diumenge, 29 de gener de 2012

En Guillem i la Joncosa del Montmell

Estimades i estimats,

Fa dies que no parlo de la meva escola, la meva petita escola, allà a la Joncosa del Montmell. Petita de mides, gran en quant a projectes i realitats. Enorme en potencial d'un claustre encoratjat amb un projecte que fa massa temps que esperava a funcionar, enguany si. Comencem.

I dins d'aquesta dinàmica d'aprendre, d'escoltar, de viure i conviure, hem gaudit aquest mes que ja s'acaba d'una persona que no oblidarem, en Guillem. Però millor que jo, amb les meves paraules, us deixo les seves que ho explica millor.

Querido claustro del CEIP Teresa Godes i Domènech, a todos y todas, desde las que formáis parte del equipo directivo hasta las que aseguráis que las aulas estén limpias y agradables, quiero daros las gracias. Gracias por dar luz a la pedagogía. Gracias por ser uno de los faros que iluminan esta oscuridad. Gracias por haber optado por un camino difícil y, a menudo, pedregoso; aunque, cabe decirlo, no exento de alegrías. Gracias por mostrarme vuestra ilusión, vuestro dolor, vuestra tristeza, vuestro esfuerzo, vuestra esperanza, vuestra risa, vuestra humanidad. Gracias por seguir andando, enviando destellos a cada rato, a pesar de las dudas y la muchas dificultades que se os presentan día a día. Gracias por ver a los niños y a las niñas como Seres humanos con todo su potencial interno por desarrollar. Gracias por intentar trasladar al siglo XXI algunos los mejores aciertos pedagógicos del siglo XX

Si cliqueu aqui podreu llegir el post sencer i de pas veure el seu bloc, ser para educar, un bloc de referència dins de l'educació.
Que el gaudiu!! 

dissabte, 28 de gener de 2012

El govern dels millors....

Estimades i estimats,
Us deixo la columna pel Bala Perduda de la revista  Catalunya, el nº 136 del mes de febrer. Aquest mes toca parlar del Pedro Morenés, tot un professional de la mort per estar al capdavant del Ministeri de  la guerra. Coherència total.


