Lògica militar

Aquesta és la columna Bala perduda de la revista Catalunya, corresponent al número de setembre del 2012.

Lògica militar.

Perdoneu l’oxímoron del títol però el mes d’agost ens ha portat una noticia que podria semblant sorprenent. Però que, com veureu, té la seva lògica. Militar, es clar.

I és que el Tribunal Supremo ha rebaixat la condemna a un sergent de l’exèrcit espanyol que va pegar a la seva esposa. Un altre cas de misogínia i masclisme a la  judicatura pensareu i segurament no anirem errats, però aquesta vegada podem afegir algun altre indicador de com es pensa dins del cap d’alguns togats.

Bush seguint la lectura amb el llibre del revés...

A aquest suboficial de l’exèrcit espanyol el van condemnar al 2008 a nou mesos i un dia de presó al jutjat de lo penal nº 21 de Madrid, a més de prohibir-lo portar armes al llarg de dos anys. Sentència que va ser refermada per l’Audiència Provincial un any després.  Arrel de la sentencia, el Ministeri de defensa va obrir un expedient disciplinari per "haber sido condenado por sentencia firme en aplicación de disposiciones distintas al Código Penal Militar, por un delito cometido con dolo que lleve aparejada la pena de prisión". Així al valent sergent li van  caure 9 mesos i 1 dia de suspensió de feina que no va dubtar en recórrer ja que, una cosa és tenir una condemna de presó (que no implicava complir per la durada) i continuar “treballant” i l’altra és que et sancionin per a treballar. Així va interposar un recurs contencioso-militar davant la Sala Quinta del Supremo que torna a donar la raó als tribunals anteriors i al ministeri de defensa “por "la gravedad e indignidad de su comportamiento".

Però la sentència d’aquest tribunal concreta que “(...) hay que valorar positivamente la infrecuente circunstancia de que el suboficial hoy demandante se encuentre en posesión de varias condecoraciones, distintivos y Menciones Honoríficas, así como su acostumbrada o asidua participación en operaciones de mantenimiento de la paz en un escenario de la dificultad y peligrosidad de Afganistán, en el que resulta frecuente que los participantes en tales operaciones hayan necesidad de acudir al empleo de la fuerza armada".

Vaja, que a aquest condecorat sergent, acostumat com estava per la seva feina a fer ús de la força, li resulta normal arreglar certs assumptes amb violència, execrable diu el tribunal, es clar, però empentat per una feina que li exigeix fer-ho. És el preu de la pau, si vols estar tranquil·la a casa, millor callada. Si vols implantar la pau, millor fer-ho a bombassos. És la lògica militar que, en aquest cas, li ha servit al valerós militar per a veure reduïda la seva condemna.

La Sala Quinta del Tribunal Supremo va rebaixar a cinc mesos de suspensió de feina al entendre que nou mesos era una extensió “absolutamente desproporcionada" analitzats els fets, tot i que el propi tribunal els califica “ de indignos, graves y repudiables”, poc abans d’anomenar a la sentència una llarga llista de condecoracions i mèrits militars del valerós soldat espanyol. L’ardor guerrero manifestat pel sergent ha trobat algú que entengués que necessitava un bon repòs del guerrero.

Toni Àlvarez