dilluns, 31 de gener de 2011

Esperem!

Benvolgudes i benvolguts!

El passat 27 de gener va haver-hi una vaga general a Catalunya. Sí, no es va notar, no va ser rellevant, molta gent no ho sabia...però, al meu entendre, s'havia de fer.
Ja vaig dir que no podíem valorar el resultat de la vaga de la forma clàssica que es fa, en percentatges. Val a dir que tampoc així s'ha guanyat cap vaga general en democràcia a l'estat espanyol. Sempre s'ha perdut. Segons el poder, es clar.
Els que sabíem d'aquesta vaga hem pogut observar el buit que els mitjans de comunicació han fet a la convocatòria de la vaga del 27 de gener. Un buit total i absolut, obviant els noms dels "anomenats" sindicats minoritaris, adjudicant adjectius de forma pejorativa com radicals o conflictius.
Ja esperàvem aquest seguidisme al psudosindicalisme oficial, res nou sota aquest sol.
Això no treu alguns raigs que el passat dijous es van donar en alguns llocs, del Baix Penedès coses insignificants si voleu per grans titulars de diari, però prou importants pels camins que, si es fan, algun dia ens han de portar allà on volem: girar l'estat de les coses. Al la meva escola, La Ginesta de Segur de Calafell  un quart de les persones que hi treballem vam fer vaga, en total 7 persones, que ens vam dedicar a recórrer els instituts i escoles de la zona, informant de la vaga i de les eleccions sindicals. Val a dir que va ser molt maco i encoratjador veure la bona rebuda que teníem com a ex-companys d'escola alguns, com a mestres. A cada escola vam trobar algú que coneixia a algú altre i havia bones referències personals i professionals. Mestres que busquen mestres, persones que no han sigut illes i que no ho volen ser. Així volem entendre el sindicalisme a la nostra professió. Xarxa, suport mutu, empenta...
Efectivament al diari no va sortir res d'això, ni ho vam comunicar, possiblement si haguéssim trencat alguna finestra o porta, o fet alguna pintada a la porta d'alguna escola o insultat a algun regidor sí seriem noticia. Ens esperen, amb menys ja ho ha sigut la vaga en general.
No ens trobaran en aquest parany, coneixem molt bé el que hi ha a les escoles, les persones que lluiten dia a dia, les que no volen callar, les que esperen una guspira o espurna de complicitat per dir la seva allà on toca. Perquè algunes estem cansades de callar. Potser no són moltes però sí necessàries i imprescindibles.
Fracassarem de vaga general en vaga general, però el camí continua. Ara hem perdut una por, som els que som, ens haurem de seguir inventant protestes, potser haurem de ser més persuasius per convèncer més. No necessitem als venuts per rebel·lar-nos. Som pocs. Segurament, però decidits, no ho dubteu. Cada vegada més, sobren els motius.
Esperem als que teniu por, als indecisos, als que no saben com, als que s'ho pensen, als que necessiten els diners per arribar a final de mes, als cansats d'escoltar i no fer, als que no encara no s'assabenten...
Abstenir-se professionals de la rendició i el pacte florero.
Queda dit.

Aquest vídeo té més de 20 anys, però ho diu molt més ben dit que jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada