Aquest és l'article del Bala perduda del mes de maig del 2014 a la revista Catalunya de la CGT, i de la revista Paraules per la Pau de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau del mes d'abril.
Veureu que l'article comença amb un portaavions i acaba amb un altre. No és un error tipogràfic, ni de transcripció, és l'error de funcionar a cegues, de no saber molt bé que ha de passar o venir a la nostra ciutat.
Que si, que no...
Fa justament un any es va filtrar
a la premsa que el port de Tarragona tornaria a ser base operativa de la US Navy. Es deia que l’Autoritat
portuària de Tarragona havia obert negociacions amb l’ambaixada dels EEUU per
oferir els seus serveis. I la premsa anava plena, aquells dies de fa just un
any, dels beneficis que tal arribada provocaria a la ciutat: una pluja de
milions d’euros sobre els negocis i botigues de la ciutat. En aquell moment, a
la Coordinadora, ens vam mobilitzar parlant amb el màxim d’entitats i moviments
socials, on la majoria ens expressaven el seu rebuig. Cert és que no vam
preguntar a CiU ni al PP, i aquest tema es va anar diluint com un sucre en
aigua.
El cas és que el 13 de febrer
d’enguany el Diari de Tarragona
donava l’exclusiva de l’arribada del portaavions de propulsió nuclear USS
Dwight Einsehower, i ens delectava amb uns dies de “noticies” sobre els
beneficis econòmics i socials d’aquesta nova arribada. Pocs mitjans es van fer
ressò aquesta vegada de la filtració que donava per quasi fet l’arribada en dos
mesos del portaavions, oferint tota una estratègia d’intel·ligència militar,
perdó per l’oxímoron. Sí que va haver-hi més ressò quan, pocs dies després, es
desinflava el globus perquè -algú s’havia adonat ara- el conveni bilateral
entre governs no permetia l’entrada de vaixells amb propulsió nuclear al port
de Tarragona... De moment.
Al llarg d’aquests darrers mesos,
la Coordinadora ha mantingut diverses entrevistes amb en Quim Nin, el delegat
del govern de la Generalitat, en Jordi Sierra, el subdelegat del govern de
Madrid i la regidora i portaveu de l’Ajuntament, Begoña Floria. I la resposta
ha sigut, en tots tres casos, similar: que no tenen molt a dir perquè “no tenen
constància” o bé “no saben res”, i que en qualsevol cas han d’acatar la
normativa internacional. Podríem dir que sí que hi ha una novetat, que ens va
fer saber el subdelegat del govern, i és que, per acollir aquest tipus de
vaixells de propulsió nuclear, caldria el "consens" entre
l'Ajuntament com a govern local, la Generalitat com a govern autonòmic i el
govern espanyol. Tots tres nivells de l’administració haurien d’estar d’acord i
demanar-ho explícitament.
No deixa de ser rellevant que és
la primera vegada que oficialment i pública alguna institució digui obertament
que cal aquest consens per permetre atracar vaixells de guerra de propulsió
nuclear al port de Tarragona. No sabem què ha passat entre aquestes tres
institucions en aquest temps; semblava que hi havia acord... o no. Ningú no sabia res, però tothom estava al
corrent. Totes tres institucions tenen clar que el Port és simplement un gestor
d’una infraestructura i, a la vegada, el braç executor de les ordres o els
consensos polítics. La premsa ha fet el paper de “correveidile” dels interessats, jugant la partida com un croupier, repartint joc, augmentant expectatives,
generant “Il·lusió”, tot molt a l’estil BCN World, d’acord amb els temps que
corren per les nostres contrades.
S’ha de reconèixer que era difícil, a priori, que
es posessin d’acord tres institucions governades per tres partits polítics
diferents. No sabem qui ha trencat la partida, la Begoña Floria, des de l’Ajuntament,
diu “que està a favor de la cultura de la pau” tot i “no declarar-se
antimilitar”. A CiU tenen als seus think
tank, experts en defensa, elucubrant amb la futura incorporació a l’OTAN de
la Catalunya independent, i al govern central, què podem esperar d’un ministre
que ha sigut, fins fa dos dies, conseller d’empreses d’armament?
Des de la Coordinadora pensem que
l’arribada de vaixells de propulsió nuclear al port és una escalada en la
militarització de la ciutat, a més d’alertar dels perills que comporta per a la
població i el medi la presència d’aquest tipus de vaixells. Però no volem
deixar de denunciar la presència de vaixells militars al port de la nostra
ciutat que, sense propulsió nuclear, continuen portant armament, destrucció i
imperialisme per la mediterrània, i no els presumptes beneficis econòmics que
no van més enllà dels bordells i les cadenes de menjar ràpid.
Des de la Coordinadora pensem que
l’arribada de vaixells de propulsió nuclear al port és una escalada en la
militarització de la ciutat, a més d’alertar dels perills que comporta per a la
població i el medi la presència d’aquest tipus de vaixells. Però no volem
deixar de denunciar la presència de vaixells militars al port de la nostra
ciutat que, sense propulsió nuclear, continuen portant armament, destrucció i
imperialisme per la mediterrània, i no els presumptes beneficis econòmics que
no van més enllà dels bordells i les cadenes de menjar ràpid.
No sabem qui mou realment els
fils dels interessos d’aquesta desitjada arribada de la US Navy. Sí que sabem
que, la mobilització i el posicionament de bona part de la ciutadania, permet fer
front a les ànsies militaristes i econòmiques dels que volen fer negoci amb el
que sigui, sense escrúpols.
Aquesta setmana està a Palma de
Mallorca el portaavions USS Harry S. Truman, deixant una presumpta pluja de dòlars que la premsa anunciarà
amb un rigor propi de Golden Sachs, tot oblidant el multimilionari cost de la
maquinària de matar que alberga i transporta els “pacifistes” del nou ordre
mundial. Soldats que vénen o van a algun teatre d’actuacions internacional on
pacificar a cop de dron. Aquesta és la nova cultura de la pau global.
.JPG)
.JPG)