Tot un professional
Circula una corrent de pensament crític que ha emprés una creuada contra el nomenament coma ministre de defensa de Pedro Morenés. Una corrent amb la que no estic gens d’acord i es que, ja posats a haver de tenir un ministeri de la guerra, millor que el que estigui al capdavant sigui una persona que conegui el món que trepitja.
I és que aquest senyor ja va ser secretari d’ estat de Defensa amb l’Aznar, vaja que coneix la casa. I el sector. El prenda ha sigut president a Espanya de MBDA, un grup que es dedica a fabricar tot tipus de míssils i sistemes d’atac, amb vendes a 90 exèrcits del món. Però a més és el president de Segur Ibérica, empresa de seguretat privada que Defensa va subcontractar per protegir les tonyines espanyoles que estiuegen les aigües de Somalia. I president de Kuitber, consultora del sector de la defensa i la seguretat, i conseller d’Aritex, empresa que dissenya components pel nou avió de transport europeu A400M. Serà per currículum!
Per cert, un currículum que com algun periodista ja ha ressenyat, no apareix a la web de la Moncloa, vergonya, modèstia o emblanquir una valuosa experiència professional que li ha de servir per....Per a què?
De moment no sabem si li servirà per retirar o guanyar una demanda que Instalaza, empresa saragossana de bombes de raïm de la que va ser conseller, va presentar quan l’estat espanyol va prohibir aquest tipus d’armament. I és que aquesta empresa demana 40 milions d’euros d’indemnització a l’estat. No sabem que passarà, però és curiosa la defensa que aquest senyor fa dels negocis en que participa, vull dir que és un professional.
Per això podem esperar de tot menys que retiri tropes, o recerqui solucions de pau o mediació més que no enviar tropes i míssils a països com l’Afganistan. Vull dir que si jo tinc uns amics, excompanys i algunes participacions en un negoci, estaré mínimament interessat en que estiguin contents i pugin una miqueta aquestes participacions. No?
Sense anar més lluny, ja ha declarat que no retirarà les tropes de l’Afganistan, una guerra que ens ha costat, de moment, 2500 milions d’euros. I allà, on va anar a visitar les tropes, va demostrar la seva professionalitat, es va enfilar a un blindat GR-31 i es va interessar pel subministrament de combustible i la resistència dels petits avions no tripulats, els VAV. Mai se sap quan dura això de ser ministre.
Aquest professional de la mort també ha sigut cap de I-Sec Ibérica, una empresa que es dedica a la consultoria en el sector de la seguretat, tot i que també es podria dedicar a assessorar a empreses per ensenyar com obtenir grans beneficis a baix cost. Perquè resulta que aquest professional ha sigut propietari únic de Boguillas SL, una empresa dedicada a “la gestión y representació de intereses” que va facturar 361.567 euros l’any passat amb només 19646 euros en despeses de personal, segons el registre mercantil. Un crack financer.
Com a anècdota, i entre moltes altres empreses, també ha sigut conseller de Gamoo Outdoor, un fabricant de rifles d’aire comprimit. Demostració que aquest senyor és un professional total ja que no deixa cap àrea del sector de la guerra sense cobrir: des de els balins de plom fins a els míssils amb capacitat nuclear, passant per bombes de raïm, granades antitanc...No dubtem que sabrà on anar a comprar les armes que acabarem pagant els contribuents. Perquè tard o d’hora o pagarem, estigueu segurs. Ell ho està, i és un professional i molt amic dels que ens vendran els artefactes de la mort que serveixen per...
Hem d’estar tranquils, aquest senyor a més de conèixer el món de l’exèrcit, i els seus negocis assassins, té les condecoracions de la Gran Cruz de Isabel la Catòlica, la Cruz de Plata de la Guardia Civil i la medalla del mèrit policial. Només li manca alguna condecoració civil que li disfressi una mica més aquest currículum amagat i tan professional. No dubteu que la tindrà.




dissabte, 14 de gener de 2012

Prou, no?

Estimades i estimats,
Cansats d'esperar, un grup de mestres, alguns al voltant de Deixa de ser una illa i molts  altres no, hem decidit engegar una proposta que esperem que sigui apropiada del màxim número de mestres i professores possibles. Una proposta per remenar el cistell de les pomes podrides, una proposat per obrir diferents formes de lluita, de visualitzar la gran estafa que s'està produint, en aquest cas a l'ensenyament públic.
No és la millor, no és única, segurament no serà triomfant, ens portarà molts mal de caps, però és la proposta que podem fer sense esperar a les masses, sense esperar estranyes estratègies sindicals. A més és complementària i, què nassos, qui no vulgui que no la faci!
Ens veiem!!

Prou, no?
Fins quan?, què ha de passar?, què més ens han de prendre? A on ha d’arribar l’ensenyament públic perquè les persones que hi treballem diguem prou? Què hem d’esperar?
Algunes no volem esperar més. A les comarques tarragonines passem a l’acció ferma, pública i compromesa, una acció que confrontarà de forma directa la realitat del dia a dia d’escoles i instituts a les mentides i muntatges del poder sobre l’estat de l’ensenyament. Sabem que som moltes, però ens haurem de significar, com més millor. Sabem que courà al Departament la proposta, ja hem tastat altres vegades la seva ràbia quan els mestres i professores ens hem tancat a diversos centres escolars altres vegades. Ho esperem tot dels caps polítics del departament, i res bo, no ens enganyem.
Es tracta de posar el cos, part del nostre temps i resistència davant les amenaces i trampes que el Departament ens posarà. Res nou, res que no hagi passat ja. Si s’han guanyat drets al llarg de la història és perquè s’han defensat i reclamat, posant temps i esforços col·lectius, de totes i tots, del màxim nombre de persones possible.
Sí. Ens tancarem. Un dia a la setmana, a escoles i instituts. Començarem a un centre i potser, la setmana següent, som desenes. Ves a saber, només dependrà dels que estem fartes de veure com ens prenen el pèl, com no ens respecten i com ens roben tot allò que els deixem.
Plantem-nos!, prou ja!
Us convoquem a l’assemblea oberta que tindrà lloc el proper dijous, 19 de gener a les 19 hores al Espai Kesse de Tarragona ( c/ Sant Antoni Maria Claret, 12-14, Tarragona) per desenvolupar aquesta proposta a més de debatre i consensuar altres propostes d’accions complementàries.
Us hi esperem!

