dimarts, 24 d’abril de 2012

Insubmissió!

Estimades i estimats

Una de les accions de la meva vida que porto amb més orgull és el ser insubmís. Sí, amb molt d'orgull, una època bonica, dura, on vaig aprendre tantes coses de tanta gent, on vaig conèixer gent que m'ha aportat tants valors i actituds vitals.
Al programa del canal 33 Latituds han fet un reportatge sobre la insubmissió, amb dos "s" que és com la fèiem a les pintades. M'ha agradat força la part on parla sobre la insubmissió militar, en Pepe Beúnza, moltes cares conegudes (en Marc, en Yon...), i la frase que més m'ha agradat és la que ha fet el Howard Clark: "el poder de los muchos", és a dir la força que tenim el poble, la nostra soberania, el poder no té res a fer si nosaltres volem.
No he vist tant clara la relació amb la denominada insubmissió fiscal al pagar els impostos a Espanya, que és una mena d'objecció fiscal, tal comes porta fent al exèrcit des de fa 30 anys.
I m'ha fet un cert fàstic veure al bo del Pepe rebre un premi per la insubmissió de mans d'un personatge com la Núria de Gisper, ara presidenta del Parlament, però consellera de justicia al llarg de tota la década dels noranta, la decada insubmissa. Quin pais!

I que ens quedi clar que si el Ghandi o el Luther King visquès a la Catalunya del Puig i del Mas estarien empressonats i acusats de terrorisme.
Val la pena reflexionar...


http://www.tv3.cat/videos/4057170/Insubmissio

divendres, 13 d’abril de 2012

Chomsky i l'educació.

Estimades i estimats,

Com bé sabeu en Noam Chomsky és un conegut lingüista nord-americà, molt implicat com a activista i teòric des de models totalment llegibles, clars i diàfans. Les seves opinions i discursos, basades en treballs i raonaments molt fonamentats, no deixen indiferent a quasi ningú. Tot un sacsejador de pensament i consciència que dicta càtedra tot i la seva accessibilitat.
Avui he pogut dedicar-li vint minuts a una entrevista que podeu mirar i que no deixa puntada sense fil tot parlant d'educació. Podríem pensar que el que ens explica és el sistema educatiu nord-americà...els que mireu l'entrevista, i sigueu mestres o professores, podreu observar que els fets que explica en Chomsky passen a les nostres aules. Al nostre sistema educatiu. Ho explica mol bé la introducció del vídeo:

La Deseducación de Noam Chomsky: Chomsky critica el actual sistema de enseñanza. Frente a la idea de que en nuestras escuelas se enseñan los valores democráticos, lo que realmente existe es un modelo colonial de enseñanza diseñado para formar profesores cuya dimensión intelectual quede devaluada y sea sustituida por un complejo de procedimientos y técnicas; un modelo que impide el pensamiento crítico e independiente, que no permite razonar sobre lo que se oculta tras las explicaciones y que, por ello mismo, fija estas explicaciones como las únicas posibles.

Val la pena, ni que sigui per debatre i discutir, tot i que a mi m'ha servit per continuar enfortint la meva pràctica pedagògica i personal.


Noan Chomsky: El objetivo de la educación: La... per filosofiacr

divendres, 6 d’abril de 2012

Joncos@s a Basaburua!

Estimades i estimats,

Avui toca una de calenta. Al mes de març un grup de mestres de la meva escola vam anar a Nafarroa, concretament a la vall de Basaburua, a visitar l'escola Oihanzabal, l'escola de la vall. Una escola rural i petita com la nostra, amb grans idees de canvi, donant petits passos ferms, com la nostra. Un agermanament en tota regla que va traspuar de l'àmbit escolar i es va fer personal, i molt. Jo no en tenia masses dubtes sobre aquesta possiblitat, coneixent a uns i altres. És un goig comprovar com la gent maca s'entèn per sobre d'idiomes i costums, que quan hi ha ganes de trobar-se i compartir no entra la possibilitat de tancar portes.
En aquest video falta alguna gent, no era ànim de fer un reportatge del que va passar en aquells quatre dies, sinó de fer una cosa divertida que ens permeti recordar aquells meravellosos dies.
També falten les joncos@s que no van poder venir...
Per cert, joncos@s: dícese de todo aquel que trabaja, vive con quien trabaja allí, estudia o lleva sus criaturas a la Teresa Godes.
Una recomanació, si voleu anar de casa rural a Nafarroa, heu d'anar a Kaaño Etxea...
Endavant!!


