dijous, 26 de juliol de 2012

Els mestres de la Joncosa

Estimades i estimats,


fa temps que repeteixo tot el que he aprés d'aquest curs a la Joncosa. Dels nens i nenes, de les famílies, dels companys i companyes...un any ric en trobades i retrobades, ric en moments màgics, ple d’ espais d'aprenentatges i creixement. L'escola com un espai en construcció constant, un luxe en els temps que corren per a alumnes, famílies i professionals.

Ja sabeu que no ha sigut fàcil: traves burocràtiques i administratives, algunes amb molta mala llet, el reduït espai i condicions físiques al centre, la trajectòria i història de la pròpia escola que portava a sobre una gran càrrega pejorativa i negativa des de feia anys...

Amunt!
I aquest curs ha passat allò que l’escola necessitava, un grup de mestres heterogeni i peculiar amb un denominador comú: l’estima per la nostra tasca i el respecte per la canalla. Afegim les ganes d’entendre’s, de debatre, de compartir, de créixer, d’aprendre, de fer una escola  on faci goig anar i treballar, amb un clima afavoridor per a la canalla i les famílies, oferint un espai on formar-se i saber més i fer millor. Un grup humà amb el que ha valgut molt la pena dedicar tot el temps possible. Un grup humà que és desfà, denominador comú a les escoles del nostre país estat. Desfer per tornar a refer.

No oblidaré aquests mestres que tanta passió i saber han abocat a la quotidianitat de l’escola de la Joncosa i que desitjo i espero que la puguin gaudir en altres escoles ben aviat: Trini, Xelo, Xema, Voro, Sara, Dani, Ade...

Ens quedem la resta de mestres, Laura, Gemma, Yoli, Patricia, Inés, Cristina, Xavi , Bárbara, Gali i jo mateix que intentarem mantenir la flama que vam encendre entre tots el curs passat. La canalla de l’escola s’ho mereix, tornarem a insistir, a guanyar i a perdre. Però girarem la cara al vent i continuarem endavant...tal com deia en Martí i Pol.

Del bosc, abans tan pròxim,
a penes te’n recordes;
i, tanmateix, forma part de la teva
particular història.
Oblidar també és viure.
Ara torna a ser el temps
de seure pels pedrissos,
de clavar els ulls al bell mig de la tarda,
de rentar-se les mans
amb l’aigua de la pluja.
Revindran els torrents.
És l’hora del blat tendre i de la sal.
Gira’t de cara al vent i, a poc a poc,
sentiràs com la pell se’t desarruga. 

Molta sort a tothom i endavant!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada