Rebelde dentro de los rebeldes

Benvolgudes i benvolguts,

Avui toca una recomanació literària, des de la heterodòxia d’aquest blog em toca fer unes ratlles per posar en valor el primer volum de l’autobiografia del Yezid Arteta Dávila, nom que segur no us sona a res. Per això és important donar a conèixer aquest obra, ni que sigui per modestos blocs com aquest, perquè difícilment es farà des del mainstrem i no està el món sobrat de testimonis bibliogràfics com el seu. 

Rebelde dentro de los rebeldes és la descripció humana, social i política del temps viscut (del 1984 al 1996) del Yezid a les FARC, com bé explica ell mateix: “Traté de dibuixar la geografia humana con la que me topé en el camíno”. I ho fa amb una mirada  on queda clar que “No es un ajuste de cuentas contra nadie, sinó un encuentro conmigo mismo, con mi destino.”

A la trobada amb sí mateix del Yezid em dona la sensació que es deixa poques coses guardades. Sense pudor, de forma directa, a bocaterrosa, sense  filtres, de forma meditada i sense atorgar-se cap medalla, en Yezid explica el seu pas per les FARC, des de com va entrar a la seva captura, passant pel Consell de guerra revolucionari que la guerrilla li va fer.

Rebelde dentro de los rebeldes és un text tan àgil com dens i intens. Tot i saber des del principi de text per on anirà bona part del camí, com una mena de mapa, en Yezid ens explica les misèries quotidianes de la guerrilla, els atzucats vitals i polítics que es generen, l’innocent esperança que mouen a bona part dels companys i companyes del Yezid. I com d’alienant pot arribar a ser una guerrilla, al igual que qualsevol exèrcit. I es que el relat militar del Yezid s’acaba convertint en un text antimilitarista de primer ordre, com acostuma a passar, per altra banda, quan s'explica sense filtres el fet militar. 

Podria semblar que la meva afirmació respon a un pensament propi, però conèixer personalment al Yezid em dona el privilegi  de fer aquest spoiler. Vaig conèixer al Yezid un 30 de gener del 2023, el dia de l’Noviolència a les escoles a Catalunya, un dia a on, en general, s’acostumen a dibuixar coloms de la pau i fer símbols de la pau en formats inverosímils. Aquell dia, a l’escola Teresa Godes i Domènech, vam programar la xerrada d’un amic de la Maria (mestra i companya de l’escola) amb un passat tant interessant com un present estimulant. Amb les quatre pinzellades que sabia del Yezid hauria estat una oportunitat perduda no escoltar part de la seva biografia: com es passa d'una guerrilla a ser un defensor i militant de la pau i els processos de diàleg per solucionar els conflictes i els problemes.

En Yezid va arribar a l’escola discretament, pertrexat amb una petita llibreta, la seva gorra i un munt de dubtes sobre com arribar a un públic exigent i 

desconegut per a ell, infants de 9 a 12 anys.  Entre relats de la selva i la seva conciutadana Shakira, els infants van escoltar embelesats parts de la seva vida, explicant que la violència i els exèrcits, siguin quins siguin, no ens donen la possibilitat de parlar, que són el camí més curt a la desolació i la destrucció. 

En la distància temporal, i amb el llibre llegit, penso que l’entrada del Yezid a l’escola va ser una mena d’acte de justícia poètica. La seva mare mestra, tan present a la seva vida i que creua tot el llibre, segur que l'acompanyava aquell dia. I és que ens explica, per exemple que, davant la tessitura d’anar a la crida del Consell de guerra “pesaron más las enseñanzas de mi madre, maestra de escuela, que el listón de valores adquiridos en mi dilatada militancia comunista (…) El decoro, para ella, era la piedra angular de su existencia. Eso nos enseñó en casa y eso enseñó a sus alumnos en a escuela.” 

Heu de saber que en Yezid ja treballa en la segona part de la seva autobiografia, els 10 anys que va romandre a la presó. De ben segur que es tornarà a guardar poca cosa, un camí ple de qüestionaments, per uns ideals que s’ esquerden tot i que no es trenquen. Seguidor de Lenin i permanent lector de Camus, el coneixement històric de la política mundial fa d’ell un  pensador heterodox, a la recerca de formes més justes, humanes i solidàries de construir un món just, habitable i humà, amb el compromís quotidià i de denúncia de la barbàrie capitalista. I amb un pensament clarament antimilitarista. 

El millor és llegir-lo, Rebelde dentro de los rebeldes, és un doble tret al cap i al cor. Només ens queda agrair a l’amic que el va animar a iniciar aquesta trilogia: “te iniciaste como militante de izquierda, mataron a muchos de tus camaradas, te fuiste para la guerrilla, viviste en la clandestinitad, combatiste, te hirieron, seguro que mataste y no te mataron, te apresaron y te condenaron , recuperaste la libertad y renunciaste a la lucha armada, te hostigaron y te fuiste del país, seguiste con tu activismo por la paz en el exilio, te volvieron a condenar y el estado te suspendió la sentencia. Si tú cuentas todo eso,  muchísima gente podrá acercarse a episodios que sacudieron a Colombia en las últimas decadas”

Rebelde dentro de los rebeldes, ha estat publicat per ICONO, una editorial colombiana, i el podeu trobar telemàticament a La Casa del Libro, o bé a la llibreria de Sants, la Ciutat invisible. També podeu contactar directament amb el Yezid al seu mail yezidarteta@gmail.com, els temps de la clandestinitat i les limitacions comunicatives  de la presó i la selva es van acabar!

Arribat a aquest punt espero que tingueu ganes de conèixer la vida del Yezid i de tantes altres persones per tal que ens continuïn inspirant per una societat antimilitarista. 

En Yezid, a banda d'innumerables articles, també ha escrit els llibres Descansen armas!; Relatos de un convicto rebelde  i La mala reputación.

Gràcies Yezid!