2012

Estimades i estimats,

Comença un nou any però tot continua igual. Els rics són més rics i els pobres més pobres. I ja està, només cal mirar algunes noticies com aquesta, o aquesta, on queda clar que els que tenen més només volen tenir més a costa del que menys tenen. Va així la cosa del capitalisme. Respecte al valor de la democràcia val la pena pensar en les mentides que deia el PP abans de pujar al poder i les veritats que està aplicant ja. Tot el contrari que van dir. I ningú es sorprèn...

En aquest clima d'estupefacció fa uns dies vaig a l'entitat bancària on m'ingressen la nòmina i trobo tancat el caixer automàtic. Cert és que està intervinguda i a punt de ser rescatada amb els diners de tothom, tot i ser ben privada, però no era aquest el motiu del tancament momentani del caixer. 

El motiu és que un "senyor es fica al caixer a dormir i ho deixa tot ben brut" i per això els treballadors-matons de l'entitat bancària en fallida que espera els nostres diners per sobreviure, van a despertar a aquest senyor i tanca el caixer perquè no ho torni a fer. Tant li dóna que els seus clients haguem de treure diners per comprar el pa i la llet, tant li dóna que, possiblement, el senyor que fan fora ha pagat, paga o pagarà part del rescat que els governants donaran a aquesta entitat que es diu UNNIM. 

me gusta cuando votas porque estas como ausente

Evidentment que les treballadores de l'entitat apliquen els protocols interns, fer fora a la gent que no té casa, tot i haver milers i milers d'habitatges buits.

Sí, ja sé que tot costa esforç, però em resulta curiós que l'apliquin amb aquesta fermesa els que viuen dels nostres diners, de forma directa o indirecta. I no només hi viuen, sinó que hi viuen molt bé, tal com es deia a la noticia anterior.

I molt més curiós és que un ens que viu de la confiança que li ofereixen els seus clients no tingui la més mínima confiança dels seus clients i persones que la sustenten, ja sigui el senyor que fan fora i que l'únic que fa és dormir o jo mateix, que encara no he pixat al caixer automàtic. Ja sabem que passaria si tots els clients de qualsevol banc o caixa anéssim a treure els nostres calerons.

Quan he qüestionat aquesta actitud a les treballadores de l'entitat sempre m'han dit que el senyor deixa molt brut el caixer i que la gent te por d'entrar a treure diners i el senyor està a dins. Resposta curiosa ja que el senyor va brut, efectivament, al no tenir una dutxa disponible. I clar, per tal que la gent no tingui por del senyor, tanquen el caixer i així ningú té por. Així va la cosa del capitalisme. Por, tancar, mentir, paraules bàsiques d'aquest model econòmic.

Comença el 2012, aquesta falsa crisi és una estafa semblant a la de fa 10 anys justos, l'estafa del euro. Recordeu? Aquell dia que quasi tot va pujar de preu el 50%, com a mínim. Menys els nostres sous, els sous del pobres, no els dels rics, el sou dels que manen democràticament, es clar.

Igualment, bon any.