dijous, 1 de novembre de 2012

El Lokal de Barcelona, són 25 anys....

Els 25 anys de El Lokal

El Lokal és un local situat al cor del Raval de Barcelona, d’ànima i praxis llibertària i esperit basat en el sentit comú i el suport mutu. Amb aquests trets identitaris és fàcil entendre perquè el Lokal ha sigut una cruïlla autònoma del moviment llibertari no dogmàtic de Barcelona i rodalies, l’ex-cinturó vermell de Barcelona...

L’Assemblea d’insubmisos de Bcn, a la que vaig participar al llarg de 10 anys, vam tenir el Lokal com a centre de reunió i permanència, mai millor dit, fins que ens vam dissoldre. Què vam fer plegats fundadors del CAMPI, restes del MOC i tot un consolat en rebel·lia de la revolució zapatista als pocs metres quadrats del carrer de La Cera? Aquesta circumstància  només s’entén des d’una forma de fer i estar que va més enllà del dogmatisme que ens acostuma a encorsetar als col·lectius que es tanquen per tal de protegir-se de possibles “infeccions” i perills ideològics i de pràctica.

Encara tenim pendent una assemblea entre aquells estranys, simpàtics i hiperactius cònsols zapatistes i els membres d’aquella heterogènia, i més estranya encara, assemblea antimilitarista que no es creia massa en ella mateixa i que acostumava a començar les seves assemblees amb la proposta d’autodisolució, i que podia acabar amb una proposta d’acció directa per pintar les àncores del govern naval de BCN, davant l’astorament militar. Una cita que quasi setmanalment ens fèiem al trobar-nos a la petita llibreria de El Lokal, pujant o baixant les diminutes escales del Kokal o a algun dels bars de la rodalia on continuaven les assemblees, de manera més informal, que ja era difícil. És una trobada que ja no es farà, cap dels dos col·lectius existeixen, es van autodissoldre fa un parell d’anys. No així les persones que participaven en elles.

El Lokal representa una part molt important de la Barcelona Rebel de final de segle XX i inici de segle XXI, és ben difícil aglutinar a un espai tant petit a gent tant diversa, és difícil trobar un espai on els neguits i necessitats puguin ser ben gestionades, sense protagonismes, des d’una ombra autoprotectora, amb la llum de l’esperança i el somriure irònic de la revolta intel·ligent. I sense esperar res a canvi...

És difícil d’entendre quan no s’han viscut directament certs moment històrics de la Karcelona postolímpica i del Millet, del cinema Princesa, les contracimeres, les trobades Intergalàctiques zapatistes i els seus caracols, la repressió policial i judicial, la por i l’alegria.  Saber que el Lokal continua obert, 25 anys després, és important per saber a qui pots trucar quan tens un  marró i necessites ajut sense dogma i sense haver de tenir un carnet d’afiliat. Segurament si truques és perquè has passat per allà i han conegut, participat i actuat amb la gent que li ha donat vida i que continua amb la praxis llibertària que al llarg de tot el segle XX ha il·lustrat els carrers de Barcelona. M’atreveixo a dir, amb somriure de revolta i certa ironia revolucionària,  que “no han fet més que continuar amb la tradició”.

Des de Tarragona alguns intentem, només intentem, seguir aquesta “tradició”...per molts anys companyes i companys!
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada