Benvolgudes i -uts.
 |
| El Doctor Sapastre |
No era el cas de les darreres colònies escolars que els infants de l'escola Llebetx van fer a La Censada (a Santa Margarida de Montbui), on una vuitantena de persones, entre infants, mestres i monitors vam passar tres dies en un entorn meravellós i preparat pel gaudi i l'experimentació circense.
He conegut al Dr. Sapastre personalment aquests dies tot i que ja sabia d'ell des de l'any 2008, i és que el Dr. Sapastre és el germà clown de la Núria Peretó, la mare del David, un estimat exalumne de quan feia de mestre a l'escola La Ginesta de Segur de Calafell. Persones molt especials i recordades.
 |
| La Censada |
Sovint els records venen barrejats i enredats amb la quotidianitat. Ja ho va explicar el Proust amb una magdalena, en bonic i llarg, fa una bona pila d'anys i a mi em va passar aquests dies a La Censada. Ja tenia clar que el lloc m'enredaria la memòria, la casa de colònies La Censada és un lloc que forma part de la meva biografia, el lloc on vam celebrar que feia 40 anys. Un moment del qual encara en parlem de tant en tant, malgrat els 12 anys que ja han passat.
Però no m'esperava al Dr Sapastre que, amb tota la seva companyia de clowns, va recordar-me de la importància de crear espais on poder riure, crear, compartir i empatitzar des de l'humor i l'amor. Sovint, i al món de l'educació és cada vegada més visible, escoltem grans frases i posts d'instagram que ens parlen de tot això. Sense context, com una recepta a aplicar, com veritats inqüestionables que naveguen per despatxos i s'amplifiquen des de mitjans com a revelacions divines. Grans frases que sovint naufraguen per passadissos i aules, tot i estar penjades de parets, per increïbles.
La companyia del Dr Sapastre sap fer realitat i creïble, des de la praxi més contundent i ferma, la creació d'un espai amable, de gaudi, de creació, de riure, amb humor i amor, sense cap frase digna de post instagramer. Amb el tracte als infants, sense adornar-se, vetllant per creativitat genuïna i infantil, amb fermesa vers comportaments no respectuosos. I rient malgrat les dificultats, que el món va ple. El mateix Sapastre va haver de recórrer a un doctor traumatòleg perquè al segon dia es va trencar un dit i, ni el guix de la mà ni el mal, li va impedir de venir a saludar-nos, això sí amb una mà.
 |
Són els hospitals un lloc conegut pel Dr Sapastre on passa part del seu temps, mirant de fer més portable l'hospitalització dels pacients i la tasca del personal sanitari, fent de Clown hospitalari, en tots els sentits de la paraula.
El Dr Sapastre, i la seva companyia, ens van aplicar teràpies antigues que venen de lluny: humor, amor, compromís, solidaritat i empatia, amb una punxada de realitat i credibilitat que arriba molt endins. Esperem que deixi uns efectes duradors en totes les persones que l'hem rebut. Segur que trobar-nos més doctors Sapastre pel món ens ajuda, per si passen els efectes d'aquests dies passats a La Censada. Això i la memòria, amb magdalena proustiana o sense.
