Una altra Bala perduda

Estimades i estimats,

aquí us deixo la columna Bala Perduda de la revista Catalunya nº 135 que edita la CGT. Us recomano llegir-la amb la cançó de los Porretas i l'Aurora Beltran de fons...

Preparada

Així, en femení. La societat, la joventut, la gent…està preparada, repeteixen els mitjans de comunicació captius del poder econòmic i dels seus interessos. Diuen que es refereixen a que hi ha molta gent, molt jovent, moltes persones preparades, que possiblement sigui una de les generacions més preparades de la història d’Espanya.

I jo em pregunto, preparades per a què? Per obeir? Per callar? Per no tenir el mínim instint i saber crític? Per això està preparada la societat més preparada de la història? Es refereixen a això els que manen i deixem manar?

Sens dubte les preses de pèl que els governants ens acostumen a oferir sobrepassen l’insult a la intel·ligència, però estem preparats per assumir i callar. Òbviament que parlem als bars i cafeteries, que hi ha gent emprenyada, però el poder, ple de calculadors psicòpates que analitzen el que passa a peu de carrer, té clar el seu objectiu malaltís: l’acumulació de poder i capital, la seva subsistència.

La por i el terror que es genera des del poder, per tal d’evitar la dissidència i la contestació, té una gran part de culpa d’aquest silenci. La repressió policial és una de les primeres defenses que, els que deixem manar, fan servir. Per això la BRIgada Mobil, la BRIMO, els antidisturbis dels mossos d’esquadra , és un dels pocs col·lectius, si no l’únic, que en època de retallades ha tingut augment de personal i millora de recursos. En Puig, el braç executor de la feina bruta del “govern dels millors” ho ha tingut clar, juntament amb el seu director general Manel Prat i els seus comandaments, ja deien al setembre que «Si centenars de persones seuen i bloquegen un carrer, la tàctica tradicional antidisturbis ja no val. Allò d’estirar per aixecar-los com si arranquessin cebes no pot fer-se amb tanta gent. Aquesta comissió busca respostes davants nous mètodes de protesta” . I tant amples que es van quedar. Ells i nosaltres que per això estem preparades.

La prioritat està clara, més antidisturbis, més recursos, noves estratègies policials és agressives, noves interpretacions legals sobre els no drets de manifestació. L’exèrcit d’en Mas està agafant força, venen corbes, el seu ministre de la guerra està rearmant i preparant la defensa, vol donar temps a robar-nos i esquilmar-nos als seus amics, a aquells que va conèixer a l’escola o a les joventuts del partit fa molts anys.

Si teniu dubtes sobre això apropeu-vos a saludar al Mas o als seus camorristes i veureu tot el que us explico. Ells somriuen, protegits i envoltats de cossos armats i també protegits. Nosaltres tenim el cos i el somriure de veure que no estem sols, que som milions i que el planeta no és seu. I que els hem d’aturar, que carai!

Tú, chaval. Se que también
querrás saber qué coño pasa aquí.
Pues bien, verás. Te lo diré sin más.
Y así, los dos, nos podremos reir.

Toda la vida preguntando
y nadie sabe por qué,
un obrero trabajando
nunca termina el mes.

Si tenemos que callar y fingir que todo va bien,
no miraremos a otro lado.
Si tenemos que callar y fingir que todo va bien,
no miraremos a otro lado.

No, joder. No puede ser.
Que te pidan lo que no puedes dar.
Porque, sabrás, que no debes callar
y así gritar: ¡no vamos a tragar!

Aún seguimos preguntando
y nadie va a responder,
por qué un obrero trabajando
nunca termina el mes.

Si tenemos que callar y fingir que todo va bien,
no miraremos a otro lado.
Si tenemos que callar y fingir que todo va bien,
no miraremos a otro lado.