divendres, 30 de setembre de 2011

La nostra escola 2 (i final?)

Estimades i estimats,

Ja sabem la resolució que el Departament d'Ensenyament ha fet vers les exigències  i presses que tenien fa dos setmanes per canviar caps d'estudis amb reducció de jornada per cura de fills menors de sis anys. Així en una trucada telefònica, una cap de personal ha informat que "han revisat els criteris d'aplicació de la normativa i s'han modificat per aquest curs" i que tot continuarà igual, fins i tot per les altres dos dones amb càrrec directiu (en aquests casos secretaries) que, una havia dimitit del càrrec i l'altra havia renunciat a la reducció de jornada.

Perquè l'ha revisat? què és el que han revisat? Des del principi dèiem i veiem que la normativa que feien servir no posava enlloc el que volien imposar. Molt possiblement ells eren conscients del fet, però tot i així van  continuar coaccionant i pressionant de molt males maneres per fer la seva. I segurament, si a la Joncosa no ens haguéssim plantat, no estaríem parlant ara d'aquesta "revisió". I no hem fet més que demanar que s'apliqui la llei, ells que la tenen per la mà i tant en saben,  pensen que som tontos i que no ens les llegim.

Ho intentaran resoldre de la manera més discreta possible, però hem de dir ben alt que hem d'aturar les imposicions del departament, que hem de fer front a les seves arbitrarietats i coaccions, que ens toca defensar l'escola perquè pel que es veu hi ha gent només veu una normativa que després no te clar com interpretar-la. O sí, perquè sigui al seu favor, ni que sigui il·legal

Torno a dir que estic molt orgullòs de pertànyer a un claustre que va defensar el que era just i necessari per la nostra escola, que hem patit, no només els moments puntuals d'agressió, sinó la incertessa de no saber com aniria tot plegat i que, tot i així, hem continuat amb molt bon ànim la nostra tasca de ser mestres.

I gràcies a totes les persones que heu estat pendents de nosaltres i que estàveu preparades per fer el que fos, es pensen que estem soles i encara no s'han adonat que som més i que no tenim por a dir el que pensem.

Endavant, seguirem fent feina al ofici més maco del món.

Toni

La cançó dels 091 ve a "cuento", no defallim...



dimarts, 27 de setembre de 2011

Una altra bala perduda

Aquesta és la propera columna Bala Perduda que sortirà a la revista Catalunya el proper mes d'octubre.

Vigila amb els amics...


Després del vuit periodístic del mes d’agost i principis de setembre sobre els esdeveniments succeïts a Líbia tornem a tenir notícies sobre l’arribada al poder d’un Consell Nacional de Transició Libi que ja ha rebut, en un temps record, el beneplàcit de la comunitat internacional. On abans hi havia el sàtrapa del Gadafi posem uns altres que, tot i algunes veus diuen que són propers a Al_Qaeda, encara no es sap molt bé d’on venen. Qüestió de temps.

El que si comencem a saber és el que ha passat en aquest vuit informatiu de dos mesos, res allunyat del que els antimilitaristes ens ensumàvem: matances indiscrimades, suport armamentístic i logístic d’alguns països que ja tenien interessos a Líbia ( amb França al capdavant)…lluny del bucòlic avenç amb furgonetes armades amb metralladores conduïdes per un exèrcit de “rebels”, els serveis secrets dels “països democràtics” han fet i desfet, amb marcat objectius que les seves forces aèries han bombardejat, tot amb el silenci còmplice de les agències d’informació que volien una transició el màxim d’ incruenta de cara al món i feta “pel de casa”. La cosa ha colat, una vegada més, de cara a l’opinió pública.

Segons algunes fonts es parlen de més de 20000 atacs aeris a sol libi, amb xifres de morts que superen els milers, però impossibles de comptar, tant per un bàndol com per un altre. Una guerra efectiva, el verdader objectiu ja comença a repartir-se als foros internacionals que en Gadafi ja tenia oberts.

