes, per tal de dotar al Montmell d'un edifici escolar digne del
segle XXI. Un camí tortuós amb reunions i visites que no albiraven un futur
positiu, amb crisis i retallades corcant possibilitats. Un camí que va trobar
la llum al març del 2017 quan es va aprovar l'esmena 466 del pressupost i que
permetre iniciar un altre camí, el de la construcció de la nova escola. Una
aprovació exemple del seu compromís per aconseguir el bé comú del seu municipi,
per sobre de sigles i apriorismes.
No fingiré i deixaré
de dir que negociar amb la Imma requeria de molta preparació i tenir clar l’objectiu,
a més d’obviar els dards que posava sobre la taula si la cosa s’embolicava.
Dona forta i vehement, la seva franquesa era el millor antídot per comptar
sempre amb ella, fos quin fos l’encàrrec: comprar violins i violoncels per a l’escola
o convertir el centre cívic en edifici escolar provisional, per exemple. I és
que la seva proximitat no era només pujar pel carrer Major, camí de l’Ajuntament,
per veure-la.
Una de les vegades
que vaig fer aquest camí va ser per casar-me, un divendres previ a la fira dels
oficis del Montmell. I la meva mare que, com a la majoria de mares és una
sàvia, em va dir: “Que buena mujer es la alcaldesa, me ha dicho que ahora se
quita el delantal y sube a casaros.”
La Imma ja no hi és
amb nosaltres, però podem seguir comptant amb la seva obra de govern, amb les
xarxes humanes que va connectar i amb el mestratge de qui no va girar la cara
davant problemes i conflictes quotidians.
Et trobarem a faltar,
que la terra et sigui lleu, Imma.
 |
| El 25 de març de 2023, a la inauguració de l'escola |
 |
| Al 10è Passeig literari de la Joncosa del Montmell, la Imma va participar en tots. |
