dijous, 26 de juliol de 2012

Els mestres de la Joncosa

Estimades i estimats,


fa temps que repeteixo tot el que he aprés d'aquest curs a la Joncosa. Dels nens i nenes, de les famílies, dels companys i companyes...un any ric en trobades i retrobades, ric en moments màgics, ple d’ espais d'aprenentatges i creixement. L'escola com un espai en construcció constant, un luxe en els temps que corren per a alumnes, famílies i professionals.

Ja sabeu que no ha sigut fàcil: traves burocràtiques i administratives, algunes amb molta mala llet, el reduït espai i condicions físiques al centre, la trajectòria i història de la pròpia escola que portava a sobre una gran càrrega pejorativa i negativa des de feia anys...

Amunt!
I aquest curs ha passat allò que l’escola necessitava, un grup de mestres heterogeni i peculiar amb un denominador comú: l’estima per la nostra tasca i el respecte per la canalla. Afegim les ganes d’entendre’s, de debatre, de compartir, de créixer, d’aprendre, de fer una escola  on faci goig anar i treballar, amb un clima afavoridor per a la canalla i les famílies, oferint un espai on formar-se i saber més i fer millor. Un grup humà amb el que ha valgut molt la pena dedicar tot el temps possible. Un grup humà que és desfà, denominador comú a les escoles del nostre país estat. Desfer per tornar a refer.

No oblidaré aquests mestres que tanta passió i saber han abocat a la quotidianitat de l’escola de la Joncosa i que desitjo i espero que la puguin gaudir en altres escoles ben aviat: Trini, Xelo, Xema, Voro, Sara, Dani, Ade...

Ens quedem la resta de mestres, Laura, Gemma, Yoli, Patricia, Inés, Cristina, Xavi , Bárbara, Gali i jo mateix que intentarem mantenir la flama que vam encendre entre tots el curs passat. La canalla de l’escola s’ho mereix, tornarem a insistir, a guanyar i a perdre. Però girarem la cara al vent i continuarem endavant...tal com deia en Martí i Pol.

Del bosc, abans tan pròxim,
a penes te’n recordes;
i, tanmateix, forma part de la teva
particular història.
Oblidar també és viure.
Ara torna a ser el temps
de seure pels pedrissos,
de clavar els ulls al bell mig de la tarda,
de rentar-se les mans
amb l’aigua de la pluja.
Revindran els torrents.
És l’hora del blat tendre i de la sal.
Gira’t de cara al vent i, a poc a poc,
sentiràs com la pell se’t desarruga. 

Molta sort a tothom i endavant!




diumenge, 22 de juliol de 2012

Sarajevo


Estimades i estimats,

acabat d'aterrar de Bòsnia, acabant de prendre consciència d'on és la guerra ara per ara. Aquí, al nostre país. Curt i ras.

La guerra del capital i els magnates, la guerra dels "guapeados" que treballen de directors de banc i els xulos que trafiquen amb accions que no valen res, més que la tinta que porten impresa. I fora.

I la dels mediocres, la majoria pagats amb els nostres propis diners, que els hi donen cova, que callen o que, fins i tot, els cobreixen amb les seves mentides, fent-nos creure que som curts. No, no ho som. Potser ho hem fet veure perquè semblava tan gros i evident que dubtaven alguns. Però ja no, tremoleu. Hem perdut la por, ja queden menys coses a perdre.

A la capital de Bòsnia s'estan refent d'una guerra, amb bombes i bales, amb un setge criminal consentit per una comunitat internacional que no li va convèncer la mort quotidiana dels seus habitants, la majoria musulmans. Uns 15000 segons sembla. No són dels nostres, va arribar a dir un alt càrrec de l'administració ianqui. Impacta molt trobar-se edificis quotidians crivellats per la metralla i  de munició, al igual que costa trobar al rostre de la gent restes d'aquella tragèdia, segons sembla pel seu tarannà.

És més fàcil trobar gent aquí desesperada pel carrer, i no és pel nostre tarannà... 

Una imatge diu més que mil paraules, les meves les vull reservar pel que tenim aquí i ara. Us deixo les fotos de Sarajevo d'aquest mes.

dilluns, 2 de juliol de 2012

Teresinus notuerunt

Estimades i estimats,
ha acabat el curs...i abans de fer balanç us vull fer un regal, un llibre. Aquest és el llibre que ha fet els alumnes de sisè de l'escola Teresina Martorell de El Vendrell. Una obra d'art viva que pretèn deixar per escrit un projecte que han viscut els alumnes al llarg de tot el curs.

Un projecte que va començar com un somni i ha esdevingut realitat, pocs recursos i moltes ganes, pocs recursos i molt compromís, amb noms propìs i, afortunadament, comuns: Maria, Gorka i Josemi, a més de tota la resta de mestres i, com no, els alumnes de sisè de l'escola Teresina Martorell!

Enhorabona per la feina feta!