Sarajevo

Estimades i estimats,

acabat d'aterrar de Bòsnia, acabant de prendre consciència d'on és la guerra ara per ara. Aquí, al nostre país. Curt i ras.

La guerra del capital i els magnates, la guerra dels "guapeados" que treballen de directors de banc i els xulos que trafiquen amb accions que no valen res, més que la tinta que porten impresa. I fora.

I la dels mediocres, la majoria pagats amb els nostres propis diners, que els hi donen cova, que callen o que, fins i tot, els cobreixen amb les seves mentides, fent-nos creure que som curts. No, no ho som. Potser ho hem fet veure perquè semblava tan gros i evident que dubtaven alguns. Però ja no, tremoleu. Hem perdut la por, ja queden menys coses a perdre.

A la capital de Bòsnia s'estan refent d'una guerra, amb bombes i bales, amb un setge criminal consentit per una comunitat internacional que no li va convèncer la mort quotidiana dels seus habitants, la majoria musulmans. Uns 15000 segons sembla. No són dels nostres, va arribar a dir un alt càrrec de l'administració ianqui. Impacta molt trobar-se edificis quotidians crivellats per la metralla i  de munició, al igual que costa trobar al rostre de la gent restes d'aquella tragèdia, segons sembla pel seu tarannà.

És més fàcil trobar gent aquí desesperada pel carrer, i no és pel nostre tarannà... 

Una imatge diu més que mil paraules, les meves les vull reservar pel que tenim aquí i ara. Us deixo les fotos de Sarajevo d'aquest mes.