Negocis que l’industria armamentística ja fa temps que realitza. Així les bombes de raïm, amb les que Gadafi va bombardejar Misrata, van ser fabricades a l’estat espanyol el 2007 i van ser finançades per Cajalón, Caja España, Caja Mediterráneo, Bankinter, Ibercaja, Banco popular, Banco Sabadell i la Caixa. I es que diverses armamentístiques espanyoles van vendre al Gadafi material militar per valor de 20 milions d’euros entre el 2009 i els primers sis mesos del 2010. Fa poc, oi? Doncs el govern espanyol encara va vendre armament per valor de 8 milions d’euros a l’exèrcit libi fins a tres setmanes després de començar les primeres protestes contra el règim de Gadafi.

No oblidem els 123 milions d’euros que ens ha costat als contribuents aquesta guerra, tenir presència militar quatre avions F-18, dos avions d’abastament, un avió de vigilància marítima, una fragata i un submarí. Que se sàpiga, es clar.

Saber i no oblidar, empreses difícils amb els mitjans de comunicació existents, no deixem de remenar en altres fonts que no viuen de crèdits bancaris i no deuen favors als que financen les guerres.

dimarts, 20 de setembre de 2011

La nostra escola

Estimades i estimats,

Ahir va ser un dia molt trist a la meva vida professional, la de mestre. Ja sabeu la meva alegria per trobar-me una escola i un claustre com el de la Joncosa del Montmell. Però ahir es van presentar a l'escola dos senyors inspectors per aplicar la "normativa". Bé, una part de la normativa que regula la vida i funcionament d'un centre escolar. El punt a normalitzar és que la nostra cap d'estudis ( i directora en funcions des del mes de març i fins l'octubre) no pot acollir-se a una reducció de jornada per cura d'un nen menor de sis anys. 

Val a dir que ja divendres passat (avui és dimarts) ja la van "avisar" que dilluns (ahir) l'escola havia de tenir cap d'estudis nou. També val a dir que va ser el primer "avis" serio que rebia després d'escoltar rumors al juny sobre aquesta possibilitat, però que ningú del departament va certificar mai. No havia sortida, o jornada complerta o cessió del càrrec, t'ho penses el cap de setmana i dilluns ens dius alguna cosa sobre qui potser el millor candidat

I dilluns, a les 14 hores el claustre reunit, de forma no oficial, sinó oficiosa, va decidir que els drets dels treballadors, de les dones i del bon funcionament de l'escola no es podien saltar així com així. I que prou ja de rebre atacs. Ningú acceptava el càrrec i animàvem a la Cristina a continuar amb el seu càrrec. I es que ningú s'imaginava a la nostra escola, de cop i volta sense cap d'estudis i directora a la vegada, amb TOTA la resta de personal nou d'enguany, amb un projecte educatiu amb empenta i transformador que tot plegat intenta treure el cap. 

És així com vam redactar allà mateix un escrit que vam elevar a la Directora dels Serveis Territorials de Tarragona explicant-li els fets i demanant que s'aturés el que pensàvem que era un malentès.
I és que la Cristina ja va arribar a l'escola amb la reducció de jornada a fer de cap d'estudis i encara va fer  ( i fa) de directora en funcions. Quina és aquesta normativa? què ha passat aquest estiu?
Ningú ho sap, de fet ni els mateixos inspectors saben dir quina normativa és, no hem trobat a ningú, i hem preguntar a gent entesa en lleis i normatives, que ens digui quina és aquesta normativa. Segurament perquè alteraria l'estatut dels treballadors.

Però això no és tot...

El divendres, després d'enviar la carta al departament, les mestres del claustre quedem que dilluns ens quedarem a dinar al cole i ens tancarem a l'escola si la cosa no s'arregla. Així li fa saber la Cristina en un email al Departament, crec que d'ensenyament. Perdoneu la ironia però els dos inspectors que van venir dilluns al matí a l'escola no m'ho van semblar. Més aviat em va semblar enviats del departament del Felip Puig.