dimecres, 4 de gener de 2012

Una altra Bala perduda

Estimades i estimats,

aquí us deixo la columna Bala Perduda de la revista Catalunya nº 135 que edita la CGT. Us recomano llegir-la amb la cançó de los Porretas i l'Aurora Beltran de fons...

Preparada

Així, en femení. La societat, la joventut, la gent…està preparada, repeteixen els mitjans de comunicació captius del poder econòmic i dels seus interessos. Diuen que es refereixen a que hi ha molta gent, molt jovent, moltes persones preparades, que possiblement sigui una de les generacions més preparades de la història d’Espanya.

I jo em pregunto, preparades per a què? Per obeir? Per callar? Per no tenir el mínim instint i saber crític? Per això està preparada la societat més preparada de la història? Es refereixen a això els que manen i deixem manar?

Sens dubte les preses de pèl que els governants ens acostumen a oferir sobrepassen l’insult a la intel·ligència, però estem preparats per assumir i callar. Òbviament que parlem als bars i cafeteries, que hi ha gent emprenyada, però el poder, ple de calculadors psicòpates que analitzen el que passa a peu de carrer, té clar el seu objectiu malaltís: l’acumulació de poder i capital, la seva subsistència.

La por i el terror que es genera des del poder, per tal d’evitar la dissidència i la contestació, té una gran part de culpa d’aquest silenci. La repressió policial és una de les primeres defenses que, els que deixem manar, fan servir. Per això la BRIgada Mobil, la BRIMO, els antidisturbis dels mossos d’esquadra , és un dels pocs col·lectius, si no l’únic, que en època de retallades ha tingut augment de personal i millora de recursos. En Puig, el braç executor de la feina bruta del “govern dels millors” ho ha tingut clar, juntament amb el seu director general Manel Prat i els seus comandaments, ja deien al setembre que «Si centenars de persones seuen i bloquegen un carrer, la tàctica tradicional antidisturbis ja no val. Allò d’estirar per aixecar-los com si arranquessin cebes no pot fer-se amb tanta gent. Aquesta comissió busca respostes davants nous mètodes de protesta” . I tant amples que es van quedar. Ells i nosaltres que per això estem preparades.

La prioritat està clara, més antidisturbis, més recursos, noves estratègies policials és agressives, noves interpretacions legals sobre els no drets de manifestació. L’exèrcit d’en Mas està agafant força, venen corbes, el seu ministre de la guerra està rearmant i preparant la defensa, vol donar temps a robar-nos i esquilmar-nos als seus amics, a aquells que va conèixer a l’escola o a les joventuts del partit fa molts anys.

Si teniu dubtes sobre això apropeu-vos a saludar al Mas o als seus camorristes i veureu tot el que us explico. Ells somriuen, protegits i envoltats de cossos armats i també protegits. Nosaltres tenim el cos i el somriure de veure que no estem sols, que som milions i que el planeta no és seu. I que els hem d’aturar, que carai!




