dilluns, 21 de febrer de 2011

Melmelada de tomàquets verds

Estimades i estimats,

Ahir vaig encetar un pot molt especial. Un pot de melmelada de tomàquets que em van regalar al desembre i que he decidit obrir aquest cap de setmana. Val a dir que és una melmelada artesanal, feta amb tot l'amor del món. Una melmelada que ha nascut sencera a casa de la Marga i el Juan Carlos, del Unai i la Sae: tomàquets verds, sucre, aigua, temps, respecte, carinyo, pot de vidre, tendresa i alguna cosa més que encara no conec, ja sigui pel meu analfabetismes emocional o per la meva manca d'experiència vital.

Un producte únic i incopiable que m'inunda d'una gratitud gramaticalment inexplicable.

La melmelada de tomàquets verds artesanal de la Marga i el Juan Carlos és superba, tot el contrari de les mans que me la van regalar, i m'ha servit, aquesta setmana, per recordar com em moc per la vida. El petit pot ensucrat, porta aparellat tota una serie de frases i paraules impossibles d'oblidar a cau de mar, en un dia d'acomiadament escolar, amb preadolescents mullant els darrers records infantils.Un dia, com tants altres, per no oblidar, eh Josele!

És un luxe tenir gent com vosaltres al costat.
Suena la orquesta, sube el telón...
Cada dia.
Ànims!

1 comentari:

  1. M'encantes tío! Records per a la família de l'Unai i abraçades per tothom. Josele.

    ResponElimina