dimarts, 8 de maig de 2012

Velcro i desobediència

Article publicat a la revista Catalunya i al Paraules per la pau, ambdós del mes de maig.


Velcro i desobediència

Davant la darrera ofensiva repressiva del govern parafeixista de CyU he pres la determinació de comprar-me unes sabates amb velcro. Sí, vull manifestar que estic preparat perquè en qualsevol moment, els esbirros del mamporrero Puig, vinguin a casa a buscar-me, que m’esperin a la portalada, que vinguin a la meva feina, que m’esperin a la carretera...en fi, de qualsevol de les diverses formes que ho han fet al llarg d’aquest darrer mes a la recerca de persones a les que incriminar els perillosos delictes d’ interrompre la circulació de la via pública (al dia de la vaga general) i de diferents disturbis sense absolutament cap prova de cap tipus.
És l’estil mamporrero dels sicaris del “govern dels millors”, impunitat per estomacar, reprimir i generar por i inseguretat. Els hi molestem, està clar, més del que ens pensem. I ens volen quietes, qui es mogui surt a la foto i la pengen a la web del departament del postmodern Goobbels Puig. D’aquí a la comissaria o la presó hi ha un pas, un pas alimentat pels mitjans de comunicació, pels polítics que busquen desacreditar la lluita dels “muchos”. Ells són pocs, recordem-ho constantment.
Sí, tenen armes, lleis injustes que amplien al seu gust i necessitat, mitjans per difondre i ampliar les mentides que el conseller goobbelinià crea. Val, d’acord, Però som molts més, tenim raó, no volem patir les seves retallades i no ens aturarem. Cal afinar l’estratègia, de fet només cal rescatar-la de la nostra història: desobediència civil. Tot i que fa pocs dies, un cap policial del mamporrero Puig va reconèixer públicament que, si Gandhi hagués estat a la plaça Catalunya el passat maig, hauria acabat apallissat i detingut. El mateix amb Luther King...
No hi ha tantes presons per tancar-nos a totes les persones que estem disposades a dir prou, a rebel·lar-nos contra el desmantellament de la sanitat, l’educació i els serveis bàsics públics, contra aquesta estafa que li diuen crisi. No. Puig, sicaris, esbirros, us espero. Ho deia al segle XIX, Henry David Thoreau: "Sota un govern que empresona injustament , el lloc adequat per a una persona justa és la presó”.
Sí, m’he comprat unes sabates de velcro, el xandall el tinc a punt, no em feu por. No perdrem temps en desfer-me els cordills de les sabates si em fiqueu a les vostres gàbies, no em feu por. No estem soles, som els “muchos”, recordeu miserables, vosaltres feu les lleis, nosaltres posem el cos i les idees, agafeu bé els nostres noms i adreces. Mireu-nos bé a la cara, no ens deixarem atemorir per la vostra miserable de servir i llepar la mà que us penseu que us dona de menjar. No us equivoqueu, hi haurà un dia que, els que us paguem la nòmina, decidirem sobre el vostre destí. Mentre seguirem desobeint, faltava més, a la injustícia. 
Toni Àlvarez

2 comentaris:

  1. Justament estic rellegint "la desobediencia civil" del Thoreau i el "Manual pràctico para la desobediencia civil" de Jose A. Pérez.
    Molt clar i indignat.Petons!

    ResponElimina
  2. Grans lectures!! petons Josep Maria!

    ResponElimina