Professionals del disturbi

Perdoneu els lectors habituals del bloc pel llarg temps d'inactivitat bloguera. L'activitat quotidiana laboral, sindical i activista m'ha obligat a prioritzar esforços. Tornem a tenir estones per compartir idees i pensaments. Avui el bala perduda del mes d'abril, de plena actualitat amb l'ofensiva del govern dels millors contra els moviments socials.

Professionals del disturbi

Falses boles de gomes perdudes a l’horitzó de manifestacions, llençades per professionals del disturbi i la dispersió. Tornem a un altre cicle repressiu punyent, el govern del millors ha tirat la línia vermella que el tripartit havia dibuixat de forma esbiaixada. Totes les persones que no pensem com ells ni acatem les seves retallades som enemigues. Tornen les detencions preventives, continuen les falses denúncies i els empresonaments selectius.

De detencions polítiques sumaríssimes ja n’havíem vist, al igual que la criminalització de moviments socials i l’encausament de persones que són absoltes després de comprovar als judicis la manca total i absoluta de proves. Tant és el que passa després, l’opinió pública ja està convençuda i els moviments socials perduts fent mogudes antirepressives per pagar multes i serveis jurídics. Ho deia Goobbles, repeteix mil vegades una mentida i veuràs com es torna veritat, i ho apliquen aquests experts goobbelians de pa sucat amb tomàquet. Ho hem tornar a comprovar amb els mitjans de comunicació del règim, preparats per elevar a la categoria de crim organitzat i terrorisme fets vandàlics que succeeixen molts diumenges de futbol a qualsevol ciutat de l’estat. Que monos queden fent els coros a tota una classe dirigent que es veu atrapada entre les seves mentides i delictes, cada vegada més evidents. El cas de Josep Prat i el holding Innova són el penúltim cas que els tocarà defensar públicament.

Així, mentre els mateixos governants s’autoindulten (recordem que el govern Zapatero va indultar a un banquer condemnat i el de Rajoy ja ha indultat a dos condemnats de CiU) la població ha d’aguantar com es conculquen els nostres drets, a cridar-los, a prendre el carrer, a protestar. Proveu-lo, sortiu al carrer un grup més gran de vint persones amb alguna consigna, no cal tallar el carrer, simplement fer-se notar. En menys de cinc minuts tindreu una patrulla policial demanant permisos i convidant a dissoldre’s si no existeix aquest tràmit. També us passarà que, tot i haver comunicat la trobada, aquesta patrulla demanarà un document identificatiu d’una, i només d’una, persona per aixecar un acta policial.

Torna a haver-hi volta de clau als moviments socials, mentre el poder veu amb espant com hi ha més gent al carrer, com la comunicació entre nosaltres és més ràpida, com les seves mentides, per molt que les repeteixin, cauen amb més velocitat. No ho poden permetre i defensaran el seu xiringuito de robatoris amb cops de pal, amb bales de metall recobertes de goma perdudes, amb gasos, amb acusacions i denúncies falses.

En aquesta partida toca treure’ls la màscara i dir a cara descoberta el que són, uns lladres, sense la por que generen els seus disturbis i paraules, les seves acusacions i la seva degeneració del carrer. Tenen molt interès en tapar tant d’espoli amb uns contenidors cremats. Tenen molt a amagar, millor si es cremen, pensen.