Com que els arguments queden exposats anteriorment explicaré que van fer aquests dos senyors. Primer van "reunir-se" amb la cap d'estudis al despatx i allà la van amenaçar amb obrir expedients molt greus si la tancada es portava a terme, a treure temes sancionables del curs passat per les mobilitzacions que els pares van fer per tal de demanar una escola digna i nova per les seves criatures, acusant-la de participar i d'ometre el seu deure com a directora. I que ja veuríem com quedava el curs vinent la comissió de serveis que té...En cap moment li van ensenyar, ni explicar la normativa per la que havia de presentar la seva dimissió. Els hi va demanar per escrit el seu cessament i tampoc li van donar, adduint que ells no feien impresos.

Ella els hi va recordar els seus drets com a treballadora, com a mare, però aquells senyors venien a aplicar una normativa i a.......
El següent pas va ser cridar un a un a tots els mestres del centre. 

He de reconèixer, per qui no ho sàpiga, que al llarg de la meva vida he tingut l'oportunitat de seure davant diferents jutges, tribunals i interrogatoris policials. Sí, és cert, ser antimilitarista i insubmís m'ha portat a posar el meu cos i la meva llibertat personal davant el que jo creia que era injust i il·legítim. I us he de dir que mai m'havia sentit tant vexat en els meus drets i tracte professional. I menys m'ho pensava que els que ho perpetressin fossin membres de la inspecció educativa; mal, dolor, tristesa....i ràbia, molta ràbia, no entenc com persones amb molta més experiència i coneixement educatiu que jo no siguin capaços de veure la situació de l'escola, per sobre de normatives. Però més greu encara el voler imposar un canvi emparant-se en una normativa inexistent. El poder sempre pensa que el poble no sabem les lleis i que amb amenaçar-nos tenen prou per passar per sobre nostre.

El fet és que l'únic que volien els dos senyors era saber si jo em tancaria o no. I quan dic l'únic és l'únic, amb una professionalitat pròpia del departament d'en Puig defugien les preguntes compromeses, en tot cas que ells venien a fer complir la normativa. Però et tancaràs o no?  Si ho fas que sàpigues que t'exposes a expedient greu o molt greu,que és il·legal....

Val a dir que després d'explicar la diferència entre legítim i legal, els vaig recordar que encara estava un expedient per fer el mateix dos anys abans a una altra escola, on es van fer les mateixes amenaces, això sí molt més educades i "humanes". Així va ser amb totes les meves companyes i companys, únic interès, saber qui es tancava, posar si o no a una patètica llista que portaven amb els noms de tot el claustre. No van entendre que no ho sabíem, que ho havíem de parlar, que som un col·lectiu, un grup i com a tal prendríem la decisió en grup, entre tots.

Així va ser com, una vegada finalitzada la nostra jornada laboral a l'escola, vam començar a preparar un meravellós arros negre que ens vam menjar mentre parlàvem dels fets succeïts i de com continuar la defensa  de la nostra escola. Mentre, els dos senyors inspectors passaven l'informe a la seva cap des del cotxe al parquing de l'escola i van tenir la mala sort que el company d'una mestra que venia a l'escola va escolar una sola frase: "hi ha guerrillers". Tanmateix estiguessin parlant de Sierra Maestra i dels temps del Che, m'agradaria tant equivocar-me...

No sabem com continuarà això, de moment ho estem movent per la via legal, advocats i sindicats, defensem la nostra escola, crec en l'escola pública, però venen temps foscos....

Avui m'he tornat a retrobar amb la canalla de l'escola, he tornat a pensar que tinc l'ofici més maco del món, he tornat a veure la mirada dels nens i nenes quan aprenen i s'emocionen tot i les dificultats, pròpies i alienes. Demà hi tornaré i ho continuarà sent, malgrat els que s'entesten en dificultar-lo. Per això no deixaré de demanar el que crec que és legítim juntament els meus companys de claustre, amb els que estic molt content de compartir aquest nou projecte.

Continuarà....


 petons, toni