dimarts, 11 de febrer de 2014

Mirar a la ventana

Benvolgudes i benvolguts,

Ahir vam projectar a l’Ateneu Llibertari Alomà el documental Mirar a la ventana, un film fet per un grup de persones que van viure els anys de la insubmissió, des de finals del 80 a principis del segle XXI. Uns anys que no oblidarem mai els que ho vam viure en primera persona i que el col·lectiu Maduras d’Extremadura ha decidit gravar, que ja sabem que passa amb la memòria, tot i ser col·lectiva. El cas és que aquesta vegada no parlen els insubmisos sinó les persones que ho van viure al costat i que no tenien molt clar que estava passant. I totes dones: mares, germanes, companyes. Dones...

Mirar a la ventana és un document polític i antropològic (perdó per la reiteració) de primer ordre. La història explicada per qui la va patir, sense filtres políticament correctes, a peu de carrer i vida. És impossible no remoure sentiments i pensament pels que vam viure aquella part de la història del país, moments que es van condensant al llarg de l’explicació d’aquelles mares que no entenien, ni compartien del tot el que els seus fills feien. Però, ai! Ells fills! L’amor de mare va esclatant paral·lelament als retrets i el dolor que no marxa, tot i l’orgull d’haver parit a persones que van condicionar anys de vida i llibertat per un futur comú sense mili...i exèrcits. El primer pas el vam aconseguir, el segon ha de caure.

Al debat posterior vam comentar que semblava que haguessin passat molts més anys del que realment han passat. I no, el darrer insubmís va sortir de presó l’any 2002 i fa 20 anys hi havia a les presons de l’estat espanyol 300 persones complint condemna per no anar a la mili...

I que la insubmissió va ser una lluita que va generar una ruptura generacional de primer ordre, crec que ningú dels que ens vam declarar insubmisos a principis dels 90  pensàvem que la mili s’acabaria, era impossible no pensar en les conseqüències de no fer la mili o la PSS, condició sinequanon per trobar feina. Inconcebible totalment, més que convèncer als jutges o polítics la feina la teníem a casa, explicar a les mares, pares i germans el que venia a sobre. Aquest documental explica aquesta lluita amb les protagonistes. La por a la desobediència i la il·legalitat , el lligam i el vincle afectiu com a corretja de transmissió i paràlisi social i el cost emocional i social que  genera les ferides d’estirar aquest lligam incondicional que no es trenca.

Mirar a la ventana i impossible no pensar en les discussions familiars, els petits drames emboscats i les cicatrius que el temps tanca i que s’ensenyen com senyals d’un temps viscut intensament.

Val la pena no oblidar, no va ser gratis que avui en dia els joves no vagin a la mili. Dit això, tampoc conec represaliats polítics que visquéssim de forma tan vital, alegre, conscient i ferma aquells meravellosos anys.

Aquest mes de febrer fa 25 anys de la primera presentació d’insubmisos a l’estat espanyol, i sembla que va ser fa centenar d’anys. No deixem de mirar per les finestres per reconèixer el que hem guanyat.



Mirar a la ventana www.miraralaventana.com from Mirar a la ventana on Vimeo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada