Al futbol con...

Rafa i Pablo

Aquest cap d'any hem voltat, una altra vegada, per Madrid. Punt de retrobada d'amistats properes, tot i la distància.

El tema és que no vaig poder defugir la invitació d'en Rafa per anar a veure un partit de futbol, el Rayo Vayecano- Celta de Vigo, juntament amb el Pablo, el seu fill. Dos personatges ben estimats i que convidaven a una bona matinal futbolera, tant pel partit (2n contra 3r) com pel camp, al barri de Vallecas.

Això del futbol professional, com bé sabeu, és una estafa econòmica d'abast internacional. Una entelèquia on es mouen diners a mansalva, amb negocis terbis, especulació pura i dura. On hi participen la majoria dels empresaris més mafiosos del món, perdò per la reiteració.

El Rayo Vallecano no és aliè. Per començar el seu estadi porta el nom de Teresa Rivero, dona d'en Ruiz-Mateos i l'equip forma part de l'imperi d'empreses de Nova Rumasa, una inversió més. Ben estranya, per cert.

i el dia que no vagi bé, més pisos!

Tot i així anava a veure un camp de futbol que sempre m'ha encuriosit per ser l'únic del futbol professional que no té  graderia a d'un dels gols. Un camp envoltat per edificis que només han d'obrir la finestra per veure el partit, com els camps d'aficionats. També havia la seguretat que les aficions dels dos equips no són les típiques feixistes dels clubs professionals que a la mínima  donen cops a tot aquell que els mira malament. Concretament la del Rayo es diuen Bukaneros.

I la matinal va ser tal com pintava. Matinar, trobar-nos a Atocha, arribar una hora abans al camp i fer un café amb en Rafa i el Pablo, no té preu. Explicar-li a en Pablo qui és Ruiz-Mateos tampoc. Era com si parlessin de fa mil anys, quan encara van triar a aquest personatge millor empresari espnyol l'any passat.

veure (o beure?) per creure

A les grades banderes tricolor amb l'escut del Rayo a dins, fotos gegants d'en Carlos Palomino, jove assassinat per un soldat professional al metro de Madrid, banderes amb l'imatge del Che Guevara, tota una escenografia més pròpia d'una manifestació anticapitalista que de l'afició d'un equip de futbol que té, com a propietari, un membre destacat de l'Opus Dei, empresari que es dedica a comprar empreses i fer fills, tal com manen els ortodoxes cànons de la Obra.



l'abella saludant...


Estranya, molt estranya aquesta convivència, aquesta simbiosi d'un hòlding empressari  amb una afició popular, amb la gent del barri, els avis, els nets, els pares, gent que acudeix a un estadi folrat amb la publicitat de les empreses del hòlding de Nueva Rumasa, amb l'abella de Rumasa donant voltes graciosament pe la gespa del camp. O potser no tant estrany? Tal com van les coses de l'economia...

La mitja part em va donar per saber com s'ho fan els companys mestres de la CGT a Madrid per funcionar, i es que en Rafa és destacat activista de la cosa nostra sindical. Una cosa clara, arribem on arribem, però arribem tal com som, sense ser una gestoria, oferint un espai on fer les coses d'una manera més contundent. A veure que tal.

Contundència que li va faltar al Rayo per guanyar el partit, tres gols del Celta a la segona part van provocar el desencís a l'afició del Rayo que s'havia emocionat amb el seu gol inicial. Al anar cap el metro, pel barri ens aturaven pel carrer i ens preguntaven quant havia quedat el Rayito...

Política, show, diners, aparador, opi del poble, negoci...com diuen els de LPR: "gol en el campo, paz en la tierra, tras la pelota hay mucha mierda"

Gol en el campo paz en la tierra.
Qué bonito es el fútbol, qué pasiones despierta
defiende tus colores... sudar la camiseta
qué bonito es el fútbol para los que gobiernan
están pegando el palo sin partido de vuelta
Gol en el campo paz en la tierra.
Justicia corrompida arbitra la contienda
patrón enloquecido despide libremente
y roban la pelota por la extrema derecha
atentos al remate que va directa a puerta
y.. Gol en el campo paz en la tierra.
Qué bonito es el fútbol etc.
Gol en el campo paz en la tierra
Tras la pelota hay mucha mierda.



Ara, jo m'ho vaig passar en gran...