dissabte, 5 d’abril de 2014

Una de portavions...

Aquest és l'article del Bala perduda del mes de maig del 2014 a la revista Catalunya de la CGT, i de la revista  Paraules per la Pau de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau del mes d'abril.

Veureu que l'article comença amb un portaavions i acaba amb un altre. No és un error tipogràfic, ni de transcripció, és l'error de funcionar a cegues, de no saber molt bé que ha de passar o venir a la nostra ciutat.

Que si, que no...
Fa justament un any es va filtrar a la premsa que el port de Tarragona tornaria a ser base operativa de la US Navy. Es deia que l’Autoritat portuària de Tarragona havia obert negociacions amb l’ambaixada dels EEUU per oferir els seus serveis. I la premsa anava plena, aquells dies de fa just un any, dels beneficis que tal arribada provocaria a la ciutat: una pluja de milions d’euros sobre els negocis i botigues de la ciutat. En aquell moment, a la Coordinadora, ens vam mobilitzar parlant amb el màxim d’entitats i moviments socials, on la majoria ens expressaven el seu rebuig. Cert és que no vam preguntar a CiU ni al PP, i aquest tema es va anar diluint com un sucre en aigua.
El cas és que el 13 de febrer d’enguany el Diari de Tarragona donava l’exclusiva de l’arribada del portaavions de propulsió nuclear USS Dwight Einsehower, i ens delectava amb uns dies de “noticies” sobre els beneficis econòmics i socials d’aquesta nova arribada. Pocs mitjans es van fer ressò aquesta vegada de la filtració que donava per quasi fet l’arribada en dos mesos del portaavions, oferint tota una estratègia d’intel·ligència militar, perdó per l’oxímoron. Sí que va haver-hi més ressò quan, pocs dies després, es desinflava el globus perquè -algú s’havia adonat ara- el conveni bilateral entre governs no permetia l’entrada de vaixells amb propulsió nuclear al port de Tarragona... De moment.
 
Al llarg d’aquests darrers mesos, la Coordinadora ha mantingut diverses entrevistes amb en Quim Nin, el delegat del govern de la Generalitat, en Jordi Sierra, el subdelegat del govern de Madrid i la regidora i portaveu de l’Ajuntament, Begoña Floria. I la resposta ha sigut, en tots tres casos, similar: que no tenen molt a dir perquè “no tenen constància” o bé “no saben res”, i que en qualsevol cas han d’acatar la normativa internacional. Podríem dir que sí que hi ha una novetat, que ens va fer saber el subdelegat del govern, i és que, per acollir aquest tipus de vaixells de propulsió nuclear, caldria el "consens" entre l'Ajuntament com a govern local, la Generalitat com a govern autonòmic i el govern espanyol. Tots tres nivells de l’administració haurien d’estar d’acord i demanar-ho explícitament.
No deixa de ser rellevant que és la primera vegada que oficialment i pública alguna institució digui obertament que cal aquest consens per permetre atracar vaixells de guerra de propulsió nuclear al port de Tarragona. No sabem què ha passat entre aquestes tres institucions en aquest temps; semblava que hi havia acord... o  no. Ningú no sabia res, però tothom estava al corrent. Totes tres institucions tenen clar que el Port és simplement un gestor d’una infraestructura i, a la vegada, el braç executor de les ordres o els consensos polítics. La premsa ha fet el paper de “correveidile” dels interessats, jugant la partida com un croupier, repartint joc, augmentant expectatives, generant “Il·lusió”, tot molt a l’estil BCN World, d’acord amb els temps que corren per les nostres contrades.
 S’ha de reconèixer que era difícil, a priori, que es posessin d’acord tres institucions governades per tres partits polítics diferents. No sabem qui ha trencat la partida, la Begoña Floria, des de l’Ajuntament, diu “que està a favor de la cultura de la pau” tot i “no declarar-se antimilitar”. A CiU tenen als seus think tank, experts en defensa, elucubrant amb la futura incorporació a l’OTAN de la Catalunya independent, i al govern central, què podem esperar d’un ministre que ha sigut, fins fa dos dies, conseller d’empreses d’armament?

Des de la Coordinadora pensem que l’arribada de vaixells de propulsió nuclear al port és una escalada en la militarització de la ciutat, a més d’alertar dels perills que comporta per a la població i el medi la presència d’aquest tipus de vaixells. Però no volem deixar de denunciar la presència de vaixells militars al port de la nostra ciutat que, sense propulsió nuclear, continuen portant armament, destrucció i imperialisme per la mediterrània, i no els presumptes beneficis econòmics que no van més enllà dels bordells i les cadenes de menjar ràpid.
No sabem qui mou realment els fils dels interessos d’aquesta desitjada arribada de la US Navy. Sí que sabem que, la mobilització i el posicionament de bona part de la ciutadania, permet fer front a les ànsies militaristes i econòmiques dels que volen fer negoci amb el que sigui, sense escrúpols.
Aquesta setmana està a Palma de Mallorca el portaavions USS Harry S. Truman, deixant una presumpta pluja de dòlars que la premsa anunciarà amb un rigor propi de Golden Sachs, tot oblidant el multimilionari cost de la maquinària de matar que alberga i transporta els “pacifistes” del nou ordre mundial. Soldats que vénen o van a algun teatre d’actuacions internacional on pacificar a cop de dron. Aquesta és la nova cultura de la pau global.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada