dijous, 16 de maig del 2024

Elogi de la proximitat

Ens ha deixat la Imma i un calfred recorre la meva memòria més immediata i propera. Difícilment hagués coincidit amb ella en un altre lloc que no hagués estat on ho vam fer, al Montmell. Ella com a alcaldessa i jo com a humil mestre primer i orgullós director de la petita escola del poble després.

Les nostres diferències de pensament polític eren massa grans per treure-les a passejar més enllà del Montmell, per això el nostre pensament, i sobretot acció, es va circumscriure a l'objectiu comú que teníem: l'escola Teresa Godes i Domènech. Una tasca i un lloc comú i compartit, la dignitat de l'escola pública al Montmell.

La seva presència, persistència i feina va fer possible que el Montmell tingui un nou edifici escolar, sense ambigüitats. Mai va deixar d'apretar al Govern de torn, amb mocions i esmenes, per tal de dotar al Montmell d'un edifici escolar digne del segle XXI. Un camí tortuós amb reunions i visites que no albiraven un futur positiu, amb crisis i retallades corcant possibilitats. Un camí que va trobar la llum al març del 2017 quan es va aprovar l'esmena 466 del pressupost i que permetre iniciar un altre camí, el de la construcció de la nova escola. Una aprovació exemple del seu compromís per aconseguir el bé comú del seu municipi, per sobre de sigles i apriorismes.

No fingiré i deixaré de dir que negociar amb la Imma requeria de molta preparació i tenir clar l’objectiu, a més d’obviar els dards que posava sobre la taula si la cosa s’embolicava. Dona forta i vehement, la seva franquesa era el millor antídot per comptar sempre amb ella, fos quin fos l’encàrrec: comprar violins i violoncels per a l’escola o convertir el centre cívic en edifici escolar provisional, per exemple. I és que la seva proximitat no era només pujar pel carrer Major, camí de l’Ajuntament, per veure-la.

Una de les vegades que vaig fer aquest camí va ser per casar-me, un divendres previ a la fira dels oficis del Montmell. I la meva mare que, com a la majoria de mares és una sàvia, em va dir: “Que buena mujer es la alcaldesa, me ha dicho que ahora se quita el delantal y sube a casaros.” 

La Imma ja no hi és amb nosaltres, però podem seguir comptant amb la seva obra de govern, amb les xarxes humanes que va connectar i amb el mestratge de qui no va girar la cara davant problemes i conflictes quotidians.

Et trobarem a faltar, que la terra et sigui lleu, Imma. 





El 25 de març de 2023, a la inauguració de l'escola

 
Al 10è Passeig literari de la Joncosa del Montmell, la Imma va participar en tots.

2 comentaris:

  1. Toni, quin escrit tan maco. Moltes gràcies per ser-hi sempre i per estimar el Montmell i la seva gent, tant com ho va fer i ho seguirà fent la tieta!

    ResponElimina
  2. Toni la has discrito perfectamente, yo tuve la suerte de trabajar con ella que descanse en paz

    ResponElimina