Els 25 anys de El Lokal
El Lokal és un local situat al cor
del Raval de Barcelona, d’ànima i praxis llibertària i esperit basat en el
sentit comú i el suport mutu. Amb aquests trets identitaris és fàcil entendre
perquè el Lokal ha sigut una cruïlla autònoma del moviment llibertari no dogmàtic
de Barcelona i rodalies, l’ex-cinturó vermell de Barcelona...
L’Assemblea d’insubmisos de Bcn,
a la que vaig participar al llarg de 10 anys, vam tenir el Lokal com a centre
de reunió i permanència, mai millor dit, fins que ens vam dissoldre. Què vam
fer plegats fundadors del CAMPI, restes del MOC i tot un consolat en rebel·lia de
la revolució zapatista als pocs metres quadrats del carrer de La Cera? Aquesta circumstància
només s’entén des d’una forma de fer i
estar que va més enllà del dogmatisme que ens acostuma a encorsetar als col·lectius
que es tanquen per tal de protegir-se de possibles “infeccions” i perills ideològics
i de pràctica.
Encara tenim pendent una
assemblea entre aquells estranys, simpàtics i hiperactius cònsols zapatistes i
els membres d’aquella heterogènia, i més estranya encara, assemblea
antimilitarista que no es creia massa en ella mateixa i que acostumava a
començar les seves assemblees amb la proposta d’autodisolució, i que podia
acabar amb una proposta d’acció directa per pintar les àncores del govern naval
de BCN, davant l’astorament militar. Una cita que quasi setmanalment ens fèiem al
trobar-nos a la petita llibreria de El Lokal, pujant o baixant les diminutes escales
del Kokal o a algun dels bars de la rodalia on continuaven les assemblees, de
manera més informal, que ja era difícil. És una trobada que ja no es farà, cap
dels dos col·lectius existeixen, es van autodissoldre fa un parell d’anys. No
així les persones que participaven en elles.
El Lokal representa una part molt
important de la Barcelona Rebel de final de segle XX i inici de segle XXI, és
ben difícil aglutinar a un espai tant petit a gent tant diversa, és difícil
trobar un espai on els neguits i necessitats puguin ser ben gestionades, sense
protagonismes, des d’una ombra autoprotectora, amb la llum de l’esperança i el
somriure irònic de la revolta intel·ligent. I sense esperar res a canvi...
És difícil d’entendre quan no s’han
viscut directament certs moment històrics de la Karcelona postolímpica i del
Millet, del cinema Princesa, les contracimeres, les trobades Intergalàctiques
zapatistes i els seus caracols, la repressió policial i judicial, la por i l’alegria.
Saber que el Lokal continua obert, 25
anys després, és important per saber a qui pots trucar quan tens un marró i necessites ajut sense dogma i sense haver
de tenir un carnet d’afiliat. Segurament si truques és perquè has passat per
allà i han conegut, participat i actuat amb la gent que li ha donat vida i que
continua amb la praxis llibertària que al llarg de tot el segle XX ha il·lustrat
els carrers de Barcelona. M’atreveixo a dir, amb somriure de revolta i certa ironia
revolucionària, que “no han fet més que
continuar amb la tradició”.
Des de Tarragona alguns intentem,
només intentem, seguir aquesta “tradició”...per molts anys companyes i
companys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada