dilluns, 30 de maig de 2011

No lugares 2

Estimades i estimats!
Molts dies sense fer una entrada, ho sé. Com jo, vosaltres sabeu les coses que han estat passant aquest dies per les places del pais. No era moment d'escriure, o si però dificil trobar el moment per fer-ho. Jo ara ho faig des del Garraf, des del Pinar, la casa de colònies on hem vingut amb nens i nenes de la meva escola. I ara tinc el moment.

Parlava al darrer post dels no lugares, aquells llocs on la realitat es desvirtua, on la llei deixa d'existir, on els que presumptament l'han de fer complir la trepitgen i diuen que els culpables són els que pateixen la seva ràbia i misèria. Molts anys de trobar-me cara a cara aquesta buidor esferidora que et deixa indefens, desamparat, amb la sola complicitat dels que també han patit aquests abusos. Em resultava dificil de creure que encara hi hagués gent que penses que un policia amb porra podia tenir criteri propi i pensar per si mateix. Moltes vexacions després penso que són desertors de la vida i maquines de fer mal i obeïr ordres, siguin les que siguin, com a mínim.  Després hi ha els que, a més, hi troben gust, són sàdics, són maltractadors, humiliadors. Tenim drets, possiblement sí, però deixen d'existir quan hi ha un policia amb porra i pistola. És possible que tinguis la raó, però no et servira`de res si davant tens un policia amb  porra i pistola. No hi haurà diàleg, sempre manarà la prèsència del policia i la seva porra i pistola. A vegades t'ho semblarà, no ens enganyem, serà que en aquell moment els interessa, pel que sigui. Trist, real.

No lugar és que enviin a 300 policies a netejar una plaça publica amb porres i pistoles. No lugar és que passin per sobre tot i tots, no lugar és saaltar-se la seva propia legislació, no lugar és justificar políticament totes les seves misèries i el nostre dolor. Si ho va fer Iniciativa per Catalunya quan va molir a pals als anti-bolonya, no deixaran de fer-ho la burgesia catalana en veu dels seus representants.

Podrieu pensar que amb l'atac a la plaça Catalunya de BCN ha tornat la por dels incontrolats policials. Res més lluny de la realitat. Mai han marxat, cada vegada són menys incontrolats. Òsties com aquestes mai han deixat d'existir, en petites manis, concentracions puntuals, festes alternatives...molt menys visibles, igualment doloroses. Ara els que els envien s'amaguen darrere d'un diccionari que vol diferenciar entre desallotjar i desmantellar. I que la violència la posen els altres, es clar.

De mentre gaudirem d'aquests altres no lugars que aspìrem que es tornin llocs de confluencia i sinergia. Aquelles places on es proposen coses antagòniques, on la gent parla i intenta entendre's, on es discuteix i s'intenten fer assemblees, on la gent es troba sense la necessitat de quedar, com passava temps enrera. A on molts han perdut la por i altres l'hem trobat al veure que allò que pensavem que era impossible ho continua sent però menys. Tants anys aspirant a que la gent surti al carrer i quan ho fan no sabem com reaccionar alguns.

És maco el que està passant, més enllà de l'olor a reformisme, de la lluita i contralluita, de les paranoies, de la reiteració del torn de paraules, de no acabar de fer un manifest de mínims o màxims...Ens movem, gent que s'havia mogut i, sobretot, gent que no ho havia fet fins ara. Benvingudes, ens heu d'ensenyar moltes coses, hem de compartir tantes altres. Espero que no siguin com els cops de divendres a la Plaça Catalunya...
Us deicxo amb una de les coses maques que s'han fet aquests dies a Tarragona.



Untitled from María Romano on Vimeo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada