Feliçment, de visita.

Estimades i estimats,

Aquesta setmana he estat amb en Xavi, mestre i còmplice imprescindible, visitant escoles que fan, allò que en diuen, bones pràctiques educatives. Escoles que sabíem que funcionen amb una manera de fer i ser diferent al que la majoria de centres fem. Ja sigui per manca d'experiència,per manca de voluntat, per por, per no moure i mobilitzar neguits socials (ja siguin familiars o educatius), sigui pel que sigui el cert és que no són moltes les escoles que decideixen treballar per projectes, centres d'interès o digueu-li com vulgueu, en definitiva escoles que fan de motor vital vers els nens.

Parlar molt bé del que hem vist no vol dir que a la resta d'escoles no es facin coses maques i compromeses, vol dir que aquesta actitud és la de l'escola, no la d'un grup concret de persones, més o menys gran. I que aquesta és la voluntat i aquí van els esforços de tot el centre, de TOTA la COMUNITAT EDUCATIVA qu eposo en majúscules perquè aquest concepte és complert i no un nom que surt als PEC's. Per dir un exemple, les comissions a les tres escoles són mixtes entre mestres i famílies: comissió econòmica, de festes, de biblioteca, de revista....

Ha sigut un goig immens la rebuda que hem tingut a les tres escoles, una benvinguda meravellosa, inclusiva, de voler mostrar la quotidianitat per tot arreu. L'alegria del compartir, del mostrar, una forma de fer comunitària i assembleària que traspua la sala de mestres i inunda la vida escolar. Compartir amb uns mestres desconeguts que venen a observar i a aprendre, sense por, amb autocritica, amb goig. Donar i rebre.

Sense timbres estridents, com a molt una musiqueta suau, les criatures anaven i venien, sense corredisses, potenciant des de ben petits allò que el currículum educatiu anomena autonomia personal. No hi ha preses en aquesta escola, tot té el seu temps, la comunicació personal amb companys, mestres, monitors és una part molt important del dia a dia, els processos d'aprenentatge són prou amplis i globals com per saber que tot arriba i que quasi tot el currículum es treballa, els continguts existeixen i floreixen a petició de la canalla i, increïblement, es treballen molts més que amb les editorials. Sense por, amb molta feina, les mestres són generadores d'activitats que beuen de les demandes dels interessos dels alumnes. Així de difícil.

I felicitat a les escoles, nens alegres i feliços de créixer en un entorn que no els jutja ni  els ofega. L'avaluació continua  que acompanya, no recrimina, l'avaluació que parla de cada nen i nena en funció de com és ella, no en funció de la mitjana de Catalunya, posem per exemple.

Amb en Xavi, el meu còmplice, estem preparant un escrit per explicar més detalladament aquesta setmana d'experiències, us la faré arribar aquí. Ha sigut molt gran observar com el concepte CANAL que algú de vosaltres teniu tant bé definit per la via empírica és una de les bases d'aquestes escoles. Sense canal no hi ha aprenentatge significatiu i amb sentit, potser si que hi ha acumulació de continguts, res més. I veure com aquesta CANAL esta avalat i en funcionament amb practiques metodològiques diverses, respectuoses i inclusives ha sigut com un curs a la universitat. Haurien de ser obligatòries aquestes visites per treure'ns la por i agafar el currículum per les banyes.

Gràcies a les escoles Cervantes de Ciutat Vella, Patronat Domenech de Gràcia i Riera de Ribes de Sant Pere de Ribes per la vostra hospitalitat i acompanyament...