dimecres, 30 de novembre de 2011

I diuen que no hi ha diners per educació!!

Aquest és l'article del mes de desembre de la revista Catalunya....


516.296 euros

Qui busqui feina o recursos per anar tirant, sapigueu que teniu fins a final d’any per presentar-vos a la convocatòria que proposa la “Resolución 150/38241/2011, de 7 de noviembre, de la Dirección General de Relaciones Institucionales de la Defensa, por la que se convocan subvenciones, en régimen de concurrencia competitiva, para la promoción y difusión de la cultura de defensa y de la imagen de las Fuerzas Armadas, correspondientes al año 2012.”

Per si algú es pregunta quines activitats es poden fer per difondre i promocionar aquesta “cultura” la convocatòria del BOE dóna idees com cursos, seminaris, foros, projectes d’investigació, estudis sociològics, jornades, exposicions i, el més preocupant, “Actividades para impulsar y promover acciones en el ámbito escolar, no universitario (educación primaria y secundaria), en materia de educación y promoción, de los temas relacionados con la educación para la paz, la seguridad y la defensa, el patrimonio histórico y la historia militar”.

Si no teniu clar els temes i voleu anar a “tiro fijo” la mateixa convocatòria dona idees que estaran de moda l’any vinent dins del món militar. Temes tant “interessants” com el VIII centenari de la batalla de les Navas de Tolosa al 1212, la commemoració del naixement de Tinent General Manuel Gutiérrez Mellado, el centenari del establiment del Protectorat espanyol al Marroc o l’estratègia espanyola de seguretat.

516.296 euros que tenen per objectiu reforçar la consciencia de la seguretat i defensa nacional amb les activitats que desenvolupen les Forces Armades, dins i fora de les fronteres espanyoles. Així ho diuen i ho paguem dels nostres impostos. Demanen treballs amb un enfocament integral per la resolució de conflictes i gestió de crisis i amb les noves perspectives de la relació entre les Forces Armades, les organitzacions internacionals, les ONG i demés entitats publiques o privades respecte la realització de missions internacionals de pau i d’assistència humanitària….

Ara bé, per arrodonir-lo, d’aquests 516.296 euros, 471.440 euros són pels que realitzin activitats directa o indirectament relacionades amb les Forces Armades i la resta (44.856 euros) per a estudis a favor de la pau…Que us pensàvau!

Ja sé que us agradaria parlar més de la pau, ja conec als que llegiu aquesta columna, però l’exèrcit i els governs tenen clar els seus objectius i han de dissimular les seves misèries. Per això mai està de menys donar un petit toc pacifista a tanta mesquinesa, tasca que fan els mercenaris que aposten en aquestes convocatòries i les porten a les escoles dels seus nens o alumnes. Es ven molt bé un treball sobre la pau i l’exèrcit fet per un nen. I sembla que diners no en falten per comprar-lo. La crisi no és igual per tothom.

Deixo un vídeo perquè, com a mínim, riurem


!

dilluns, 21 de novembre de 2011

Jornada Espiral 2011, del Guix a la pissarra digital

Estimades i estimats,
Com ja sabeu, dissabte passat va ser un dia intens. He començat a explicar els esdeveniments pel final, però pel matí vaig participar a una jornada que, organitzada per docents especialistes en noves tecnologies, ens va convidar a explicar el projecte de Ràdio SISnesta, l'emissora per internet que vam fer el curs passat a la Ginesta.
Va ser un goig i un gran reconeixement el poder explicar davant un nombrós auditori la feina feta, tot un premi. A més va generar molt debat i interès! I sembla ser que va agradar molt!
Us deixo amb el vídeo de la nostra exposició i amb el que vam passar després, la valoració dels nens i nenes de l'escola respecte la ràdio.



Watch live streaming video from espiral at livestream.com





diumenge, 20 de novembre de 2011

25 años no son nada

Estimats i estimades,

Ayer me reencontré, 25 años después, con algunos de los que fueron mis compañeros y compañeras de pupitre a lo largo de 8 años. Un reencuentro que no todos teniamos claro de hacer o ir, una vez acabada la  EGB hubo una diáspora que hizo que perdiesemos el contacto entre la mayoria de nosotros, no todos. El final de una etapa y el comienzo de una vida nueva.

Así habia incertidumbre sobre el qué hablar, qué contarnos, cómo reconocernos, qué explicar. Cierto es que habia habido un primero contacto por las redes sociales, un tanteo satisfactorio que nos animó a algunos a acudir a la cita que promocionó, sobretodo, Pablo.

Tengo que decir que al cuarto de hora de estar juntos habian huido las incertidumbres, los miedos, la vergüenza y empezó a suceder que parecia que no hubiesen pasado 25 años desde la última vez que nos vimos. Un espejismo.

Afortunadamente han pasado 25 años, hemos crecido, pasado vicisitudes, malos dias, jornadas gloriosas, desengaños, amores, nacimientos, frustraciones y alegrias. Compartirlas ha sido bonito porque nuestro origen es común, venimos del mismo barrio, Marianao, un barrio obrero, plano, humilde, trabajador, luchador. Y en nuestras biografias está escrito, por lo que pude compartir anoche. A lo largo de estos 25 años no hemos dejado de hacer lo que compartimos esos 8 ó 9 de infancia, de recreo en la plaza del barrio, de clases hacinadas, de familias comunes y casi intercambiables. Porque lo que nos enseñaron nuestros padres y madres era común y compartible: esforzarse que somos currelas y nadie te va a regalar nada.

Inevitable pensar en la pelicula de Joaquim Jordà, 20 años no es nada, el trailer es suficientemente claro como para repetirlo en palabras. Caminos que se separaron, con sueños y expectativas aunque, en nuestro caso, no fuesemos conscientes aún.

No estábamos todos, uno no podrá estar nunca más, espero que la próxima vez faltemos menos para acordarnos de más.

Pese a los miedos previos, fué un placer.
un abrazo