Estimades i estimats,
aquí teniu el Bala perduda de la revista Catalunya i l'article del Paraules per la pau del mes de juliol. Seguim!
Una abraçada i bon estiu!
Reconec
que en Plàcid Garcia Planas ha passat, directament i al meu ideari, a ocupar part
del buit generat pel Javier Ortiz i en Haro Tecglen. La
lectura matutina em va portar a fer una petita recerca del Plàcid i comprovar
que, aquest reportatge era fruit del demolidor
passeig de quatre jornades per
“la zona zero de totes les guerres” com anomena ell mateix a aquesta fira anual
que es fa a Paris cada any. En Plàcid,
després d’haver cobert moltes de les guerres del món als darrers 20 anys
presenta un bagatge personal i
professional que li permet afirmar que “Todo en Eurosatory, la mayor feria de armamento del mundo, respira
a eso, a guerras que siempre se ganarán. Miles de businessmen sopesando fusiles que ellos nunca dispararán,
acariciando todo tipo
de misiles y complementos para el soldado. Excepto ataúdes.”
aquí teniu el Bala perduda de la revista Catalunya i l'article del Paraules per la pau del mes de juliol. Seguim!
Una abraçada i bon estiu!
És
un dia de juny i faig el tallat matutí mentre miro la secció d’internacional de
La Vanguardia, sense esperar molt més
que llocs comuns plens de mort i fotos de grans líder mundials desitjant-se la
pau, com a una missa de diumenge qualsevol. Però hi ha un article a doble
pàgina que em crida l’atenció pel títol i la temàtica: “Eurosatory, la feria que ofrece todo tipo de armas y complementos para
soldados excepto ataudes.” Comença forta la cosa, em dic mentre li poso la
sacarina al meu tallat.
A
mitja lectura de l’article he d’anar a buscar a l’autor del reportatge per
assegurar-me que l’ha escrit en Rober Fisk. I no, Plàcid Garcia-Planas és diu
el periodista que, al llarg de 10 minuts, em va reconciliar amb la premsa servil.
Un reportatge brutalment meravellós, al meu modest entendre, on la barbàrie
militar, amb tots els seus eufemismes, queden tant i tan bé retratats.
Reconec
que en Plàcid Garcia Planas ha passat, directament i al meu ideari, a ocupar part
del buit generat pel Javier Ortiz i en Haro Tecglen. La
lectura matutina em va portar a fer una petita recerca del Plàcid i comprovar
que, aquest reportatge era fruit del demolidor
passeig de quatre jornades per
“la zona zero de totes les guerres” com anomena ell mateix a aquesta fira anual
que es fa a Paris cada any. En Plàcid,
després d’haver cobert moltes de les guerres del món als darrers 20 anys
presenta un bagatge personal i
professional que li permet afirmar que “Todo en Eurosatory, la mayor feria de armamento del mundo, respira
a eso, a guerras que siempre se ganarán. Miles de businessmen sopesando fusiles que ellos nunca dispararán,
acariciando todo tipo
de misiles y complementos para el soldado. Excepto ataúdes.”
Mentre
acabo el tallat, i remiro el reportatge, m’adono de l’agermanament que faig
mentalment del Plàcid amb l’Evaristo
Paramos quan aquest canta aquella cançó del pilot de bombarders Jonnhy:
“Johnny no mata a la gente:
elimina el objetivo. Johnny no es un asesino, Johnny tiene un buen oficio.
Johnny es frío y profesional.”
La
realitat és tossuda, la massacre i la mort disfressada d’objectius assolits i
de recerca de la pau necessita de narradors que desmuntin, de forma
intel·ligent i contundent, la mentida que ens volen vendre pel nostre bé i que
en Paul Valery va definir de forma inapel·lable fa un segle: “La guerra es una masacre entre gentes que
no se conocen para provecho
de gentes que sí se conocen pero no se masacran.”
En
Plàcid Garcia-Planas dubta sobre com "adverbiar
el patiment, adjectivar la foscor i
puntuar la mort"...i jo, que l'he llegit amb un tallat edulcorat a la
mà, penso en com m’agradaria que no hagués de tenir aquests dubtes ètics i
periodístics i imagino com, tones de sucre, inunden aquesta "fira" de la
mort i la destrucció, devastant aquesta zona zero de la infàmia i el dolor, un espectacle ben ensucrat!
Mentre
pago el tallat, somric pensant que he descobert un altre antimilitarista
emboscat a unes pàgines difícils d’imaginar, com a bon emboscat.....
Us
deixo l’enllaç del reportatge i un animo a que el llegiu...
http://www.lavanguardia.com/internacional/20120625/54316336593/eurosatory-feria-armas.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada