Avui és primer de setembre i ha començat un nou curs escolar...pels mestres, es clar. Encara han d'arribar el més important a l'escola, la canalla, concretament el 7 de setembre. Sis dies per preparar tot un curs escolar, conèixer a les companyes noves que han arribat avui, la meitat de la plantilla... així és com el departament d'educació vol aconseguir l'excel·lència educativa al nostre país: amb preses. Mala consellera quan es parla d'educació.
Però, per sobre de tot, avui hi havia cares d'il·lusió i expectació entre els mestres i les mestres de l'escola. Una il·lusió que intentarem mantenir tot el curs malgrat les dificultats, malentesos i problemes que, de forma lògica, aniran apareixent al llarg de l'any, és la cosa maca de treballar amb persones, el repte de ser mestre, viure a la nostra feina amb la remor permanent de dir les paraules acurades, els gestos precisos, l'ànim serè i l'esperit crític.
Tenim 10 mesos per endavant per continuar comprovant com creixen i aprenen les criatures, els mestres i les famílies de l'escola.
Ànims i sort per a totes i tots!
Salud, bloguer@s de esta nueva caminata. Virtual, ahora. No siendo muy amigo de aparecer en estos rectángulos compartidos, con luz y taquígraf@s, al alcance de quien quiera, sí saludo la iniciativa. Porque el rollo voyeur, si la literatura merece la pena, lo suscribo. Vaya, por Dios. Esto sí, lo otro no. Como la vida.
ResponEliminaY como sé cómo se las gasta quien esto ha hecho, será difícil sustraerse a la tentación del mirón. De todo se aprende, y de cierta gente, mucho más. Seguro que mucha de la buena, por aquí va dejando huella.
Así pues, encomiendo a San Rosendo, abad de Celanova (Ourense), y cantante manchego de Carabanchel, los post, entradas, salidas y la vida de este blog. Que sea larga, como la de otras cosas que nos son tan caras.
Lo dicho. Salud,
Josemi