dissabte, 1 de febrer de 2014

Lliçons de pau

Benvolgudes i benvolguts,

el passat 30 de gener vam celebrar el Dia Escolar per la Noviolència i la Pau, conegut com a DENIP, a les escoles del pais. He de dir que, des de que faig de mestre, mai havia celebrat aquest dia i mai l'havia proposat a les escoles on he treballat. Sempre he pensat que això els "dies de" és una bona excusa per treure's el pes de portar-ho a terme la resta de dies de l'any...

Enguany, en un arranc de "nosequè" vaig pensar de celebrar-ho a la nostra escola i, fins el dia d'autos, vaig apenedir-me de proposar-ho. Em va costar un munt fer propostes amb sentit, em sentia perdut per no trobar-hi gràcia i definició d'objectius clars en les activitats que pensava. La pau és un forat massa gran per a omplir en un dia.

Així a empentes i propostes del claustre vam vestir, fins el dia abans, el DENIP: dos passis de pel·lícules, tallers, assemblees, debats, biografies de personatges rellevants de la lluita per la pau, un mural a la paret del barracó (perdó, aulari prefabricat), jocs cooperatius i una cançó feta per tota l'escola a la vegada, a més d'explicar als infants que la pau no és cosa d'un dia, que és normal  (i fins i tot necessari) tenir conflictes a la vida i que la gràcia és com els arreglem. Si entreu a la web de l'escola podreu mirar algunes fotografies i el vídeo que hem fet de la cançó al pati.
 
El cas és que el dia abans tenia uns dubtes terribles sobre si el curs vinent parlaríem de celebrar el DENIP, millor dit, no tenia cap dubte. Però dos fets han fet que la meva visió sobre aquesta celebració canviés: l'empenta del claustre per tirar-ho endavant vers els meus dubtes i neguits, la Carme, la Yoli, la Gemma, la Pilar i la Pili, l'Anna, l'Olga, la Belén, en Jordi, la Fanny, la Montse i la Gali, totes a la seva forma, han fet que aquest dia tingués rellevància per a la canalla de l'escola. Res diferent del dia a dia, tot s'ha de dir, però el vestit de la jornada era avui diferent i s'ha portat amb una professionalitat, dignitat i saber fer encomiable. Milers de gràcies, companyes i company!

Però hi ha hagut un segon fet que m'ha fet replantejar-me el DENIP del curs vinent. El dia següent, acompanyant l'hora del pati a la comunitat dels petits, en Carles, un petit de quatre anyets, va venir a dir-me que un nen volia pegar a un altre i que ell li havia dit que "en Toni havia dit el dia anterior que la pau és tot l'any".

La vida a l'escola té aquestes coses, que davant dels dubtes propis hi ha senyals que et confirmen o t'indiquen si tenen sentit o no les propostes que fem. És el premi d'escoltar als infants, trobar el sentit a la feina diària, per molt que els nostres prejudicis i pors s'obstinin en tapar-nos els ulls.

Un luxe treballar a la petita escola de la Joncosa del Montmell...










 

3 comentaris:

  1. Simplement dir que m'han encantat les teves paraules.
    Però més encara m'encanta l'actitud que tens tu i la resta de companys.

    Ojalà estigueu sempre en aquesta escola.

    Una forta abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolguda Mar,
      moltes gràcies per la confiança i pel suport i empenta que dones a l'escola. I sí, esperem seguir molts anys a la Joncosa!
      Una abraçada!
      Toni

      Elimina
  2. Algo similar me pasaba a mi. Llevo años sin celebrarlo, pero este año sentía la necesidad de hacerlo. Ha sido menos vistoso que lo vuestro, pero también estoy contento, sobre todo por el cambio de actitud de algunos chicos.
    Enhorabuena por ese ambientazo que se percibe en vuestra escuela.

    ResponElimina