diumenge, 8 de febrer del 2015

No ens faran callar, tot i que ho tornin a intentar.

Estimades i estimats,
aquest és l'article del Paraules per la pau del mes de gener del 2015.
Sembla ser que ha entrat en vigor l’anomenada Llei Mordassa. Fins ara podríem dir que tot allò que castigarà aquesta reforma de la llei es podia fer sense conseqüències: fotografiar a policies cometent presumptes delictes, encerclar organismes oficials, convocar manifestacions sense autorització expressa...Aquest país era el paladí dels drets de de protesta, tothom sap que fins aquesta llei no es tancaven diaris pel que deien, ni s’empresonava persones pel que escrivien, ni atonyinava manifestants asseguts a la va pública.

De fet tothom sap que les set anarquistes empresonades ara mateix ho són per la nova llei que sembla castigar la lectura de certs pamflets o tenir certa ideologia. Els 4 de Tolrà, els 3 de Gràcia, els 2 Bastoners de Gràcia o la Núria Pòrtules, per fer una sinistra cadena numèrica repressiva, van ser mers accidents, no?

Imagino que a ningú de vosaltres s’ha dirigit mai cap policia i us ha amenaçat, de paraula o de fet, amb la porra o amb la veu. I que li heu pogut fotografiar tranquil·lament mentre amablement us donava el seu número de placa al demanar-li per trametre una denúncia al jutjat. Tal com preveu la llei, és clar. I que us heu pogut manifestar tranquil·lament sense mirar de reüll si hi havia càrrega policial o no perquè la manifestació “només” estava comunicada, tal com preveia la llei. Fins ara.
No sóc jurista, però sí que he viscut i visc la seva aplicació de forma quotidiana i sé en primera persona, que aquesta llei no fa més que redactar en forma d’articles part del que succeeix  al carrer a l’hora de reprimir, no ja a la dissidència política sinó simplement a altres formes de fer i pensar. Al 99%, vaja. Des de fa molts anys i amb governs de tot tipus i colors.

És una mena d’avís per totes aquelles persones que encara no han patit en primera persona l’arbitrarietat policial i judicial, anticipar la por, esteu avisades ens volen dir. Més val no moure’s i manifestar-se ens volen fer creure.
És curiós comprovar que uns dels fets que més es critica des de les democràcies formals occidentals, la nul·la llibertat d’expressió que hi ha als països de l’eix del mal,  s’estén i es formalitza legalment en aquestes. Tant criticar per acabar com ells...

Però de la repressió absolutista també tinc l’experiència de ser absolt a un judici on vaig reconèixer els fets dels que m’acusava la fiscalia i pels que demanava una forta pena. Va ser quan el tràmit de ser insubmís. També ens va passar quan vam reconèixer davant d’un jutge que certament havíem ocupat un immoble militar i pel que, codi penal en mà, ens podien caure 3 anys de presó.

Així que no queda més que continuar fent i ampliant el suport mutu i descobrint als verdaders lladres que veuen com el 99% sortim de casa i ens intentem organitzar de formes més horitzontals. Ells intenten posar portes al camp i a l’aire, cert que ho intenten i fan mal, però és tanta la misèria que generen que cada vegada tenen menys suport i es fan més grans les escletxes d’aquesta gran mentida. D’experiències guanyadores en tenim moltes, tot i que les intentin amagar o reconvertir els mateixos que generen la repressió pel seu propi interès.
I allà hi som, com si fóssim aigua i vent, ara venim, ara marxem, però sempre hi som. I no, no podran amb totes nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada