dijous, 20 de gener de 2011

Estimem!

Benvolgudes i benvolguts!

Avui ni vagues, ni maleantes. Avui quotidianitat escolar, pura i dura. O no.
Els mestres ens anem reciclant, aprenent constantment. Potser no tots, potser no molt, cert, però els que som ens ho agafem amb ganes. Ahir vam començar un curs de matemàtiques anomenat Juguem amb les matemàtiques! que ens fa una companya d'escola. És molt interessant quan ens ajuntem els mestres i les mestres de La Ginesta per xerrar de coses nostres, de l'educació vull dir. És el moment de veure com pensem una cosa i veiem la jugada d'una manera i fem una altra. Aquest curs no ha fet més que refermar-me que no fem les coses com creiem que s'han de fer, però el cert és que les fem perquè és el més còmode, que no fàcil. M'explico.
No és fàcil ensenyar a la canalla matemàtiques amb el nivell d'abstracció que ho fem, amb la utilitat que donem als algoritmes ( la suma, la resta, la multiplicació i la divisió) amb l'avorriment que acostuma a imperar en les classes mecàniques, que es repeteixen anys i panys. I per què? Mireu el vídeo, potser és l'objectiu ser com el senyor que ens explica el que sap fer. I rarament arribem, oi?



Ara, el que no és còmode (i segurament fàcil) és trencar la monotonia, el que s'espera de com s'han d'ensenyar les mates a l'escola i arriscar sobre segur. Que no és arriscar. Pors totes les que comporten els canvis i les resistències als canvis, però, per exemple, no pot ser que al segle XXI no ensenyem a la canalla com funciona una calculadora. Potent eina de càlcul que estalvia i agilitza càlculs i aprenentatges, no ho dic jo, ho diuen els més prestigiosos pedagogs i mestres en matemàtiques. Reconeguts. I els coneixem, i tenim les bases teòriques ( o les anem aprenent...) però continuem dosperundos, dosperdosquatre...

A les escoles hi ha una mena de tel invisible, però palpable, que fa difícil tirar endavant propostes innovadores que, paradoxalment, es troben emparades en les lleis educatives i els currículums i les autoritats inspectores. Sí! Però no, les autoritats no empenten la innovació, els currículums estan ben col·locats a la biblioteca i les lleis educatives són matèria reservada del procés opositor. La tirania de les editorials. Sotmesos, perquè ens deixem, es clar, perquè els que ajustem el pla educatiu a les escoles som els mestres de l'escola, juntament amb el consell escolar. I callem, o no ho veiem clar, o no ens atrevim, o no trobem còmplices,  o no els busquem, o.....segur que ens penseu molts més motius, o excuses. Ja sabeu que no és cosa, només, de les editorials.

No res, el títol de l'entrada ve perquè, una de les coses que fem els adults al món, quan fem servir les matemàtiques, és estimar. Comprem al super i, quan hem comprat algunes coses i mirem per saber quant ens costarà, doncs estimem, més o menys. Sopem amb les amigues i, al pagar, estimem quant toca per cap, menys el meu amic Adolfo, que quadra el preu amb el primer decimal. Estimem. Quan un nen de 10 anys ens ve amb l'estimació d'una suma, marxa amb un suspès. A la primària no s'estima, diria que a la secundària tampoc. Una llàstima.
Mestres, continuem formant-nos, la llibertat i el saber dels nostres nens i nenes s'està construint davant nostre cada dia, i és un luxe gaudir-la. Crec.

Per acabar una cita d'en Manolo Vazquez Montalban: Saber es defenderse.
Estimem a les escoles!

1 comentari:

  1. m'enkanta! gracies Toni. Una estimació ben gran per tu. Josele

    ResponElimina