divendres, 23 de novembre de 2012

La dignitat i la por


Estimades i estimats,

avui fa dinou dies que uns companys, treballadors de TELEFÒNICA, es troben en vaga de fam. Fa uns mesos la companyia va acomiadar a dos dels seus treballadors per trobar-se de baixa mèdica justificada. Ho va fer gràcies a la penúltima reforma laboral de l'estat, que va signar el PSOE i que permet acomiadar per causes objectives a treballadors que passin de la mitjana de dies de baixa de l'empresa. Acomiadar per estar malalt. Però és que, a més, un dels treballadors, en Marcos, ha guanyat els dos judicis contra la TELEFÒNICA. I el resultat ha sigut el mateix: acomiadat.

Podríem pensar que és poca cosa, dos treballadors acomiadats, amb la que està caient, a més indemnitzats...I resulta que per pensar així, per anar escoltant com plou a poc a poc, com ens anem mullant amb reformes i lleis sense aparent importància, resulta que així ens trobem els treballadors d'avui en dia, amb els pixats al ventre. Perquè ens pensàvem que plovia quan realment s'estaven pixant a sobre. Fantàstic.

Ahir, a l'acció contra les retallades a ensenyament que vam fer a Tarragona ( a sota està el vídeo), un membre de l'assemblea va dir que, si algun mestre tenia por de sortir a un vídeo on volem explicar les retallades que està patint l'ensenyament, es podia posar una caputxa o posar d'esquenes o fer alguna cosa per no distingir-los...

I és que així estem que, per denunciar la brutal pallissa que la classe treballadora està patint, amb la supressió de drets i serveis pagats per tothom, encara ens hem d'amagar no sigui que vinguin a per nosaltres! I diuen que estem a democràcia, mala democràcia deu ser quan t'has d'amagar per dir el que està passant.

La fotografia dels quatre companys que resten en vaga de fam ( desitjo una ràpida millora al companys que ho va deixar ahir per alt risc)  és un cop a la por. A cara descoberta, amb la mirada afilada per la gana i el pes dels dies, amb la ràbia dels que resisteixen a la ignomínia i ostracisme que TELEFÒNICA els vol mantenir, amb l'esperit dels que no es cansen de lluitar perquè es saben que no estan sols. Així imagino que s’han posat avui la samarreta de color groc que exigeix que s'aturi l'estafa a l'ensenyament públic.
 
Carlos, Marcos, Alberto i Laurentino
Sense corporativismes absurds, amb el gest del seu cos, amb la presència com a bandera ens estan fent entendre que això no és una lluita contra un acomiadament, sols. És una lluita que més val que comencem a col·lectivitzar i ampliar abans que ens ho acabin de prendre tot. Ja no val dir allò de avui han sigut, demà seran....no perquè, avui han sigut en Marcos i la Mari Cruz, però és que ahir i abans d'ahir van ser milers i milers de treballadores que van ser expulsats dels seus llocs de treball, o precaritzats. Milions de treballadors públics que hem perdut el 25% poder adquisitiu, centenars de milers de persones atrapades en les estafes bancàries.
 
Aquesta vaga de fam ens crida que no estem sols, que som milions i el món no és seu, com deia el Jose Agustín.
 
Moltes gràcies companys per recordar-nos-ho, moltes gràcies per posar-vos avui la samarreta llimona, la vida són colors i falta menys perquè tothom vegi que l'emperador va nu.

Una abraçada ben calorosa d'un que fa de mestre.


1 comentari:

  1. El problema és que ens posem la caputxa abans de que no ens ho diguin, l'esparadrap abans de la ferida i el condó permanentment.

    Mala democràcia i pitjor ciutadans!

    Gràcies, Toni, per recordar-nos allò que és obvi. És necessari.

    Adolfo

    ResponElimina