Tú, chaval. Se que también
querrás saber qué coño pasa aquí.
Pues bien, verás. Te lo diré sin más.
Y así, los dos, nos podremos reir.

Toda la vida preguntando
y nadie sabe por qué,
un obrero trabajando
nunca termina el mes.

Si tenemos que callar y fingir que todo va bien,
no miraremos a otro lado.
Si tenemos que callar y fingir que todo va bien,
no miraremos a otro lado.

No, joder. No puede ser.
Que te pidan lo que no puedes dar.
Porque, sabrás, que no debes callar
y así gritar: ¡no vamos a tragar!

Aún seguimos preguntando
y nadie va a responder,
por qué un obrero trabajando
nunca termina el mes.

Si tenemos que callar y fingir que todo va bien,
no miraremos a otro lado.
Si tenemos que callar y fingir que todo va bien,
no miraremos a otro lado.

dimarts, 3 de gener de 2012

2012

Estimades i estimats,

Comença un nou any però tot continua igual. Els rics són més rics i els pobres més pobres. I ja està, només cal mirar algunes noticies com aquesta, o aquesta, on queda clar que els que tenen més només volen tenir més a costa del que menys tenen. Va així la cosa del capitalisme. Respecte al valor de la democràcia val la pena pensar en les mentides que deia el PP abans de pujar al poder i les veritats que està aplicant ja. Tot el contrari que van dir. I ningú es sorprèn...

En aquest clima d'estupefacció fa uns dies vaig a l'entitat bancària on m'ingressen la nòmina i trobo tancat el caixer automàtic. Cert és que està intervinguda i a punt de ser rescatada amb els diners de tothom, tot i ser ben privada, però no era aquest el motiu del tancament momentani del caixer. 

El motiu és que un "senyor es fica al caixer a dormir i ho deixa tot ben brut" i per això els treballadors-matons de l'entitat bancària en fallida que espera els nostres diners per sobreviure, van a despertar a aquest senyor i tanca el caixer perquè no ho torni a fer. Tant li dóna que els seus clients haguem de treure diners per comprar el pa i la llet, tant li dóna que, possiblement, el senyor que fan fora ha pagat, paga o pagarà part del rescat que els governants donaran a aquesta entitat que es diu UNNIM. 
me gusta cuando votas porque estas como ausente
Evidentment que les treballadores de l'entitat apliquen els protocols interns, fer fora a la gent que no té casa, tot i haver milers i milers d'habitatges buits.

Sí, ja sé que tot costa esforç, però em resulta curiós que l'apliquin amb aquesta fermesa els que viuen dels nostres diners, de forma directa o indirecta. I no només hi viuen, sinó que hi viuen molt bé, tal com es deia a la noticia anterior.

I molt més curiós és que un ens que viu de la confiança que li ofereixen els seus clients no tingui la més mínima confiança dels seus clients i persones que la sustenten, ja sigui el senyor que fan fora i que l'únic que fa és dormir o jo mateix, que encara no he pixat al caixer automàtic. Ja sabem que passaria si tots els clients de qualsevol banc o caixa anéssim a treure els nostres calerons.

Quan he qüestionat aquesta actitud a les treballadores de l'entitat sempre m'han dit que el senyor deixa molt brut el caixer i que la gent te por d'entrar a treure diners i el senyor està a dins. Resposta curiosa ja que el senyor va brut, efectivament, al no tenir una dutxa disponible. I clar, per tal que la gent no tingui por del senyor, tanquen el caixer i així ningú té por. Així va la cosa del capitalisme. Por, tancar, mentir, paraules bàsiques d'aquest model econòmic.

Comença el 2012, aquesta falsa crisi és una estafa semblant a la de fa 10 anys justos, l'estafa del euro. Recordeu? Aquell dia que quasi tot va pujar de preu el 50%, com a mínim. Menys els nostres sous, els sous del pobres, no els dels rics, el sou dels que manen democràticament, es clar.

Igualment, bon any.