divendres, 12 d’octubre de 2012

Dents i ungles, la veu feta poesia

la Maria a una botica a Marrakesh...
Fa  dos anys que Dents i ungles navega per les ones radiofòniques del Camp de Tarragona, en directe des de Reus, tots els dilluns de 20h a 21h, a 6punt Ràdio.

La Maria porta dos anys llegint poesia, dos anys preparant immensos programes que aquesta dona vesteix amb la seva preciosa veu i maquilla amb una acurada selecció musical. Tanta immensitat com humilitat. Així que, tot esperant que un dia obri a la llum el bloc que ja està vestit, a partir d'ara penjaré en aquest modest bloc els arxius que, metòdicament, penja i envia a tot aquell que li demana.
Gràcies Maria!




Emyli Dickison


Textos: Antologia de la poesia lírica nord-americana (Trad. d'Agustí Bartra); Poemas (Trad. de Margarita Ardanaz, 2000); Crónica de plata (poemas escogidos) (Trad. de Manuel Villar Raso, 2001)

Música: Agnès Vesterman, Bertrand Giraud - Kodály ("Épigrammes Printemps"); Tigran Hamasyan ("Shogher Jan (Dear Shogher)"); Adele ("Hometown Glory", "Lovesong"); Jorge Grundman ("Surviving a Son's Suicide I. Browsing His Childhood Photographs", "Surviving a Son's Suicide II. Remembering His Awkward Age");  Elena Kats-Cherning ("Calliope Dreaming"); Krystle Warren ("Sunday Confort"); Sandrine Piau - Le Premier Cri ("The First Cry"); Sandrine Piau - Vivaldi ("Nisi Dominus RV 608: 'Cum dederit'"); Paolo Fressu ("Fellini"); Rachel's ("Promenade"); Collapse Under The Empire ("Find A Place To Be Safe"); Jordi Rossinyol ("Solo sueño").
      
Una poeta per viatjar lluny sense sortir de l'habitació. Amb la col·laboració d'Isabel Pemjan.
Una abraçada,
María
La nau millor per a anar lluny
sempre serà un bon llibre.
No hi ha corser que corri més
que el de la poesia.

Adhuc els pobres poden fer
aquesta travessia
sense pagar res de pontatge.

Oh què barat resulta el carro
que duu una ànima humana!

              * * *
Tant com el cel la ment és ampla.
Posa'ls, si n'has dubtat, 
junts, i veuràs que un cap dins l'altra,
i encara tu al costat.

Més que la mar la ment és fonda.
Ajunta'ls, blau i blau:
s'absorbiran talment l'esponja
que dins el cubell cau.

La ment i Déu pesen igual.
Si alçar-los de debò 
tractes, sabràs que s'agermanen
com els mots i llur so. 

(Emily Dickinson, Trad. d'Agustí Bartra)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada