divendres, 4 de maig de 2012

Tiempos modernos

Estimades i estimats,

Fa temps que la tecnologia ocupa les nostres vides, les formes de fer, de comunicar-nos i expressar-nos. Amb les seves parts bones i profitoses i les que ens treuen llibertat i configuren més control, entre d'altre aspectes a xerrar. No és l'objectiu del tema d'avui.

Dos anècdotes tecnològiques m'ha fet pensar sobre l'analfabetisme social que està produint la tecnologia i de com el poder econòmic s'aprofita d'aquest buit. M'explico.

Feia cua, que  ja és fer, a una de les màquines escurabutxaques que els ajuntaments d'arreu tenen esteses pel territori, altrament dites parquímetres. Unes màquines que no donen premis i que no tornen canvi. El cas és que estava jo distret mentre dues dones miraven la màquina i parlaven entre elles, a la vegada que l'home que viu al costat de la màquina cridava contra l'amo de la zona blava i oferia el pàrquing de casa seva per aparcar els cotxes. Bé, el solar és de l’església però ell deia que tenia la clau del candau. 

En tot cas. Com que la conversa s'allargava i m'estava pixant vaig parar l'orella i vaig descobrir que les dones s'havien conegut allà mateix, que una d'elles havia demanat ajuda a l'altra per anular la multa que, un senyor que treballa per a la màquina havia imposat, i que estaven fent el tràmit juntes, basant-se presumptament en el croquis que la màquina escurabutxaques té impresa al seu frontal. 

A mi, que he pagat algunes d'aquestes multes, em va semblar estrany el procediment que estaven utilitzant: ficar diners dins d'un sobre i tirar aquest sobre a la bústia de plàstic que viu amb la màquina i el senyor que viu al costat. Jo, que dubto sobre quasi tot, vaig pensar que potser era possible fer-ho així i, mentre m'adonava que allò era una bogeria, la dona que sabia com malmetre diners dels demés, anava carrer avall contenta i feliç de ser una bona ciutadana. A mi em va tocar el paper de posar en dubte el procediment a la dona multada i aconsellar que anés a explicar la història als senyors que treballen per aquestes màquines. I que tingués sort. Si sabem manipular, sense cursos previs, mercaderies perilloses per omplir el dipòsit del nostre cotxe, com no hem de saber anular una simple multa d'una màquina escurabutxaca?, ningú ho posa en dubte quan s'ofereix per ajudar.

L'altra m'ha passat avui i, ara que penso, també estava el cotxe pel mig. L'he portat a canviar d’òrgans i sang a un psudotaller-supermercat que hi ha al centre comercial de les Gavarres, per les preses, per no haver de demanar hora i per aprofitar i fer alguna compra pendent mentre. La vida moderna es lo que tiene. M'han ofert un "forfait" que em feia tot el que necessitava el vehicle i per uns "eurillos" més feien una supervisió de tot el vehicle. Vinga doncs, d’aquí a dos hores vinc.

Trono a recollir el cotxe i el caixer del super em diu que els mecànics informen al seu informe tècnic del "forfait" que he de canviar les quatre rodes perquè no es troben en "bon estat" i  jo que, mai he tingut les sabates d'un cotxe meu tan ben calçades, li poso cara de "vols dir?". Ell insisteix que el problema és la cara interna del dibuix de les rodes, que es deformen. Jo deixo d'insistir i li dono la raó com als bojos, ell guanya i em fa, in situ, un pressupost per canviar les quatre rodes, amb quatre possibilitats, de 600 a 300 euros. Mentre ell fa el pressupost, que jo espero per pura cortesia cartesiana, miro l'informe "forfait" i recordo que tinc la llum davantera de la dreta fosa i la llum de fre de darrera de la dreta en igual estat. I no m'han dit res d'això, i merda, no els hi he dit perquè la canviïn abans!. Vaig a l'apartat de llums de l'informe....
Buen estado
Buen estado

Flipo, i li comento al caixer del super, escolta que....Ui, espera un moment que parlo amb el mecànic. Torna als tres minuts, és que el mecànic connecta la màquina al cotxe i li ha sortit això, que no ho ha mirat perquè la màquina li ha dit que ja estava be, i que igualment la mà d'obra no entra si la volgués canviar. I adios muy buenas.

Marxo convençut que cada vegada som més imbècils i que, ens pensem, que tothom ho és. Tothom fem el nostre paripé, jo espero que al super de recanvis em vulguin intentar col·locar quatre rodes per la jeta, que escurrin la seva responsabilitat en una màquina i més encara, ja no em sorprenc que la gent s'estimi més quedar com imbècil que com a responsable. Perquè així és com ha quedat l'exmecànic.
Són Tiempos Modernos, i no ens hem assabentat...

salut.

2 comentaris:

  1. Jajajajaj, ens passa a tots i pocs ens parem a reflexionar-hi. Gracies Toniet. Salut . Sele.

    ResponElimina