dimarts, 3 d’abril de 2012

Professionals del disturbi

Perdoneu els lectors habituals del bloc pel llarg temps d'inactivitat bloguera. L'activitat quotidiana laboral, sindical i activista m'ha obligat a prioritzar esforços. Tornem a tenir estones per compartir idees i pensaments. Avui el bala perduda del mes d'abril, de plena actualitat amb l'ofensiva del govern dels millors contra els moviments socials.


Professionals del disturbi
Falses boles de gomes perdudes a l’horitzó de manifestacions, llençades per professionals del disturbi i la dispersió. Tornem a un altre cicle repressiu punyent, el govern del millors ha tirat la línia vermella que el tripartit havia dibuixat de forma esbiaixada. Totes les persones que no pensem com ells ni acatem les seves retallades som enemigues. Tornen les detencions preventives, continuen les falses denúncies i els empresonaments selectius.
De detencions polítiques sumaríssimes ja n’havíem vist, al igual que la criminalització de moviments socials i l’encausament de persones que són absoltes després de comprovar als judicis la manca total i absoluta de proves. Tant és el que passa després, l’opinió pública ja està convençuda i els moviments socials perduts fent mogudes antirepressives per pagar multes i serveis jurídics. Ho deia Goobbles, repeteix mil vegades una mentida i veuràs com es torna veritat, i ho apliquen aquests experts goobbelians de pa sucat amb tomàquet. Ho hem tornar a comprovar amb els mitjans de comunicació del règim, preparats per elevar a la categoria de crim organitzat i terrorisme fets vandàlics que succeeixen molts diumenges de futbol a qualsevol ciutat de l’estat. Que monos queden fent els coros a tota una classe dirigent que es veu atrapada entre les seves mentides i delictes, cada vegada més evidents. El cas de Josep Prat i el holding Innova són el penúltim cas que els tocarà defensar públicament.
Així, mentre els mateixos governants s’autoindulten (recordem que el govern Zapatero va indultar a un banquer condemnat i el de Rajoy ja ha indultat a dos condemnats de CiU) la població ha d’aguantar com es conculquen els nostres drets, a cridar-los, a prendre el carrer, a protestar. Proveu-lo, sortiu al carrer un grup més gran de vint persones amb alguna consigna, no cal tallar el carrer, simplement fer-se notar. En menys de cinc minuts tindreu una patrulla policial demanant permisos i convidant a dissoldre’s si no existeix aquest tràmit. També us passarà que, tot i haver comunicat la trobada, aquesta patrulla demanarà un document identificatiu d’una, i només d’una, persona per aixecar un acta policial.
Torna a haver-hi volta de clau als moviments socials, mentre el poder veu amb espant com hi ha més gent al carrer, com la comunicació entre nosaltres és més ràpida, com les seves mentides, per molt que les repeteixin, cauen amb més velocitat. No ho poden permetre i defensaran el seu xiringuito de robatoris amb cops de pal, amb bales de metall recobertes de goma perdudes, amb gasos, amb acusacions i denúncies falses.
En aquesta partida toca treure’ls la màscara i dir a cara descoberta el que són, uns lladres, sense la por que generen els seus disturbis i paraules, les seves acusacions i la seva degeneració del carrer. Tenen molt interès en tapar tant d’espoli amb uns contenidors cremats. Tenen molt a amagar, millor si es cremen, pensen.