El be de l'escola

Estimades i estimats,

Coneixeu alguna empresa que vulgui fer fora els encarregats de gestionar-la tot i tenir una valoració favorable per part dels seus clients i treballadors? Sabeu d'algun organisme que vulgui col·locar en el seu lloc una altra persona que diu, per activa i per passiva, que no en vol ser cap o director, que no i que no.

 Doncs jo sí, es diu Departament d'Ensenyament i el cas ha succeït a la delegació de Tarragona. Per més dades, a la meva escola. Quin curs ens estan donant!

 Un que pensava que els inspectors i responsables de la delegació estaven preocupats en ajudar a la millora de l'ensenyament públic... dic pensava perquè ja amb el numeret que ens van oferir, i vam patir, el mes de setembre, em va quedar prou clar que els seus interessos van per una altra banda.

El cas  és que feia mesos que les mostres de menyspreu vers l'equip directiu de l'escola anaven in crescendo, menyspreu personal i professional: males contestes, poca col·laboració a demandes d'ajut vers la complicada tasca de dirigir una escola...

Feia pudor i es preveia que la renovació de l'equip docent no seria ni fàcil ni automàtica i en aquest sentit, des de l'escola, ja s'havien enviat escrits a la directora dels Serveis Territorials per manifestar aquesta preocupació, a més de demanar la consolidació de la plantilla. I quan dic des de l'escola em refereixo des del consell escolar i l'AMPA. Sense resposta, val a dir, més enllà d’aquella de "quan s'hagi de dir d’alguna cosa es dirà".

 El fet és que ningú pensava que es diria o es faria saber tal com es va fer. Fa quinze dies, el senyor inspector es va adreçar a una companya mestra i li va fer saber que era la designada per ser la directora del centre el curs vinent. Curt i ras, i que no hi havia cap més opció que aquesta. La meva companya, esfereïda, m'ho va comunicar i així ho vam fer saber a la resta de l'equip docent, tasca que el senyor inspector no va fer tot i ser tres hores més a l'escola, tot i haver parlat (d'altres temes) amb la directora. Però no ho va fer aquell dia i no ho va fer la resta de dies següents, no va dir ni mu a l'equip directiu sobre tot el que estava succeint. Suposo que pel bé de l'escola.

Val a dir que vam quedar en estat de xoc, ja que no per anticipat fa menys mal aquesta bruta actitud. Però enguany a l'escola l'equip docent no es deixa ni doblegar ni trepitjar i teníem clar que calia defensar i mantenir el projecte que hem començat enguany i que tants bons resultats està donant a la canalla.

Així, vam començar una ronda de preguntes, requeriments, reunions i assessorament amb persones de tot l'arc parlamentari, legal, sindical i professional. La gran majoria ens deia que això que estava passant era una aberració, mancada de sentit, molt possiblement mogut per pressions polítiques. No passa desapercebut que som una escola que es defensa i que diu el que pensa, dins de la legitimitat i de les funcions que ens té encomanades la llei, només faltaria... I això no agrada. 

Què podien fer millor que esborrar aquesta resistència del mapa per la via ràpida. Traiem un equip directiu que està provisional, des de fa tres cursos, amb l'excusa que no tenen els requisits per ser equip (com els cursos anteriors) i hi col·loquem una persona que segur que accepta, i si no vol en primera instància, ja ho farà en segona o en tercera, que per això manem nosaltres.

Tot i les pressions exercides a la companya per agafar el càrrec, tot i la seva continuada negativa, tot i el menyspreu  constant cap a l'equip directiu... malgrat tot això i més, la comunitat educativa de la Joncosa del Montmell s'ha mantingut forta i unida, resistint les pressions de la delegació d'ensenyament. No els agradem, ho sabem, però no ho fem per fotre sinó per fer valer allò que el mateix currículum i la mateixa Llei d'educació ens diu que hem de fer: conscienciar i ajudar a fer ciutadans crítics per canviar el món, quin millor exemple que fer-ho. Potser el problema és el concepte de ciutadà crític que tenen...

Aquestes dues setmanes han sigut molt dures a l'escola, però al final les rondes de converses amb tanta i tanta gent, a qui hem demanat suport i consell, ha donat el fruit, de forma inesperada i satisfactòria: 

10 estratègies de manipulació segons en Chomsky, no s'han deixat cap.

Hem aconseguit aturar el desmantellament de l'equip directiu de la nostra escola al Montmell.

El cas és que dijous es van presentar a l'escola, i sense previ avís, la directora del SSTT, el seu segon  i dos inspectors de la zona. Tots ells de "visita casual" per la zona, suposem que duen una carpeta amb informes nostres cada vegada que surten de la delegació. Van estar una hora dient (res per escrit) les coses mal fetes a l'equip directiu, fent una posada en escena pròpia de pel·lícula txecoslovaca d'abans de la caiguda del mur, per arribar a la conclusió que "pitjor el remei que la malaltia"  i que tot seguia igual...

I van marxar tant panxos, convençuts d'haver fet la seva feina. L'emperador sempre es pensa que va vestit. I no pensa que està a una escola...

Tenim sospites sobre què ha fet aturar aquesta barrabassada. Jo vull pensar que ha estat més fruit de la pressió feta per totes bandes, per tots costats... de veure a l’horitzó, per part d'algú aliè a qui estava planificant i a punt d'executar l'ordre,  la realitat de mobilitzacions per part de tota la comunitat educativa de l'escola, que no pas la xerrada d'algun company de partit que, enmig d'un cafè, ha fet caure del guindo a la directora del SSTT. Tot i que ja sabem com prenen el cafè alguns polítics.

El cert és que aquest fet ens dóna aire i alegria, podrem tenir un final de curs acord amb la feina feta tot l'any, tot i que ens queden dos fronts: la construcció d'una escola digna per a la canalla del Montmell i l'estabilitat de l'equip docent.

És molt difícil condensar en poques paraules el neguit i la impotència que hem patit aquests dies a l’escola. Es dur pensar en les pressions exercides sobre algunes companyes per tal de posar en entredit la tasca educativa del centre. Em fa fàstic pensar en els que han fet aquesta tasca, sí. Sé que hi ha inspectors que tenen la seva feina i tasca educativa per sobre d’encàrrecs fora de llei i bruts, els trobo a faltar. També sé que la política i l’educació no poden anar agafades de la mà perquè tenen interessos divergents, una és pura conveniència, l’altre és compromís.

No guanyarem sempre, però aquest curs ha sigut un exemple de defensar un projecte educatiu que porta molta feina i del que ens sentim molt orgullosos. Que no dubtin què tornarem a defensar-lo si cal.

Per últim, moltes gràcies a totes les persones que heu donat suport, que heu estat pendents del procés, que us heu ofert a venir i a estar-hi, a compartir, a estar presents. A les que ens heu aconsellat, a totes vosaltres que  ens heu recordat que no estem sols, que som milions i el planeta no és seu. Juntes podem!
Per cert, al títol d'aquest post hi ha un be sense accent, molt diferent del significat de bé. Un accent diacrític que li podeu adjudicar, el significat, a qui creieu més convenient. Jo li dono a aquells que deien fer aquesta tèrbola maniobra pel bé de l'escola....

Us deixo un vídeo que vam fer a l'escola a finals de primer trimestre, però que té plena vigència.

Molta salut i sort!